Proposta del Govern espanyol per a elevar el salari mínim: 15 euros més al mes
- La decisió no és oficial. Els sindicats han d'acceptar-ho encara, i la patronal CEOE ha anunciat que s'oposarà a això.Per a l'any 2023, es pretén que el salari mínim sigui el 60% de la retribució mitjana de l'Estat espanyol.
El Govern d'Espanya vol pujar el salari mínim fins als quinze euros, que és la quantitat mínima. S'aplicaria a partir de l'1 de setembre amb caràcter retroactiu. En cas que s'aprovi l'acord, els treballadors percebran una retribució mínima mensual de 965 euros repartits en catorze pagues, que ascendirien a 13.510 euros a l'any, enfront dels 13.300 euros mensuals (950 euros al mes). En qualsevol cas, els portaveus del Govern han assegurat que "encara s'està treballant per a tancar un acord" sobre aquesta qüestió. No han signat res, perquè els falta el vistiplau de la patronal i dels sindicats.
CCOO i UGT volien aconseguir un augment de 25 euros en l'últim acord social. D'altra banda, la modificació d'enguany està condicionada a què el Govern es comprometi a elevar el salari mínim a 1.000 euros l'any 2022. El líder de CCOO, Unai Sord, ha afirmat que apostaran per un procés a llarg termini: En 2022 i 2023 volen tenir preparada el full de ruta per a continuar plantejant pujades.
Per a complir les recomanacions de Brussel·les, la quantia del salari mínim se situarà en el 60% del salari mig nacional l'any 2023. És a dir, el salari mínim per a complir amb els requisits d'accés és de 1.027 euros. Com a primer pas es planteja el canvi final: El Govern Basc ha proposat una pujada d'entre 12 i 19 euros, i, al final, la pujada ha quedat a mig camí.
Opinió de la patronal
La CEOE, per part seva, ha estat la primera a rebre la negativa de la patronal basca. El president de l'associació, Antonio Garamendi, ha dit a la cadena espanyola Antena 3 que mantindran el seu plantejament: “Hi ha hagut onze grans acords, i aquesta és la primera vegada que no som aquí. Ells ho sabran [membres del govern]. Ens asseiem, sense parar, a parlar. La nostra opinió és clara. Hem dit clarament que no és el moment de pujar el salari mínim. Hi haurà menys ocupació, economia submergida”.
La patronal basca Confebask, per part seva, ha dit des de setembre que cal anar amb compte amb la pujada. Els treballadors que perceben el salari mínim en la CAB són persones dedicades a l'hostaleria, al sector primari i al treball domèstic, i són aquests tres sectors els que van darrere de la recuperació econòmica, la qual cosa suposaria un increment del salari “impediria” la recuperació.
Els agents socials han reivindicat en nombroses ocasions que, si s'aplica el que diu la Carta Social Europea, el salari mínim a Euskal Herria hauria de ser de 1.200 euros.
.jpg)
Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.
Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]
.jpg)
Datorren astean Departamenduko Laborantza Ganbarako hauteskundeak ospatuko dira Ipar Euskal Herrian. Frantzia mailako FDSEA eta CR sindikatuez gain, ELB Euskal Herriko Laborarien Batasuna aurkezten da, "euskal laborarien defentsa" bermatzeko.
I un any més, els sindicats ens han organitzat vagues prefabricades. I nosaltres, individualment, decidirem si ens sumem o no a la vaga, sense necessitat de cap assemblea en el centre.
Pel que sembla, el model de vaga que em van ensenyar a mi ja no està de moda. En el meu... [+]
Avui, 21 de gener, és un dia per a recordar i reflexionar sobre una interessant efemèride de la nostra història recent. Es compleixen 50 anys del tancament de 47 treballadors de Potasses de Navarra. Aquest tancament, que va durar quinze dies, va provocar una vaga general a... [+]
Departamenduko Laborantza Ganbarako hauteskundeen kanpaina abiatu da. Urtarrilaren 14an bozetara aurkezten diren hiru sindikatuen ordezkariekin bi oreneko eztabaida sakona antolatu zuten Euskal Hedabideek, osoki euskaraz.
