“Els nens i nenes no s'apaguen a les 13.00 i s'encenen a les 15.00 hores, estan educant també en aquest període de les hores de menjador i s'aprèn a alimentar-se”, diu la responsable del menjador de l'escola Zamakola de Bilbao, Irati Lucas, en el pòdcast. De fet, per als nens i adolescents que mengen, els monitors tenen el mateix rol d'educador que qualsevol tutor, “i des que ets educador necessites una formació, però avui dia els monitors dels menjadors dels centres públics no tenen aquest paper, i segons el seu conveni són ‘bijilantes’”, explica Nerea Olaziregi, responsable del menjador de l'escola Altzaga d'Erandio.

En aquest sentit, ha apuntat un projecte interessant que volen posar en marxa aquest curs a la seva escola, amb l'objectiu de crear un menjador educatiu: durant les hores de menjador, es donarà una “formació potent” als monitors que estan ‘vigilants’ en aquest espai on els nens juguen al pati, per a transmetre la filosofia del centre i que aquesta filosofia esquitxarà també l'espai del menjador.

Hem preguntat a un treballador que ha treballat com a monitor en un col·legi per a l'empresa Ausolan i ens ha dit que ha rebut un curs en línia (com actuar davant les al·lèrgies, què fer en cas d'emergència…) i que tenen la quantitat de menjar definit, segons l'edat. A partir d'aquí, si fa no fa. Si el menjador escolar és realment un lloc per a educar en alimentació, els monitors reben algun criteri sobre quin, quant, com menjar? “No hi ha un criteri establert, em comentaven companys de més edat, per exemple, si és el mateix alumne el que no menja tots els dies, perquè es podés una mica, i coses així, però es tiren un munt de menjar en el menjador”.

Pensem que els nens i joves també poden tenir monitors que no saben basc en el menjador escolar, ja que són empreses subcontractades pel Govern Basc, i “en les condicions que defineixen el perfil d'aquests treballadors no s'indica un nivell mínim de basc, ni un nivell mínim de formació, qualsevol pot venir a treballar als nostres menjadors”. Així ho ha explicat Irati Lucas, que a la seva escola, per exemple, tenen en el menjador a una treballadora que no sap basca. En el col·legi de Nerea Olaziregi també han tingut a algú que no sap basc: “A més, els treballadors no tenen ni una entrevista prèvia amb l'empresa que els ha contractat, ni miren el seu nivell ni saben basc”.

Els dos responsables dels menjadors escolars han explicat que tampoc han rebut cap formació sobre aquesta labor específica. És la seva responsabilitat, segons la llei, organitzar els serveis de menjars, fer un seguiment dels menús, fer un seguiment dels criteris de sostenibilitat, impulsar les bones pràctiques… “i molt més”. Quant a aquestes responsabilitats relacionades amb l'alimentació, Olaziregi diu que tenen una intervenció molt limitada, que interactuen entre el Govern Basc i l'empresa privada subcontractada pel Govern Basc per a la prestació del servei: “Si el menjar que porten està podrida, si les quantitats no són adequades… podem intervenir, però no podem influir en l'origen dels productes, en l'estructuració del menú…”. Segons Lucas, “la normativa ens deixa molt poca autonomia tant als responsables com als cuiners, perquè no podem sortir de la recepta que està establerta, no podem exigir productes del nostre entorn, no podem decidir sobre el menú…”.

Olaziregi canviaria de dalt a baix el model, “perquè és un espai important que ofereix grans oportunitats fora de les aules, encara que sol quedar bastant fora del projecte educatiu. Em sento molt sol, i en la mesura que sigui possible busco tragamonedas, entreteixint-me amb altres agents, etc., en el camí d'un altre model de menjador. Els menjadors no poden ser negocis, i des del moment en què els deixem en mans d'una empresa, és així”. En paraules de Lucas, “hi ha menjadors en els quals sovint els nens no volen menjar, no pot ser que un nen digui que no li agrada el peix per la seva experiència en el menjador, el menjar del menjador ha de ser de bona qualitat, càlida, apetitosa… i això no ocorre”.

També han reivindicat en el pòdcast comissionis de menjador que serveixin per a reunir la comunitat educativa i influir en els menjadors. A l'escola d'Olaziregi no hi ha comissió de menjador, “en això estem”. En Lucas, a més de les famílies, l'equip directiu i la persona encarregada del menjador, la comissió està formada també per personal del menjador, que va decidir convidar a participar en aquesta. “Ens reunim aproximadament cada dos mesos, i com l'any passat vam canviar l'empresa, les reunions van ser bastant informatives, però ha d'haver-hi un espai per a recollir inquietuds i problemes, analitzar-los i desenvolupar un pla”.