Els llots actualment existents en la Justícia no són els actuals, venen de fa temps. El dictador va morir, però el seu règim polític no. Mitjançant una falsa transició va heretar tot el que havia de deixar, tot ben lligat. Avui comença a parlar del règim del 78, dient que va ser un parany, que ens havien enganyat (forçat)... De totes maneres, va haver-hi qui va devorar l'ham a gust. Alguns partits polítics que ens van vendre la ruptura democràtica a canvi d'unes llenties, van deixar intactes els elements bàsics de la dictadura (monarquia, exèrcit, justícia...), engalanant-se amb un nou embolcall, sense alterar el contingut intern.
D'altra banda, en l'Estat espanyol els partits polítics participen directament en els òrgans de justícia (també el PNB, i en el seu moment CIU). Això té una clara conseqüència. El Govern inventa el delicte amb l'ajuda de la premsa, la policia inventa les proves i els jutges inventen la sentència. Tots els que no ens sentim espanyols i lluitem per la independència som terroristes per a ells i per això ens castiguen; al mateix temps, els polítics corruptes, les intimidacions policials, els feixistes... caminen tranquils.
Per sobre del dret a decidir lliurement el que vol un poble no hi ha lleis ni constitució democràtica; tota la resta implica imposició, injustícia i opressió
D'aquí el problema. A pesar que gairebé 45 anys després de la mort del dictador, els que van donar el cop d'estat de 1936 i els seus hereus “democràtics” continuen pensant que els qui no tenen les seves idees són enemics, més encara en el cas de catalans i bascos. Per tant, per a Espanya nosaltres som enemics i ens apliquen el dret penal de l'enemic. Però això no és una cosa nova; a Euskal Herria, per llei antiterrorista (amb el suport del PNB i de CIU), al sector més combatiu, a l'antiga esquerra abertzale, li van aplicar aquest dret des del principi; i després a la llei de partits polítics; i ara a la llei mordassa. El cas del suport als presos polítics bascos ha estat clar. Han condemnat la seva solidaritat amb ells, ja que han obligat els seus advocats i a altres militants a mentir perquè no acudeixin a la presó. El contrari és el cas d'Alsasua i el de Catalunya, la veritat és que s'han anat a la presó. La seva dignitat! Amb el silenci de molts i la complicitat d'uns altres, aquesta bola de neu s'ha convertit ara en una allau i en l'Estat espanyol la injustícia continua estenent-se i esquitxant cada vegada més sectors.
Mentrestant, els nous sacerdots sense sotana d'ara (etòlegs, politòlegs, sociòlegs, polítics...) li omplen el cap d'insistents predicadors de convivència, de no violència, de democràcia... perquè romangui callat i submís. Saben que la violència té el seu origen en la injustícia i la repressió i que el poble té dret a oposar-se a ella, però els resulta més fàcil reprendre-la que enfrontar-se al poder de l'Estat i als seus súbdits. En el cas de l'ocorregut a Bolívia, el seu silenci còmplice i el de l'Europa democràtica posen de manifest la falsedat de les seves paraules.
Per sobre del dret a decidir lliurement el que vol un poble, no hi ha lleis ni constitució democràtica; tota la resta és imposició, injustícia i opressió. No es pot sembrar convivència en aquestes condicions, perquè això blanqueja a l'opressor i castiga l'oprimit. És més, per als poders d'Espanya (i per a molts ciutadans espanyols) l'únic model de convivència és que tots som espanyols, no volen una altra convivència. El que no ho accepta és considerat terrorista o promotor d'odi i va a la presó. El missatge que sense violència tot és possible, el missatge de desobediència civil i accions pacífiques els ha caigut, i tot això és un delicte. Aquest és el veritable rostre del seu Espanya, que no serà democràcia fins a l'alliberament de les nacions que estan sota el seu domini. I això és el que hem de tenir clar els catalans i els bascos.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
“S'aprèn caminant i cantant”. Aquesta ha estat una de les assignatures d'aquesta setmana en els grups de C2. No es tractava d'aprendre a cantar o a peu, sinó d'utilitzar correctament el futur. L'activitat m'ha donat què pensar i m'he preguntat com aprenem a ensenyar. He sentit a... [+]
Sabem que la intel·ligència artificial està representant molts camps en l'ésser humà: confort, velocitat, eficiència... Ens han fet creure que l'esforç humà és un obstacle en les necessitats de velocitat d'aquest món capitalista. Les agressions per a reduir les nostres... [+]
En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]
L'autoestima a vegades sembla una cosa íntima. Però si l'autoestima té a veure amb la imatge que un té de si mateix, amb el valor que es dona a si mateix, també hauran de veure les decisions que pugui prendre. Quin valor té algú que no pot decidir? Llavors ens posem a mirar... [+]