El passat 10 d'abril, la Guàrdia Civil va dur a terme una macrooperació "antiterrorista" en diverses localitats catalanes sobre les quals es va produir la detenció. Desenes d'agents encaputxats van irrompre en els habitatges de Tamara Carrasco i Adrià Carrasco, acusats de terrorisme, rebel·lió i sedició, i van causar diversos ferits. El motiu de l'operació va ser que la Comissió de Defensa de la República (CDR) va elevar de forma coordinada les retribucions de Catalunya durant la Setmana Santa. La reiterada definició d'aquest acte de desobediència civil com a "terrorisme" per part del Govern d'Espanya i diversos mitjans de comunicació va determinar, almenys, que un ciutadà es posés en contacte amb la Secretaria General de Protecció de les Víctimes del Terrorisme, secció que es troba en l'estructura del Ministeri de l'Interior espanyol, i sol·licités "els mitjans per a ser beneficiari com a víctima". Aquest organisme va tramitar la sol·licitud l'11 d'abril i va sol·licitar a la Secretaria d'Estat de Seguretat que aclarís "el possible caràcter terrorista dels fets investigats".
Nou mesos després, el 9 de gener de 2019, ha arribat la resposta. El CDR defineix els fets com a "corts salvatges (brutals)" que es van produir durant la setmana passada Santa, a pesar que en aquestes accions no es van tallar carreteres ni es van bloquejar cotxes. L'objectiu va ser el contrari, que la majoria de la gent pogués passar per aquestes autopistes sense pagar.
La Secretaria d'Estat de Seguretat, presidida per Ana ampolla Gómez, mà dreta de Fernando Grande-Marlaska, ha comunicat el següent: "Aquests fets esdevinguts en la Comunitat Autònoma de Catalunya en la Setmana Santa de 2018, que vostè va sofrir, estan sent investigats pels jutjats territorials competents d'aquesta comunitat com a delictes de desordre públic i no per l'Audiència Nacional com a terrorisme".
Per tant, el Govern espanyol ha conclòs que no es tracta de víctimes del terrorisme "perjudicades" per la represa de les retribucions de CDR.
Per part seva, Abertis, l'empresa que gestiona les autopistes, ha valorat que no demani als CDR els diners que va perdre per aixecar les retribucions, la qual cosa generaria més protestes.
Cal recordar que Adrià Carrasco està exiliat a Bèlgica a causa d'aquesta operació antiterrorista i que Tamara Carrasco porta ja nou mesos confinat al seu país, després d'una ordre judicial. "Viu en una presó sense cel·la", va declarar el segon, en una entrevista a ARGIA.
Veure la iniciativa en el vídeo.
Tren geltoki bateko nasa, bi lagun eta besarkada bat. Besarkada hori izoztuta geratuko da hurrengoan elkartu arte. Ni etxera itzuliko naiz, bera hor geratuko da. Han geratuko da aske izanda ere injustiziak harrapatu nahi gaituelako sentimendu mingarria ere. Jesús... [+]