Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

El primer ministre francès, Barnier, incorpora a la dreta conservadora

  • El primer ministre de França, Michel Barnier, ha presentat aquest dissabte la composició del nou Govern de la UE. El partit ultradretà RN ha posat en els càrrecs de govern a polítics de dretes que tenen idees defensades i que tenen idees compromeses. L'esquerra ha denunciat, una vegada més, que es tracta d'un "Govern sense legitimitat". El 23 de setembre se celebra el Consell de Primers Ministres del Govern d'Espanya.

23 de setembre de 2024 - 11:31
Última actualització: 13:07
Emmanuel Macron eta Michel Barnier, artxiboetako argazki batean. Argazkia: AFP

El primer ministre francès, Michel Barnier, ha presentat per fi la nova composició del Govern de França, prevista per al 21 de setembre. En resum, a més dels partits de centredreta, estaran els representants de dretes en el Govern, entre ells els que donen suport a les idees d'extrema dreta. Així, ha dirigit el càrrec de ministre de l'Interior a Bruno Retailleau, ex senador amb postures dures contra la immigració –per mesures per a endurir l'arribada dels familiars dels immigrants, per facilitar les expulsions, pel dret a dirigir l'atenció sanitària mínima als immigrants, etc.–. El to ha quedat clar en la primera declaració oficial que ha pronunciat Retailleau com a ministre de l'Interior: "Restablir l'ordre, restablir l'ordre, restablir l'ordre. L'ordre és la condició de la llibertat. Quan no hi ha ordre, la llibertat s'ha estret.

El ministre de l'Interior, Bruno Retailleau, ha deixat clar el to del seu discurs: "Restablir l'ordre, restablir l'ordre, restablir l'ordre. L'ordre és la condició de la llibertat. Quan no hi ha ordre, la llibertat s'estreny."

Barnier també ha introduït al Govern a persones que atempten contra els drets dels ciutadans de la LGBT. Laurence Garnier, que va votar en contra del dret de matrimoni i d'adopció per a gais i lesbianes, és la nova secretària d'Estat de Consum i Laurence Garnier, ministra d'Ensenyament Superior. La contradicció no els espanta i li encomana el càrrec de nou secretari d'Estat contra les Discriminacions a Othman Nasrou, que també va votar en contra del dret al matrimoni i a l'adopció de gais i lesbianes en 2013. La situació és tan preocupant, que el fins ara primer ministre, Gabriel Attal, també ha subratllat les "discrepàncies profundes" amb alguns dels seus càrrecs, assenyalant que: "[A Michel Barnier] li pregunto clarament que no hi haurà un pas enrere en la reproducció assistida, ni en l'avortament ni en els drets de la comunitat LGBT”.

Passant per sobre de la victòria de l'esquerra

Emmanuel Macron no va tenir en compte la nova composició del Parlament francès el passat 5 de setembre en nomenar el seu primer ministre, Michel Barnier, del partit Els Republicans, per la qual cosa la composició del nou Executiu tampoc reflecteix la realitat parlamentària. El Nou Front Popular d'Esquerra, el FHB, va guanyar les eleccions el passat 7 de juliol, i seguint els principis democràtics, aquests resultats comportaven la cohabitació, el nomenament d'un primer ministre del FHB. Però no: Macron i Barnier han anat a la dreta, fins i tot a la dreta… Al final, tenim l'extrema dreta entre els vencedors d'aquesta crisi política. Un altre que sorprenentment gana és el partit Republicans de dretes, que ha collit una enorme derrota per si mateix: encara que passa a 39 dels cent escons de 2017, el ministre de l'Interior és d'aquest partit i ell ha format el govern.

El representant de la França Insubmisa d'extrema esquerra, Jean-Luc Mélenchon, ha instat a "arrabassar-li el poder com més aviat millor" al nou " càsting per a la pel·lícula catastròfica dels macronistas". Tots els representants de l'esquerra han mostrat la seva preocupació i el seu empipament per la situació creada a Euskadi. Mathilde Panot, president del grup França Insubmissió en el Parlament Basc, ha dit que "hi ha un govern il·legítim, que es manté en peus gràcies al suport de Le Pen". L'esquerra abertzale presentarà una moció de censura, i el partit d'extrema dreta RN tampoc s'oposa a aquesta.


T'interessa pel canal: Frantziako Gobernua
ANÀLISI
I al final, l'extrema dreta va sortir reforçada...

