Les associacions de pares i mares de 18 centres escolars de la capital s'han sumat a aquesta reivindicació. El pare de l'escola de Zabalgana, Bergoi Madernaz, ha explicat a ARGIA que li ha passat: després d'inscriure's en un curs que s'oferia en basc, el curs s'ha realitzat en castellà. “La majoria de les activitats privades, acadèmies i altres, són en castellà, i en l'oci que ofereix l'Ajuntament sovint predomina el castellà per falta de control”. Un altre exemple és que moltes de les activitats s'ofereixen com a bilingües (cursos de natació per exemple), però en la pràctica, si hi ha algun alumne que no sap basc, moltes vegades es fan només en castellà. A més, ha contat que en moltes de les accions que subcontracten, financen o participen de l'una o l'altra manera, l'Ajuntament de Vitòria i la Diputació Foral d'Àlaba no es garanteix el basc.

Els pares demanen a les institucions que prenguin mesures perquè això no ocorri i que ampliïn l'oferta d'oci en basc: “Volem veure el basc garantit en les activitats dirigides i de pagament per les institucions”.

Aquestes són les 18 AMPAs que han donat suport a la sol·licitud: Associació de pares i mares Eguzkilorea (Col·legi Lakuabizkarra); Ikasberri (Adurtza); Aldaiaberri (Aldaialde); Basartea (Ramón Baix); Ibaikide (Ibaiondo); Aintzira (Salburua); Mariturri (Tokieder); Abapraño (Abendalde); Es tracta d'una llista provisional, ja que fa un mes s'han incorporat les AMPAs a la reivindicació i no han tingut temps de treballar amb els centres de Secundària.

Entre els joves, “un buit i una falta d'oferta manifesta”

L'Observatori dels Drets Lingüístics també ha confirmat el mateix problema: Segons les queixes que els traslladen els habitants del País Basc, en les diverses activitats, tallers, conferències, etc. que s'organitzen des de les institucions públiques, l'oferta en basca és menor i, en molts casos, les anunciades en basca també es condicionen o es passen a realitzar principalment en castellà.“A pesar que l'oferta en basca dels nens i nenes més petits presenta una situació millor, la falta d'oferta o buit en l'oferta dirigida tant a nens i nenes majors com a joves és evident”, assenyala Agurne Gaubeka Behatokia.

El coneixement del basc a Àlaba ha estat el que ha experimentat un major creixement, destacant l'esforç de l'escola i dels pares darrere d'aquestes dades. “Però només l'escola no és capaç d'euskaldunizar –ens explica Bergoi Madernaz–. L'oci i temps lliure és de vital importància en el fet que els nens i joves també poden gaudir del basc en activitats de diversió i puguin viure en basca en tots els àmbits. El basc ha de ser present en tots els àmbits possibles”.