L'ambient polític ha canviat molt en l'Estat espanyol, des que els tres partits que pugnen per anar més a la dreta que a l'esquerra (pp, Ciutadans i Vox) sumen forces a Andalusia i afronten una dura contrareforma espanyola.

Davant aquest moviment, els partits que van unir forces per a tirar a Mariano Rajoy del Govern d'Espanya s'han trobat disseminats en els últims mesos. Els partits independentistes catalans, que van començar el dimarts a les portes del judici, van demanar passos a Sánchez, però el Govern espanyol ha fet algun pas tímid –posar damunt de la taula la possibilitat de nomenar un mediador o un “narrador” per al diàleg–, s'ha retractat de seguida davant la pressió de la dreta mediàtica.

En qualsevol cas, s'ha tractat d'arribar a un acord fins a l'últim moment. Segons ha explicat Enric Juliana en La Vanguardia , el dimarts a la tarda Carles Campuzano, del PDECat, va proposar en un document la creació d'una comissió de partits sobre la qüestió catalana, sense relators i portaveus al PNB, que també va mediar entre Moncloa i la Generalitat en els frenètics dies posteriors al referèndum independentista de 2017.

Segons Juliana, Sánchez es va negar a acceptar aquesta possibilitat. L'avançament electoral només pot veure's rebutjat per un canvi d'última hora i tothom ja ha començat a treballar amb la calculadora: El PSOE voldrà arrabassar vots d'esquerra a Podem, que està a la deriva després de la crisi provocada per Iñigo Errejón, convertint al partit socialista en el principal referent de centreesquerra. En el si de l'independentisme català, ERC somia amb vèncer al PDECat.

En canvi, en la dreta espanyola en auge, els partits estan braç a braç per a reprendre la foto: Vox ha tornat a posar una miqueta aquesta setmana, personant-se com a acusació particular en el judici contra els independentistes, a través de l'advocat Javier Ortega Smith, que ha negat qualsevol responsabilitat. Ciutadans busca posicions entre la dreta i la forma més liberal, sempre amb un ull a Catalunya, castigant constantment l'independentisme. I el PP neoaznarista, amb la cara renovada amb Pablo Casado, mantenint aquest espai que sempre ha estat seu, amb les banderes de la unitat d'Espanya ocultant els draps bruts de la corrupció.

El panorama polític espanyol està canviant a un ritme vertiginós. Amb una excepció: En la Comunitat Autònoma Basca ningú espera grans sorpreses en les eleccions que se celebraran enguany. Sembla que els partits abertzales han optat per fixar el seu espai a l'espera de temps millors per a fer altres apostes sobre el futur. Queda la incògnita de Navarra per a qui busca una mica d'emoció en la política basca: Fins a quin punt els disturbis interns de Podem influiran en la suma de forces del canvi i si la dreta espanyola empenyerà als del règim. No han d'impedir-se els moviments de les parts que, encara que estiguin en aquests dos blocs, poden buscar acords transversals. L'ambient polític encara ha de canviar una mica més, però els anys electorals són propicis.