La plataforma Macrogranges No [Macro-etxalde ez] ha acollit amb satisfacció la decisió del Ple de l'Ajuntament de Sineu (Mallorca) d'imposar una moratòria d'un any al projecte macro-etxalde Són Vanrell. Es tracta d'una mesura adoptada per unanimitat pel Ple de la Corporació. S'estima que es tractaria de la major macro-granja de l'Estat espanyol, segons Greenpeace, per a produir 156 milions d'ous a l'any, amb un creixement de 750.000 gallines.

A la vista dels danys mediambientals, la ciutadania i els càrrecs electes tenen en marxa un potent moviment en contra: "Ens ha quedat clar que el moviment popular pot ser fructífer. Esperem que altres ajuntaments segueixin pel mateix camí", ha dit la portaveu de Macrogranges No, Joana María Anrich.

Es tractaria del creixement de l'Estat espanyol que més emissions d'amoníac produiria, amb el que obtindria un terç del consum d'aigua del país. A més de l'amoníac, es deduirien quantitats enormes de nitrat, "emetent gasos altament contaminants", segons Greenpeace.

A això cal afegir l'objectiu de la recollida de fertilitzants de les macro-granges dels municipis de Llucmajor i Manacor. Això augmentaria les males olors i la contaminació de l'aigua als habitants de la zona. Els ecologistes tenen com a prova els testimoniatges dels habitants d'aquests dos pobles, i tots tenen la mateixa conclusió: veient que al poble de Manacor tenen al voltant de 70.000 gallines, "no es pot imaginar" l'olor que haurien de suportar al costat d'una cria de 750.000 gallines. Macrogranges No denúncia una vegada i una altra l'olor que suposa l'acumulació d'ocells morts a través de vídeos i fotografies: "Fan grans forats i tiren gallines. La deixen oberta fins que se'ls omple, i la cobreixen amb una olor repugnant que causa als habitants de la zona.

Necessitat de modificar la llei

Per a paralitzar aquest tipus de macroprojectes, els ecologistes consideren que és necessària una modificació de la legislació. En concret, la plataforma Macrogranges No ha demanat la modificació de la Llei d'Agricultura i dels Plans Territorials de Mallorca. Precisament, en tractar-se d'una illa "petita i vulnerable", s'han considerat "imprescindibles" les mesures polítiques per a prohibir els projectes macro-granges.