La despesa militar espanyola rècord enguany
- El Centre Delás de la Pau ha publicat una anàlisi crítica del pressupost militar del Govern d'Espanya per a 2021. En aquest, ha explicat que el pressupost d'aquest any del govern de coalició d'Unides Podem i PSOE ha augmentat la despesa social, però també la despesa militar: El pressupost del Ministeri de Defensa s'ha incrementat un 6,5% respecte a 2020, fins a aconseguir els 10.863 milions d'euros. Però és una pràctica habitual del govern dividir la despesa militar en diferents partides, perquè les xifres passin més desapercebudes als ulls dels ciutadans. Segons el Centre Delás, la suma de les despeses militars repartides en altres ministeris ascendeix a 21.623 milions d'euros, la major despesa de l'Estat espanyol en la seva història i un 10,3% més que l'any anterior.
Els Programes Especials d'Armament són els que més han incrementat la despesa militar: El Govern gastarà aquest any 3.266 milions d'euros en material, infraestructura, construcció i armes dels militars, un 30,2% més que en 2020.
L'informe de Delás també llança dades reveladores que es gasten 59 milions d'euros al dia en comptes militars. La despesa militar en 2021 ascendeix a 456 euros per habitant. La partida destinada a r+D militar ascendeix a 861,14 milions d'euros.
Quan la seguretat significa destrucció
El Centre Delás reivindica la necessitat de replantejar la idea de seguretat: "Creiem que l'augment de la despesa militar, sobretot per a les noves armes, demostra que les prioritats establertes són molt dubtoses i és necessari replantejar la nostra idea de seguretat al més aviat possible. En lloc de vincular-nos amb la capacitat de destrucció de l'Estat, la seguretat ha de basar-se en polítiques basades en la seguretat i les cures de les persones".
La teoria de l'hivern nuclear Paul J. Va ser el resultat d'una recerca publicada en 1982 per Crutzen i John Birks. Segons aquest estudi, "les explosions nuclears i els incendis subsegüents alliberarien l'atmosfera grans quantitats de sutge, pols i cendra, causant un refredament... [+]
En aquest diumenge plujós, vivim amb responsabilitat la sort de les persones que viuen en desassossec davant els diversos conflictes que existeixen en el món. Des de lluny, sembla que no podem alliberar-nos de les mans de molts governants que actuen cap al poder. Molts éssers... [+]
La següent infografia està basada en l'informe número 55 del Centre de Recerca per la Pau Delàs de Catalunya, publicat a l'octubre de 2022. En l'informe, Xavier Bohigas, Pere Brunet, Teresa de Fortuny, Anna Montull García i Pere Ortega van analitzar a fons els vincles entre... [+]
Quan era nen, era costum a casa aparcar el que estàvem fent a les vuit de la tarda, muntar la televisió i veure el noticiari d'ETB1. Al principi sentia una gran irritació per aquests canvis injustos en la cadena de la nit, i els preguntava als meus pares com era possible que,... [+]
Maiatzaren 30ean Nafarroako Gobernuak zenbait biktimaren aitortza egin zuen eta senitartekoek Sekretu Ofizialen Legea bertan behera uzteko eskatu zuten. Horien artean, Mikel Zabalza eta Mikel Arregiren familiak. ‘Naparraren’ anaiak ere egina du eskaera hori. Eneko... [+]
En la tardor de 1415 va esclatar la batalla d'Agrincourt entre Anglaterra i França, una de les guerres més decisives de la Guerra dels Cent Anys. Per a això, quan Enric V, rei d'Anglaterra e senyor d'Irlanda, va decidir enviar aquest estiu el seu exèrcit a França, els soldats... [+]
En la dècada dels vuitanta els joves bascos cantàvem “si vis pacem, per a bellum”. Si vols la pau, prepara't per a la guerra, cridàvem en llatí, sense comprendre molt bé el significat de la frase.
En aquella època, el conflicte basc estava a la voràgine i el món... [+]