El Consell de Ministres de l'Estat ha acordat el passat 27 d'agost no autoritzar l'Oferta Pública de Compra (OPA) realitzada per l'empresa hongaresa Ganz MaVag Europe Private Limited per a adquirir el 100% de l'empresa ferroviària Talgo. L'anàlisi de l'oferta de compra ha estat realitzat per la Comissió d'Inversions Exteriors del Ministeri d'Economia, Comerç i Empresa de l'Estat espanyol i el citat Ministeri, a través d'una nota de premsa, ha assenyalat que la decisió s'ha adoptat “per a salvaguardar els interessos estratègics i la seguretat nacional d'Espanya”. “D'acord amb l'anàlisi detallada realitzada, l'autorització d'aquesta operació suposaria riscos insuperables per a la seguretat nacional i l'ordre públic”, ha assenyalat el Ministeri en una nota de premsa. Ha dit que per al Govern Talgo és “una empresa estratègica dins d'un sector clau per a la seguretat econòmica, la cohesió territorial i el desenvolupament industrial a Espanya”. El Govern espanyol podria prendre aquesta decisió perquè, segons la legislació sobre inversions estrangeres, les operacions per import superior a 500 milions d'euros han de ser autoritzades per Espanya, segons informa RTVE.

L'empresa hongaresa va realitzar a l'abril un EEP d'al voltant de 620 milions d'euros –cinc euros per acció– per a absorbir el 100% de l'empresa ferroviària. En aquell moment, el president d'Espanya, Pedro Sánchez, va manifestar que estaven treballant per a “veure amb detall els detalls de l'operació”, però el Govern d'Espanya estava preocupat pels possibles vincles de l'empresa hongaresa amb el primer ministre hongarès, Viktor Orbán i Rússia. L'analista de la plataforma d'inversió XTB, Joaquín Robles, ha dit a TVE que la decisió és “comprensible”, ja que si s'embeni el 100%, l'empresa hongaresa pot obtenir informació “que no vol donar a conèixer”. El catedràtic d'Economia de la Universitat de València, Santiago Carbó, ha assenyalat a la televisió espanyola que el motiu “més important” per a no autoritzar l'operació és que “l'inversor és hongarès” i “això obriria un forat que no es podria controlar”. Carbó subratlla que, a més d'Espanya, també hi ha hagut "desconfiança" per part de la Unió Europea en aquesta operació.

El veto a l'empresa hongaresa va ser el detonant de la borsa en la qual es va enfrontar. Les accions de Talgo van ser suspeses cautelarment per la Comissió Nacional del Mercat de Valors, amb caigudes de fins al 9% a la seva tornada a la cotització, que es van moderar fins al 8,7%. Això va suposar un valor total de 485 milions d'euros i un valor de 620 milions d'euros amb l'oferta d'EEP de l'empresa hongaresa, segons ha informat La Vanguardia. Les accions van passar de cinc euros a menys de quatre euros.

Enllaços amb el primer ministre hongarès, Viktor Orbán i Rússia

Diversos mitjans han informat que Ganz MaVag està dividit en dues companyies: El 55% pertany a l'empresa ferroviària hongaresa Magyar Vagon i el 45% a Corvinus International Investment, propietat del Ministeri d'Economia hongarès. Els líders de Ganz MaVag són György Bacsa i András Tombor, qui va ser assessor del Govern hongarès entre 1998 i 2002, liderat per Viktor Orbán. A més, els mitjans de comunicació espanyols han informat que la companyia russa Transmashholding tenia parts de l'empresa Ganz MaVag fins a 2022, però que les sancions contra Rússia el van obligar a abandonar el capital degut a la guerra entre Rússia i Ucraïna. No obstant això, el Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) en l'anàlisi de l'empresa hongaresa Ganz MaVag va advertir que l'empresa hongaresa encara manté connexions amb Rússia, segons ha informat el diari El País. En els informes analitzats, el diari assenyala que tant el grup rus com l'hongarès tenen connexions informals amb l'organització terrorista.

Després de conèixer-se el rebuig del Govern a l'OPA, l'empresa hongaresa i els petits accionistes de Talgo, uns 8.000, han anunciat que iniciaran accions legals a Espanya i Europa en defensa de la legitimitat de l'oferta, segons RTVE. Alguns accionistes han rebaixat les seves accions després de la retirada de l'oferta, com l'empresa que gestiona les inversions, Blackrock, entre altres. Blackrock va prendre el 3 de juny, quatre mesos després d'anunciar l'oferta de Ganz MaVag, el 1,017% de l'empresa, el 0,968% a través d'accions directes i el 0,049% a través d'instruments financers. El 28 d'agost, l'empresa estatunidenca ha reduït la seva participació del 0,968 al 0,966% i del 0,049 al 0,027%, segons informa el mitjà Vozpópuli.

“Nerviosisme” en Talgo Llaurava per la situació

L'any 2020 l'Estat espanyol va posar en marxa el “escut anti-EEP” a conseqüència de la pandèmia. Aquest escut “pretén protegir les empreses devaluades en l'Estat espanyol per l'impacte econòmic del COVID-19 de potencials inversors estrangers”, segons RTVE.

L'empresa ferroviària Talgo té en l'actualitat una sanció de 166 milions d'euros imposada per Renfe –80.000 euros diaris– pels retards en el lliurament de trens, segons ha recollit La Vanguardia. El representant de les Comissions Obreres de Talgo, Kepa Alcain, ha parlat amb l'agència Efe i ha afirmat que els treballadors de l'empresa Talgo de Ribabellosa (Àlaba), on treballen unes 700 persones, tenen “nerviosisme” després de rebutjar l'oferta de l'empresa hongaresa. “Com més duri el procés, més nerviosisme, i no serà bo per als treballadors, per a l'empresa i per als accionistes, ha declarat Alcain. El representant de Comissions Obreres ha destacat que en l'actualitat existeix “una gran càrrega de treball” i que la planta “no pot fabricar més”. Alcain ha mostrat el seu interès en què Talgo es quedi en l'Estat espanyol “per a mantenir fàbriques i llocs de treball” i que la direcció haurà de decidir si vol “un soci inversor que posi diners per a poder fabricar un o més socis industrials per a ampliar les instal·lacions actuals i fabricar en altres llocs”.

Fonts pròximes a Talgo han explicat que Talgo, abans de fer qualsevol pas, necessita que Ganz MaVag retiri el seu EEP o informe que ha tingut algun canvi en les seves condicions, segons ha informat La Vanguardia.