Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Trinitat i Tobago comença a eliminar les restes del colonialisme espanyol i britànic

  • El poble i el govern han començat a qüestionar els monuments, estudis i nomenaments que existeixen en les dues illes del Carib per a la glòria del colonialisme. Les autoritats han fet el primer pas i han decidit retirar de les armes del país els tres caravel·les de la primera expedició de Cristòfor Colom.
Hiriburuko Colon plazan dagoen Colonen omenezko estatua, plakan ondokoa dioena: "Irlaren aurkitzailea"

30 de agost de 2024 - 09:48
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

L'última ona decolonial ha seguit el seu camí en Abya Yalan i al Carib, on ha estat arrabassada per Miguel Ángel. La simbologia relacionada amb el colonialisme està canviant en diversos països, entre ells Trinitat i Tobago. Com a primer pas d'un procés més llarg, el president de les illes ha anunciat l'eliminació dels tres caravel·les –Nena, Pinta i Santa María– de la primera expedició de Cristòfor Colom, que tenen un lloc d'honor en l'escut del país.

En 1962, l'escut va ser dissenyat per la Comissió d'Independència, que aquest mateix any va sortir del Regne Unit i va obtenir la independència. Els envasos estan situats sota dos colibrís daurats, sobre una representació de les illes. Sota tenen el següent lema en anglès: "Tenim les nostres intencions juntes, les aconseguirem juntes", ha afegit. Les embarcacions seran substituïdes per tambors metàl·lics, instrument de percussió creat a l'illa del Carib. "Estem en el camí d'acabar amb les petjades colonials que tenim en la nostra Constitució", ha dit el president, Keith Rowley. El nou disseny podria estar llest per a finals del pròxim mes de setembre i, per raons logístiques, el Govern s'ha donat un termini de sis mesos per al canvi.

Escut actual de Trinitat i Tobago amb les tres caravel·les de Colón en el centre.

La iniciativa compta amb el suport de la comissió Caricom. Es tracta d'una organització supraestatal que busca la justícia i la compensació pel tràfic d'esclaus i l'explotació contínua dels territoris per part de les metròpolis europees. "Còlon no ens va descobrir, les illes estaven poblades abans que ell arribés", ha dit el president liberal, Rowley, en declaracions recollides per Internet.

La decisió s'ha donat a conèixer a les portes d'una discussió pública que s'ha realitzat aquest dimecres. En la reunió s'ha debatut sobre la necessitat de suprimir uns certs símbols, noms i monuments relacionats amb el colonialisme, així com altres elements clau.

Antecedent de més canvis

Cristòfor Colom i altres figures de l'època colonial han estat objecte de debat aquest dimecres en un auditori de la capital biscaïna. Més de dues dotzenes de persones que van participar en l'esdeveniment, així com moltes altres que van participar a través d'Internet, van advocar per la retirada de símbols i noms colonials.

El Govern ha preguntat als habitants de les dues illes si estan a favor de suprimir monuments, símbols, noms de carrers, etc. relacionats amb el colonialisme i, si és el cas, com substituir-los.

A l'acte han acudit representants de ciutadans d'Àfrica, de la Unió Europea i dels seus països d'origen. Segons ha informat l'agència estatal de notícies AP, alguns proposen llevar el monument a Colón, situat en la plaça Cristòfor Colom de Port-of-Spain, i col·locar-lo en un museu. Uns altres han demanat que es deixi destruir i es deixi "que la gent calcigui les seves restes" en la zona afectada. Un altre dels participants ha suggerit que totes les estàtues en homenatge als colonitzadors s'uneixin per a crear una "plaça dels miserables".

Està previst que el debat tingui continuïtat en l'altra illa, Tobago, ja que el Govern ha rebut prop de 200 propostes de ciutadans sobre possibles canvis en les polítiques públiques.

El rastre colonial del país, en el propi nom

Les illes Trinitat i Tobago del Carib constitueixen una nació pròxima a la costa de Veneçuela. Va ser la colònia d'Espanya des de la conquesta fins a 1797, quan França es va fer amb el paper de colonitzador i en 1888 Gran Bretanya va prendre les dues illes com el seu territori d'ultramar. En 1962 va aconseguir la independència de l'Imperi Britànic i en 1976 es va convertir en república.

En l'actualitat, l'illa de la Trinitat estava poblada de caribs abans de la conquesta i els calucos habitaven en Tobago. Colón va arribar a les illes el 31 de juliol de 1498. Segons alguns historiadors, l'illa de Trinidad es deia abans de l'arribada dels colonitzadors espanyols, entre ells molts bascos, que van tenir un pes important en totes les expedicions de Colón, a Cai (territori de Colibria). Cristòfor Colom ho va dir "Terra de la Santíssima Trinidad" (Terra de la Santíssima Trinidad) i d'aquí li ha quedat el seu nom fins avui. En els dies posteriors al descobriment "" de les illes, als voltants de Veneçuela, Colón va escriure en el seu diari: "Aquestes terres són un món diferent i donaran grans riqueses a la Corona de Castella i al Cristianisme, que es retrotreu a Europa, s'estendrà en elles", ha afegit.

