A Guipúscoa, un nen pot inscriure's en un club esportiu, però està obligat a realitzar Esport Escolar de 6 a 12 anys (de 6 a 8 anys Jolas Hezi, de 9 a 12 anys Multikirola). Actualment, 17.545 nens i nenes participen en el programa Multikirola, dels quals el 36% només fa Multikirola i el 64% s'inscriu en un club, segons dades publicades per Diari Basc.

Per quin solo al club?

La sentència, que suspèn l'obligatorietat, ha congratulat a nombrosos pares i mares. Argumenten que han de ser lliures per a triar l'esport que volen i que el nen no té per què fer altres esports que no li agraden. És més, a més de practicar l'esport que li agrada en un club, l'anar a l'Esport Escolar li porta molt temps, per la qual cosa és comprensible que alguns pares considerin excessiva l'obligatorietat. El rendiment també és a vegades clau: en aquest esport que el nen (la família) ha triat, sovint busquen millorar i progressar, especialitzar-se en el que li agrada o en el que és hàbil i hàbil. A més, al cap de l'esport d'elit, el model que s'imita o s'acosta a ell, basat en la competició, no el veu malament, i molts clubs es mouen entorn d'aquest model.

Per quin Esport Escolar?

Des de la Diputació Foral de Guipúscoa, en relació amb el recurs que s'interposarà, se li aclareix: Si l'Esport Escolar s'abandona i només queda l'esport basat en els clubs com a senyals d'identitat entre els nens i nenes, “es construiria un sistema elitista i excloent, estructurat entorn de les persones amb talent i centrat en el resultat i en l'assoliment. Se segregaria entre els ‘bons i els dolents’”. De fet, qui no pot participar en un club, per exemple, a causa de la situació socioeconòmica, queda fora del model.

Un dels objectius d'Esport Escolar és provar de tot el relacionat amb l'activitat física i treballar de manera integral les habilitats i destreses, en lloc de limitar-se a un únic esport –en el cas dels nois, directament al futbol–, ja que l'especialització primerenca no és beneficiosa a llarg termini segons diferents experts. Així va resumir les característiques i valors de l'Esport Escolar Luis Mari Zulaika, professor d'Educació Física, en una taula rodona organitzada per ARGIA: “la diversitat esportiva; la resta d'importància al resultat –en els nivells inferiors no hi ha classificació–; la no realització de grups per categories –en lloc de posar els millors i els més mediocres en un grup, formant grups naturals i mixtos amb els companys de classe–; la prioritat dels objectius educatius; la responsabilitat de la gestió en els centres educatius i no en els clubs o associacions esportives que tinguin com a objectiu el resultat i el rendiment; la participació de tots perquè la diferència sigui mínima”.

Un model i un altre: arbre vs piràmide

Podem parlar de gustos, de llibertat, de perdre el temps… Però en el fons, sovint hi ha darrere dues maneres d'entendre l'esport, que xoquen en diverses ocasions. Així ho va explicar Zulaika en la citada taula rodona: “Abans se seguia el model de la piràmide, organitzat per a crear en el futur esportistes d'alt nivell, i per a això es triaven els millors, es concentraven en ells i els altres anaven perdent en el camí. En el segle XXI, si l'objectiu és promoure un estil de vida actiu entre tota la ciutadania, aquest model no ens serveix. Fa vint anys es va plantejar una llei general per a la CAPV –després cada territori històric va fer la seva pròpia interpretació–, més prop del model que seria per a tota la ciutadania, per a promoure un estil de vida actiu i saludable. Per a això es va optar pel model d'arbre: que el nen i la nena provin des del principi les habilitats motrius bàsiques per a desenvolupar-les íntegrament i en la seva globalitat, i que el dia de demà començaran a sortir les branques, algunes es destinaran a la categoria superior i al domini, però tots els altres estaran preparats i tindran interioritzada la cultura per a mantenir una vida activa en el temps lliure. Què ha passat? Que els col·lectius a favor del rendiment tenen una força enorme, que són un poder fàctic excepcional, i que els qui haurien de prendre decisions sucumbeixen a aquesta pressió. En el cas de Guipúscoa, per exemple, durant molts anys hem tingut el model de l'arbre molt ben desenvolupat, però anem retrocedint per la força que té el model de piràmide”.