El Ministeri de l'Interior espanyol continua pagant plusos als policies i guàrdies civils que es troben a Euskal Herria
En l'Ordre del Ministeri de l'Interior de 23 d'octubre de 1984, aprovada en l'època d'ETA, es va establir una “retribució” pels conceptes de “perillositat i penúria” per a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil espanyola, que s'aplicaria a “tot el personal que treballa en zones conflictives”. El Govern d'Espanya va respondre al març a una pregunta del diputat d'EH Bildu Jon Iñarritu sobre aquest tema.
El Govern d'Espanya va respondre al març a la pregunta formulada el passat 13 de febrer pel diputat d'EH Bildu Jon Iñarritu. Allí, el diputat va fer referència a l'ordre aprovada pel Ministeri de l'Interior espanyol el 23 d'octubre de 1984, en l'època d'ETA, i va preguntar si s'havien produït canvis en els "incentius" que es van fixar per als membres de la Policia i la Guàrdia Civil, segons ha recollit ara Público. De fet, en l'article 4 de la citada Ordre es detalla una “remuneració” que perceben els membres de la Policia Nacional espanyola i de la Guàrdia Civil pels conceptes de “perillositat i penúria”. “Aquest complement el percebran tots els treballadors que treballin en zones conflictives, independentment de la funció que exerceixin”, assenyala l'article 4.3 del Butlletí Oficial de l'Estat. En la resposta del Govern d'Espanya a Iñarritu, es va matisar que “la normativa continua vigent quant a la supressió, reducció o modificació d'aquests incentius”.
Després de sis anys des de la dissolució d'ETA, Iñarritu ha preguntat en diverses ocasions per aquests plusos en els últims anys. Preguntat en 2018, el portaveu del Sindicat Unificat de Policia, Ramón Cossí, va manifestar a Público que el Ministeri de l'Interior estava “d'acord amb mantenir aquestes partides” a causa del “rebuig social” i a la “situació d'exclusió” que vivien a Euskal Herria els membres de la Policia i de la Guàrdia Civil. Va assenyalar que la “falta de normalitat” era una altra raó per a mantenir aquest plus.
En la contestació a Iñarritu de març de 2020, el Ministeri de l'Interior va precisar que les despeses de “perillositat” i “territorialitat” per a 2.676 guàrdies civils i 1.792 policies nacionals ascendien a 22.850.065 euros.
Fusilamenduak, elektrodoak eta poltsa, hobi komunak, kolpismoa, jazarpena, drogak, Galindo, umiliazioak, gerra zikina, Intxaurrondo, narkotrafikoa, estoldak, hizkuntza inposaketa, Altsasu, inpunitatea… Guardia Zibilaren lorratza iluna da Euskal Herrian, baita Espainiako... [+]
Azken astean ezagutarazi moduan, Eusko Jaurlaritzaren Balorazio Batzordeak txosten banatan aitortu ditu estatuaren biktima gisa. Justizia sailburuak ekitaldi pribatu banatan entregatu dizkie dokumentuak.
Guardia Zibilaren historia bat - Hemendik alde egiteko arrazoiak izenburupean, datorren astean argitaratuko dugun 305. LARRUN aldizkariaren pasarte batzuk dira ondorengoak, erakunde armatuaren sorrera garaietan girotutakoak.
Rosa Zarra Ertzaintzaren pilotakada baten ondorioz hil zela da Eusko Jaurlaritzako Poliziaren Biktimen Balorazio Batzordeak atera duen ondorioa, Berria-k jakinarazi duenez. Orain arte, Ertzaintzak beti egin dio uko bertsio horri, eta Rosa Zarra berak zuen gaixotasunaren ondorioz... [+]
Ustez, lokalaren jabetza eskuratu dutenek bidali dituzte sarrailagileak sarraila aldatzera; Ertzaintzak babestuta aritu dira hori egiten. Birundak epaiketa bat irabazi du duela gutxi.
Lau agenteak lesio-delituengatik ikertzen ari dira eta horrek galarazten du 2024ko amnistia aplikatzea. Polizia horietako batek, ustez, gomazko bala batekin begi bat zartatu zion Roger Español kataluniarrari.
Ertzaintzak martxoaren 13an Bilbon zauritutako bi pertsonaren testigantza jaso ditugu. Athleticen partidaren ostean larriki zauritu zituzten aita-semeak, borra-kolpeka, eta atxilo eraman zuten haietako bat. Furgonetatik ikusi zuen ertzainek nola egin zuten tiro jendearen kontra,... [+]
2022ko ekainaren 7an, Directa-k serie luze bateko lehen polizia infiltratuaren kasua argitaratu zuen. Martxoaren 5ean, Belen Hammad fikziozko izena erreta geratu zen, polizia-argotean dioten bezala. Jada hamar dira Directa, El Salto eta El Diario-k azken hiru urteetan argitara... [+]
2023an Zaballako espetxean euskal presoen alde egindako martxarengatik ezarri zizkieten isunak. Helegiteen ezeztapenaren aurrean epaitegietara joko dutela adierazi du antolakundeak, eta Poliziaren inpunitatea salatu du.