Anarion Mason, professor de la Universitat de Sant Ferran, ha subratllat la necessitat d'integrar l'enfocament decolonial en molts àmbits al país. Per exemple, molts pobles i ciutats encara porten noms que els han donat les forces colonials, com Port-of-Spain, Sant Ferran o Scarborough; o el pla d'estudis continua posant l'accent en la història, la literatura i les normes culturals del Regne Unit, moltes vegades "en detriment de la seva pròpia i rica història".


T'interessa pel canal: Dekolonitatea
Itineraris decoloniales (II)
Costa de Lapurdi: Ressonàncies de Bois Caïman

Malgrat la pell negra i el cabell arrissat, continuaven sent homes invencibles, amb la intel·ligència i el ressentiment dels éssers humans”. Així va escriure sobre els esclaus CRL James en el llibre Jakobino Beltzak, que narra amb mestratge la revolució d'Haití. Tantes... [+]


2024-03-13 | Euskal Irratiak
Amaia Bessouet: «Afrikar gazteek ez dute gehiago Frantziaren mespretsua onartzen»

Malin, Burkina Fason eta Nigerren Frantzia haizatua da. Mendebaldeko potentziek haien eragina galtzen ari dira Afrikako kolonia zaharretan. Afrika frankofonoko populazioa bereziki gaztea da, eta ez du frantses kolonialismoa zuzenki ezagutu. 35 urtez peko gazteek populazioaren... [+]


Descolonitzar RD

La setmana passada vaig ser a la Torre Olaso de Bergara, en una xerrada sobre l'adquisició de símbols.

Darrere dels símbols hi ha un relat, i és evident que els símbols que tenim a la vista –escuts, banderes, monòlits, noms de carrer…– narren el relat que convé a... [+]


Descolonització i ONGs

II. Després de la Guerra Mundial, es va iniciar el procés de descolonització dels països d'Àfrica i Àsia. De fet, els soldats d'aquests països van participar en el triomf d'Alemanya i els seus aliats feixistes, i “com a agraïment” a aquests països subordinats se'ls... [+]


Llegeixo Bueriberi. Total
"M'agrada explorar les coses sense saber on arribaré"
Quan li he demanat que es presenti, Leo Bueriberi em diu que és un nan, i també se li nota que és molt difícil estar quiet per a asseure's en la cadira. En tres quarts d'hora hem tractat onze temes, la ràdio, la música, l'activisme... i quants més quedarien fora!

Exposició Sucre Beltza
Vitòria mostra la història de l'esclavista alabès cubà
L'esclavista alabès Julián de Zulueta i Amondo i els seus negocis han creat l'exposició “sumergidora” Sucre Beltza, que inaugurarà el dimecres en l'espai FORN de la capital vitoriana Irati Antía Zuaznabar. Zulueta va ser el principal esclavista cubà del segle XIX i un... [+]

Pólvora, hamburgueses i senyors de Coca-Cola

En el bar Gat de Pamplona es cantava cridant, el famós cant de maledicció de Malinche: "Eta oker horretan, pasako grandesa eman egingo dugu, eta oker horretan tres-cents anys esclaus geratu gara".

Tenir un naixement a Sud-amèrica, especialment a Colòmbia, no és gens... [+]


"Ser conscient que els relats històrics tenen una mirada colonial no significa que avui dia hi hagi menys racisme"
L'exposició Geu Afrikarro s'exhibeix al febrer en el Centre Cultural Montehermoso de Vitòria-Gasteiz i entorn d'ella s'han organitzat diverses activitats. ARGIA ha parlat amb un dels participants de la tertúlia "Mirades colonials, mitjans audiovisuals i estereotips" que se... [+]

Clam per Sant Sebastià decolonal
El 12 d'octubre s'ha aprofitat, a través d'un itinerari comentat, per a visibilitzar el passat i ara colonial de Sant Sebastià. En quatre escales han realitzat dades i lectures relacionades amb el lloc: Plaça Nova, enfront de l'Església de Santa María, Plaza de la Trinitat i... [+]

2022-10-12 | ARGIA
El 12 d'octubre en ARGIA no tenim res a celebrar
El 12 d'octubre se celebra el començament del genocidi dels pobles originaris d'Amèrica, i en ARGIA no compartim les idees que hi ha darrere d'aquesta festivitat, perquè no representa els nostres valors. Per això aquest dimecres treballarem. La seu de Lasarte-Oria estarà... [+]

2022-10-12 | ARGIA
'Decolonialismo. Conferència 'Mirades' a Bilbao sobre 'Els nostres herois'
El dijous dia 13, a les 19.00 hores, la periodista d'ARGIA Axier López i membre de la xarxa de dones migrades i racistes del País Basc Luciana Alfaro, en la seu d'Alternatiba a Bilbao, oferiran una conferència sobre el llibre "Els nostres herois".

2022-10-11 | ARGIA
Sant Sebastià Decolonal serà proclamada a través d'una ruta comentada
El 12 d'octubre, dia de la Hispanitat, un grup de ciutadans aprofitarà la jornada per a començar a treballar la decolonalidad en la capital guipuscoana.

Independência ou morte?
São Paulo, 7 de setembre de 1822. Als afores de la ciutat, a la vora del riu Ipiranga, el príncep portuguès Petri Bragançakoa va proclamar la independència del Brasil cridant la “Independência ou morte”.

Eguneraketa berriak daude