Li van detenir després de la manifestació del 3 de març. Com va ser la detenció?

Un altre jove va ser detingut en el context de la manifestació del divendres. En finalitzar la mobilització ens quedem en la Plaça dels Furs per a recaptar informació sobre la detenció d'aquest jove i realitzar gestions per a contactar amb els advocats. Vam fer unes trucades telefòniques, parlem amb alguns estudiants de la universitat, contactem amb gent del seu entorn… En aquest moment sabíem poc de la seva situació.

Quan estàvem en la Plaça dels Furs ens vam adonar que cada vegada més policies s'acostaven a la zona, uniformats ertzaines, però també vestits de carrer. Cada vegada quedaven menys manifestants i això feia més palès la presència de l'Ertzaintza. En aquest moment decidim continuar amb les trucades telefòniques en un altre lloc. Sortim de la plaça i ens trobem amb més policies. Vaig notar que estaven buscant a mi. Vaig intentar marxar-me, però els policies vestits de carrer van aparèixer sobre mi, em van tirar al sòl i em van detenir.

Em van donar una puntada al cap, un altre em va posar els genolls en la cara i un tercer damunt. En el vídeo he vist que després tenia molt més damunt, en el moment no em vaig adonar de tot.

Com va ser l'actitud de l'Ertzaintza?

Vaig notar que estaven nerviosos. Van intentar llevar la meva motxilla però com no ho van aconseguir, van haver de tallar les cintes. Em van lligar molt estretament les propines. Els vaig demanar que es quedessin, perquè em van fer un dolor terrible, però em van lligar més fort encara. Em van portar directament a l'hospital. Jo crec que es van adonar que van actuar violentament.

A l'hospital em van atendre una infermera i un metge, sempre amb la presència de l'Ertzaintza. Em van preguntar com va ser la detenció. Els vaig dir que no tenia dolor llevant les mans. Em van contestar en la comissaria demanant que si em sentia malament tornés a l'hospital.

Llavors em van portar a la comissaria de Lakua. Res més arribar em van despullar totalment, encara que jo vaig dir que no ho faria. Penso que ho farien amb la intenció d'humiliar-se o espantar-se, de la mateixa manera que utilitzen cops i insults.

Em van donar robes sense corda i em van ficar en una cel·la. Em van expulsar el motiu de la detenció i em van llegir els meus drets. Em van preguntar si tenia advocat. Els vaig contestar que sí, i l'Ertzaintza em va exigir el seu telèfon. Jo els vaig dir de nou que no sabia telèfon però que tenia advocat. Els vaig dir el nom i cognoms de l'advocat, però no el van acceptar. Em van dir que si no em donaven el telèfon em posarien un advocat d'ofici, i així va ser.

Va arribar llavors l'advocat d'ofici.

Sí, em van permetre reunir-me només amb ell. Em va dir que el matí següent segurament ho declararia davant el jutge. Li vaig contestar que podia haver-hi un advocat de confiança en el jutjat, encara que no em van permetre posar-se en contacte aquesta nit. L'advocat d'ofici em va contestar que llavors es limitaria a observar els detalls d'aquesta nit.

Jo vaig ser el primer a reunir-me amb l'advocat, després es va reunir amb l'altre jove detingut pel mateix advocat d'ofici. Li vaig demanar a l'altre jove detingut que transmetés tranquil·litat. Imaginava que podia estar nerviós. Estava sol en el moment de ser detingut i va pensar que ningú sabia que era allí.

Després d'estar amb l'advocat em van tornar a despullar. Em van portar a la cel·la i després d'emplenar la meva fitxa em van alliberar, encara que vaig pensar que anava a passar tota la nit allí.

Volien familiars i amics davant de la comissaria de Lakua. L'Ertzaintza també es va oposar a aquests, no?

Jo vaig ser l'últim a sortir dels dos detinguts. Vaig saludar a familiars, amics i companys. Llavors vaig veure a l'altre jove detingut per primera vegada. A punt d'anar-se van aparèixer diversos furgons de l'Ertzaintza. Ens van dir que anaven a identificar a tots els que eren allí, imputant l'enregistrament dels cotxes que suposadament estaven entrant en la comissaria. Ningú va estar gravant cotxes, però els ertzaines havien de demostrar que ningú està per sobre d'ells.

Què és el que l'acusen?

M'acusen de desordres públics i d'agressió contra les autoritats. En breu em cridaran a declarar davant un jutge per a veure què tinc a veure amb el denunciat per l'Ertzaintza. Llavors sabrem quin serà la direcció del cas.

L'endemà es van fer protestes per la detenció a Amurrio, Vitòria i Lemoa. En aquestes protestes, aquesta situació de 2023 es va associar a la violència policial de 1976.

L'Ertzaintza va voler deixar bastant clar que amb l'operació del 3 de març les forces policials continuen exercint el seu poder amb total impunitat, sense cap conseqüència. Crec que l'Ertzaintza es posa molt nerviosa el 3 de març, perquè se senten senyalitzats, perquè saben, com en 1976, que ells també tenen la responsabilitat de la violència policial, i ho utilitzen en molts altres casos. La violència va ser utilitzada per a perseguir el Bloc Jove o per a lluitar contra la solidaritat entre els treballadors.

Creu que la presència policial era excessiva?

Hi havia molts furgons de l'Ertzaintza, molts policies de la Brigada Mòbil, i molts policies vestits de carrer. No hem d'oblidar que era una manifestació per a recordar la massacre de 1976. Fa 47 anys la policia va assassinar a cinc treballadors a Vitòria i altres dos en les mobilitzacions realitzades a Tarragona i Basauri per a denunciar els fets. La presència policial és una provocació, aquesta confrontació va ser buscada intencionadament.

Has tret conclusions de la detenció i dels fets del 3 de març?

Hem demostrat que en aquest país encara tenim ganes de lluitar. La unió i la solidaritat són les eines més fortes que tenim en aquest camí. També ha quedat clar que hem de protegir-nos tant de la violència policial com de la institucional, i que especialment la protecció mútua entre els sectors més vulnerables serà fonamental.

Poden fer el que vulguin per a trencar la solidaritat entre els treballadors, però la manifestació del 3 de març és un bon exemple; després de 47 anys la classe treballadora segueix unida. Com llavors, continuem treballant per aquest país i no pararem.