L'entrevista, publicada pel diari ABC, va tenir lloc el 22 de desembre de 1994 durant el desdejuni conjunt entre el recentment dimitit ministre de l'Interior, Antoni Asunción, que va deixar el càrrec set mesos abans, i el director del servei d'intel·ligència, Emilio Alonso Manglano. Tots dos estan morts en l'actualitat. En una entrevista de dues hores, Asunción relata el Departament d'Interior que va rebre, i un dels noms que més esmenta és el de José Luis Corcuera, abans conseller d'Interior del Govern basc. Alguns passatges publicats per ABC són:
Asunción: Sé que Corcuera té coses, aquell carter que va morir i a qui va explotar la bomba.
Manglano: Això ho sap molt poca gent, no?
Asunción: Pocs. Aquest grup funcionava bé a aquest nivell.
(...)
Manglano: El que passa és que, per descomptat, no has de tenir-ho en compte... i, encara que et bolca la consciència, defensa a l'Estat, defensa la institució, però... fot!
Asunción: Aquestes cartes eren seves i quan un carter va doblegar el paquet per a entrar en la bústia, aquest va esclatar i va morir.
ABC ha indicat que ahir es va posar en contacte amb José Luis Corcuera i aquest li ho va negar tot: "No és possible, jo no tinc res a veure amb aquesta mena de qüestions" (...) "no conec gens que cap institució de l'Estat enviés cartes" (...) "Qui enviava cartes era ETA, a mi també. Que jo sàpiga, no tinc record d'aquestes cartes. Record a un carter que va sofrir l'explosió, però aquest acte va ser com aquestes altres cartes que enviava ETA".
José Antonio Cardosa era un jove amb contracte temporal amb Correus. A les 14.25 es va dirigir al carrer Juan Olazabal d'Orereta per a dipositar en la bústia una carta per a Ildefons Salazar Uriarte d'Herri Batasuna. Però com el paquet era més gran que de costum, no cabia en la bústia i s'havia doblegat per a entrar, va trencar en trossos.
Cardosa va ser declarada oficialment víctima del terrorisme pel Departament d'Interior espanyol: la seva família va rebre indemnitzacions i el seu nom figura en les llistes oficials, però mai s'ha reconegut l'autoria d'aquell atemptat. El cas va estar en mans del jutge Baltasar Garzón, qui l'any 2000 va quedar en suspens per falta de proves i negació de proves.
Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]
GALeko biktima talde batek eman du kereilaren nondik norakoen berri Bilbon egindako prentsaurrekoan, Egiari Zor fundazioak eta Giza Eskubideen Euskal Herriko Behatokiak lagunduta. GALen aurkako eta, zehazki, José Barrionuevoren aurkako kereila aurkeztuko dute.
Felipe Gonzálezen garaian Espainiako Barne ministroa zen José Barrionuevoren aurkako kereila aurkeztuko dute, Ipar Euskal Herriko errefuxiatuen aurka abiatu zuen estrategiagatik. ZEN Zona Especial Norte Planaren barruan egindako ekintzen erantzule nagusietako bat... [+]
Maiatzaren 30ean Nafarroako Gobernuak zenbait biktimaren aitortza egin zuen eta senitartekoek Sekretu Ofizialen Legea bertan behera uzteko eskatu zuten. Horien artean, Mikel Zabalza eta Mikel Arregiren familiak. ‘Naparraren’ anaiak ere egina du eskaera hori. Eneko... [+]
Jose Miguel Etxeberria, Naparra, aurkitzeko bigarren saioak porrot egin du Landetako Mont de Marsan herriko inguruetan. Iruñean ostiral honetan egindako agerraldian horren berri eman dute Eneko Etxeberria Naparra-ren anaiak eta Iñaki Egaña Egiari Zor... [+]
