Al setembre van començar a fer els passos per a sortir el més lluny possible a l'escola pública Lardizabal: “Hi ha diferents opinions entre professors i pares, però tots coincidim en la base: volem la millor educació per als nens i, si ens argumentem, tiren endavant aquest tipus de projectes. Al cap i a la fi, la major queixa dels pares és com 200 alumnes poden estar tancats dins del col·legi quan hi ha grans limitacions per a reunir-se en altres activitats”, explica Eider Amundarain, directora del col·legi.

Els alumnes i alumnes d'Educació Infantil també en cursos anteriors sortien tots els dies al parc botànic al costat de l'escola i enguany els grups d'Educació Primària poden utilitzar tots els dies algun espai de la localitat cedit per l'Ajuntament, alternant setmanalment l'espai (plaça, entorn escolar, teatre, casa de cultura…). A això s'afegeix la sortida setmanal de mig dia o jornada completa de Primària. “Abans que els alumnes comencessin a l'escola, tot el grup de professors vam fer un passeig pel poble per a conèixer l'entorn. Tanmateix, això no era suficient, els preguntem als pares i representants municipals si tenien alguna proposta d'excursió a l'entorn del poble, i als pocs dies rebem un document que recull tretze rutes per a realitzar als voltants de Zaldibia, especialment amb l'ajuda dels fills d'Alaitz Sarasola”, ha explicat Amundarain. Aquest document està imprès i plastificat per tots els tutors, i en ell tenen un mapa de cada excursió, durada, la qual cosa es pot trobar en el camí (dades dels baserritarras, propostes de visites…), etc. També realitzen sortides més modestes, com anar a veure on viuen els alumnes. “Il·lusiona als alumnes”.

Sortides a l'aula, de classe a sortides

El Director ha destacat que donar l'escola fos no significa treure l'escriptori fora, repetir fos el de classe, “i ens hem adonat que tampoc fa falta una infraestructura enorme, sinó posar el cap en això, actuar d'una altra manera. A mesura que fem anem aprenent i adaptant-nos. En les sortides, per exemple, els alumnes han portat material manipulatiu de matemàtiques, o si van a l'excursió amb el professor d'Inglés, el fan tot el temps en anglès”. El professorat s'està formant amb els d'Ekogune per a analitzar i reflexionar sobre les activitats que es poden realitzar en l'exterior. En paraules d'Amundarain, és important sistematitzar les sortides i no tenir excursions aïllades esporàdiques, perquè l'alumnat interioritzi que no és una activitat que no té res a veure amb el que s'està fent en classe; que vegin que “això de la sortida es pot emportar a la classe i això de l'habitació a la sortida”.

En el cas dels més petits, aprofitant l'existència d'una bassa al parc botànic, estan en contacte amb Aranzadi per a treballar el pou de manera educativa. Lardizabal és membre de la Xarxa d'Estanys Escolars. El temps sol ser un obstacle per a sortir a l'exterior, però Amundarain diu que tenen espais coberts i que per a sortir no fa falta temps assolellat. “Ara estem pensant a aconseguir roba impermeable”.

Els pares, en la neteja i condicionament del parc

Les comissions mixtes de Lardizabal són una mostra de la implicació de tota la comunitat educativa, amb la participació del professorat, alumnat, pares i mares i representants municipals, sent una d'elles la Comissió d'Espai Exterior i Activitats a l'aire lliure. Gràcies a aquesta comissió, per exemple, s'estan preparant al parc botànic els seients que serviran de punt de reunió per als alumnes. I recentment, les famílies han netejat i condicionat un gran espai del parc perquè l'alumnat pugui utilitzar-lo.

Barreres administratives per a la sortida a l'exterior

“Això és un poble petit, i això facilita l'intercanvi amb l'Ajuntament, però fa falta voluntat i actitud per a això, i això existeix”, diu la directora. No pot dir-se el mateix de la postura del Govern Basc: “Es prioritzaran les activitats a l'aire lliure”, va escriure el Departament d'Educació en el seu protocol. Estupend. Però, quins recursos s'han posat per a poder dur-ho a terme? Absolutament res! L'administració pot donar més ajudes per a sortir, formació per a tots i més recursos personals”. De fet, en lloc de facilitar els protocols, dificulta la sortida a l'exterior: en molts centres no es queden fora, ja que a l'aula s'exigeix a un grup que es desembolica amb una única educadora dos educadors que puguin sortir a l'exterior i als pares i mares no els ha permès que l'administració els acompanyi en les sortides. Amundarain ens ha reconegut que sovint han de fer malabars per a coordinar-ho tot, i per a l'esbarjo, per exemple, l'entorn del col·legi també l'han considerat com un espai escolar, per la qual cosa no necessiten educadors afegits per a sortir a la zona.

Equilibri exterior i interior

Eider Amundarain ha contat que està sent molt intensa, que van aprenent i adaptant-se dia a dia, i que estan molt a gust. “Sense COVID19, ens agradaria continuar aquests projectes en el futur, incorporant-los al nostre projecte educatiu. Seria bo aconseguir un equilibri entre l'exterior i l'interior, i disposar dels mitjans per a dur-lo a terme”.

RELACIONAT AMB EL TEMA:

Aprofitem la situació per a fer classes a l'aire lliure?