Avui hem sortit de casa primerenc, per una vegada podem arribar a l'escola a temps. Són les 09.00 del matí al carrer Fra Zacarias de la Part Vella de Vitòria-Gasteiz i una furgoneta de l'Ertzaintza travessa el poliesportiu Landxo. Hem sortit de les activitats extraescolars, són les 18.00 de la tarda en el Casc Vell i hi ha dues furgonetes de l'Ertzaintza al carrer escola, dos joves enfront de la paret de Campillo. És diumenge, en la plaça Rafa hi ha menys nens jugant de l'habitual, el cotxe dels munizipales ha passat pel carrer escola en sentit contrari, quatre joves dialoguen en les graderies del nou parc i la policia acudeix a ells per a demanar documentació. Sembla preocupant que els nostres fills considerin aquest panorama ja com a normal.

Fa un mes van ser detinguts el tècnic de so del gaztetxe i el forner del barri, tots dos violents, sense raó aparent. Així estan les coses en el nostre barri en els últims mesos, i no, en un barri militaritzat no vivim més segurs...

Amb els nens petits penjant de la mà, amb els patinets als quals els agrada enxampar o amagar-se, no tenim sensació de seguretat als carrers plens de Policia. No és un barri més segur, ens posen en una situació permanent d'angoixa, de tensió constant. I fan por, por entre veïns. A vegades ens hem quedat mirant, i aviat ve amb orgull preguntant a un ertzaina, com si això ho fes incòmode, realment són necessaris dotze policies per a identificar a dos joves d'uns 17 anys?

Diguem clarament que en el nostre barri la Policia realitza diàriament identificacions i persecucions racistes. I ens hem acostumat, moltes vegades amb la barbàrie dels mitjans de comunicació es justifica aquesta violenta caça contra els joves magrebins. Caminen en el tripijoc, diuen alguns. Sabem que aquest no és el problema, en el cantó de Sant Marcos no es consumeix més drogues que al carrer Mateo Moraza un dissabte a la nit. El problema és que són pobres i racistes… aquest és la por que es vol escurçar. La seva joventut i la seva condició de magrebina volen igualar-se amb la delinqüència. I això… això no els comprem, en aquest barri portem dècades intentant construir la convivència entre els veïns, i sabem que la por entre els veïns és un dels principals enemics.

A mesura que augmenten les desigualtats socials, els conflictes augmenten, nosaltres també els vivim, no els neguem, no els ocultem. Tenim problemes, problemes de convivència. I volem fer front a altres plantejaments, des del coneixement mutu, des del reconeixement mutu, des de la creació de vincles. Així hem après a fer-ho en el Casc Vell de Vitòria-Gasteiz, amb els seus carrers educadors, amb Goian, amb l'associació de veïns, amb els individus… moltes vegades no hem encertat, i els problemes, els conflictes. No tenim fórmules màgiques, però tenim clar que els nostres carrers seran segurs quan les omplim de veïns capaços de cuidar-nos i reconèixer-nos. Per a això s'han posat en marxa els plantejaments d'acolliment, el programa Ongi Etorri Alde Zaharra, les xarxes d'ajuda mútua… i continuem aprenent.

El compliment policial del barri dificulta tots aquests plantejaments. Volem denunciar com a veïns el racisme i els abusos policials. Com a pares, no volem educar als nostres nens als carrers on reina la por i la violència, ni en l'hostilitat entre els veïns.

Per això demanem a l'alcalde que ve que actuï amb responsabilitat. Volem menys policia i més serveis socials. Que suspenguin immediatament les races policials basades en el racisme i dotin de valor i finançament als plantejaments socials dels agents del barri.

Hafsa Tahir i Aitor Alustiza, en representació de l'associació de pares de l'escola Ramón Sota del Casc Vell de Vitòria-Gasteiz