L'organització d'Alerta Solidària contra la Repressió ha acudit a l'Audiència Nacional d'Espanya en el marc de la vigilància contra els militants publicada per la Direct el passat 10 d'octubre. El mitjà de comunicació ha tingut accés a documents que recentment s'han considerat secrets d'art, i gràcies als treballs d'exploració ha pogut constatar que el Ministeri de l'Interior espia a 38 militants de l'Esquerra Independentista i dels CDRs durant almenys 2018 i 2019 anys. Alertes Solidàries va presentar el dilluns davant l'Audiència Nacional d'Espanya l'escrit de personació amb la signatura de Xavier Pellicer per a aclarir si l'espionatge operatiu està en marxa. Pellicer és un dels militants afectats per l'espionatge operatiu; en l'actualitat és diputat del CUP en el Parlament català, però quan va ser aguaitat era portaveu d'Alerta Solidària.

Segons ha recollit La Direct, en l'escrit presentat per l'organització antirepressiva no sols s'ha preguntat si l'espionatge operatiu continua funcionant, sinó també altres preguntes. Per exemple, s'ha preguntat per les raons per les quals s'inicia la recerca o per la situació actual del procés. Segons l'Alerta Solidària, l'espionatge massiu dut a terme per la Guàrdia Civil i la Policia Espanyola s'ha realitzat amb finalitats futurs, la qual cosa no es considera legal. "Les recerques pretenen identificar amb noms i cognoms els treballs que els militants de l'Esquerra Independentista o vinculats als CDRs duen a terme en les organitzacions polítiques". Subratllen que per a això han utilitzat el "paraigua difús de la lluita contra el terrorisme", sense fons fàctics i jurídics, que dona lloc a operacions d'espionatge de formes diverses i abusives. En aquest sentit, han denunciat que la recerca duta a terme contra els militants a través del zel ha vulnerat de manera evident els drets individuals. Fins i tot, tenint en compte la dimensió col·lectiva de la infracció, qualifiquen l'ocorregut com "un atac de l'Estat espanyol contra l'independentisme català".

En l'espionatge operatiu la Policia va controlar els telèfons mòbils dels militants, van llegir missatges SMS i van escoltar converses telefòniques –algunes d'elles transcrivint–, coneixien les geolocalitzacions del moment, tenien accés a Gmail i a les xarxes socials –Twitter i Facebook– i van contaminar els mòbils amb un programari d'espionatge. Això últim, segons La Direct, "amb l'objectiu d'accedir a les aplicacions de missatgeria Signal i Telegram i al proveïdor de correu electrònic Protonmail". A més, s'ha realitzat un seguiment a peu de carrer als militants, col·locant balises per a la geolocalització en els cotxes o amb el seguiment dels Policies vestits de carrer. En els documents de guaita explorats per la Direct es recullen les fotos dels seguiments de carrer.