La campanya estatal “No als Tractats de Comerç i Inversió” ha lliurat al ministre de Transició Ecològica i Repte Demogràfic una carta en la qual sol·licita que Espanya surti del Pacte sobre la Carta de l'Energia (ICCE). La carta ha estat subscrita per més de 220 organitzacions, sindicats, representants de la societat civil, acadèmics, juristes i polítics, entre altres.

La principal reivindicació de la carta és la retirada del pacte que Espanya va ratificar en 1995, sense debat públic i en secret amb els ciutadans. L'EKI es va crear per a garantir el subministrament d'energia a l'Europa occidental, després de la caiguda del mur de Berlín. Ara s'utilitza en contra dels Estats signants i s'ha convertit en el punt culminant de diverses reclamacions de milions d'euros. El Pacte inclou un mecanisme ISDS per a la resolució de conflictes entre inversors i Estats. Mitjançant aquest mecanisme, les multinacionals i inversors estrangers poden denunciar als Estats si consideren que els governs han dictat lleis contràries als seus interessos econòmics presents i futurs.

En aquesta situació d'emergència sanitària i social, les últimes lleis proposades per a lluitar contra el canvi climàtic o les mesures adoptades per a lluitar contra la pobresa energètica, com la pròrroga del bo social o la prohibició de talls de subministraments, poden donar lloc a ones de denúncia de grans inversors en el si de l'OCDE. No seria la primera vegada que ho feia. Bulgària i Hongria han rebut ja denúncies de diversos milions d'euros per intentar garantir uns preus baixos en el subministrament d'electricitat als ciutadans europeus.

De fet, Espanya ha estat ja condemnada a pagar 1.036 milions d'euros, set vegades més del pressupost compromès pel Govern per a la seva incorporació al Fons Verd Europeu del Clima, i els inversors han reclamat més de 8.000 milions d'euros. Els diners destinats a aquestes inversions s'obtindria dels Pressupostos Generals de l'Estat, és a dir, de les arques públiques, o es comptabilitzaria com a deute. Així mateix, no es pot descartar la possibilitat d'aplicar pujades en la factura de la llum, com va ocórrer en el cas Castor.

Espanya, la primera en les denúncies

Espanya és el país de l'Est amb més denúncies: 47 en total, per reduccions d'energies renovables entre 2011 i 2014. Paradoxalment, les empreses demandants estan lligades als combustibles fòssils, i les inversions es van fer conscients de la situació de crisi en la qual es troba el país.

En altres països s'han produït situacions similars. L'empresa alemanya Uniper ha anunciat accions legals contra el Govern holandès, en el marc de la seva estratègia nacional de reducció de gasos d'efecte d'hivernacle, per la decisió de tancar les centrals elèctriques per a 2030.

Amb aquests antecedents, la futura Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica podria veure's truncada per l'EST. És previsible que la posada en marxa del Pla Nacional Integrat de l'Energia i el Clima (PNIEC) o les mesures adoptades durant la pandèmia de la COVID-19 puguin suposar una ona de denúncies de diversos milions d'euros per al Govern espanyol.

Una reforma que va al fracàs

La petició de la societat civil de suspendre el pacte s'ha realitzat unes setmanes abans de l'inici del segon període de negociació (el període de negociació es desenvoluparà entre el 7 i el 10 de juliol). Tal com han assenyalat els diferents agents de tota Europa, el període de negociació no suposarà un pacte respectuós amb el clima, el medi ambient i el benestar de les persones.

Fins ara, no han estat sobre la taula les claus que han fet de l'EKI un pacte increïblement asimètric, en contra de la sobirania dels Estats, dels pressupostos públics i de la paralització de l'emergència climàtica. En l'agenda del període de negocis no està el deixar de protegir les inversions a favor dels combustibles fòssils i l'energia nuclear, l'abandó del mecanisme ISDS de resolució de conflictes entre inversors i Estats o la inclusió d'objectius vinculants a favor del clima.

Els agents socials i mediambientals signants adverteixen que les inversions relacionades amb el sector dels combustibles fòssils i l'energia nuclear estan fortament protegides en el si de l'EST. Multinacionals i inversors estrangers estan utilitzant aquest acord per a posar en qüestió i obstaculitzar iniciatives a favor del clima i la transició energètica justa, com l'eliminació de les fonts d'energia contaminants, la fi de les energies renovables o la reducció de la factura de l'electricitat a les persones més vulnerables.