Han passat tres mesos des de les eleccions al Parlament francès. Era el 7 de juliol i per a sorpresa de tots va sortir guanyant el Nou Front Popular de l'esquerra, el FHB. Amb l'objectiu de tallar el camí a l'extrema dreta que va resultar vencedora en la primera volta, en la... [+]


Amb el 34% dels vots, l'extrema dreta francesa es converteix en la gran triomfadora de la història del país
El partit d'extrema dreta RN és el gran vencedor de la primera volta de les eleccions al Parlament francès. El RN ha obtingut el 33,15%, el Nou Front d'esquerra, el 27,99% i l'Ensemble de Macron, el 20,04%, respectivament.

Macron suspèn la llei sobre el cens electoral de Kanaky
Emmanuel Macron, president de França, ha donat compte d'aquesta decisió en una roda de premsa extraordinària celebrada el dimecres al matí. La llei va despertar l'empipament de Kanak, perquè l'actualització d'aquest cens, a més de disminuir el pes d'aquestes, implicava una... [+]

2024-06-10 | ARGIA
Le Pen, RN: “Estem disposats a exercir el poder”
El president de la Unió Nacional, Macron, després de conèixer la decisió de dissoldre l'Assemblea Nacional de França per a convocar eleccions, ha parlat immediatament, afirmant que el partit ultradretà tindria resultats espectaculars en les eleccions europees.

Macron avança les eleccions després de fracassar davant Le Pen
Una hora després de conèixer els resultats de l'enquesta, Emmanuel Macron ha ofert una roda de premsa d'urgència. De fet, segons l'enquesta, el partit ultradretà de Le Pen duplicaria els seus vots.

2024-06-06 | Euskal Irratiak
Laborantza lizeoetan euskaraz ikasteko aukera ezbaian Parisen

Laborantza lizeoetan tokiko hizkuntzetako irakaskuntza sailen sortzea eztabaidatua izan da frantses legebiltzarrean. Legearen zuzenketa proposatu du Iñaki Etxaniz legebiltzarkideak.


Forts disturbis a les illes Kanaky després de la modificació del cens electoral per França
Des del dilluns, les illes Kanaky estan sofrint protestes i altercats. Un mínim de quatre morts segons el Govern francès, així com nombrosos ferits i desenes de detinguts. L'aprovació en l'Assemblea Nacional Francesa de la llei del cens electoral de l'illa del Pacífic ha... [+]

Els alumnes es distribuiran en funció del rendiment acadèmic en Iparralde
Alumnes que van bé en un grup, amb dificultats en l'altre, i que es repartiran per nivell acadèmic en el pròxim curs en l'Estat francès. La mesura implicarà la classificació i diferenciació social i acadèmica de l'alumnat, l'augment del desequilibri i la condemna al fracàs... [+]

El Procurador demana sancions de presó d'un any i dos anys per als pacificadors Molle i Etcheverry
La fiscalia francesa ha demanat penes lleus de presó per a Jean Noel Txetx Etcheverry i Beatrice Moller, que estan sent jutjats a París, amb l'acusació d'actuar conforme als objectius d'ETA. Així, amb aquestes penes els pacificadors no haurien d'anar a la presó. La sentència... [+]

Judici
L'ex ministre de l'Interior aclareix que París "va cooperar" en el procés de desarmament
Per a canalitzar la desarmi d'ETA, les autoritats franceses van col·laborar amb els pacificadors. Així ho ha manifestat l'ex ministre d'Interior, Matthias Fekl, el dimarts en la 16a Cambra del Tribunal Penal de París, en el judici contra Beatrice Molle-Haran i Jean-Noël Txetx... [+]

Concentració en Baiona amb la visita dels ministres francesos d'Economia i Habitatge
El ministre d'Habitatge, Guillaume Kasbarian, i el ministre d'Economia i Finances, Bruno Le Maire, estaran aquest divendres en Baiona. La plataforma Herrian Bizi convoca una concentració en defensa del dret a l'habitatge.

Alumnes bascos reivindiquen el dret a estudiar en basc en el Parlament francès
16 alumnes d'Euskal Herria estan aquest dimarts a París, han reivindicat el dret a estudiar en basc i han demanat als diputats que prenguin mesures per a això. “Estem nerviosos, però sabem el que volem dir”, assenyalen a ARGIA al matí els alumnes del Liceu Etxepare i del... [+]

El Consell Constitucional francès suspèn les mesures més dures de la Llei d'Immigració
El projecte de llei contempla 86 mesures en les quals s'han derogat 32, com són els obstacles a la unitat familiar i el delicte d'estada irregular. La llei es va aprovar amb l'embranzida de l'extrem dret.

Eguneraketa berriak daude