L'activitat continuada durant el curs 2017-2018 ha passat de 13 centres a 154 centres amb escolaritat continuada en el present curso 2022-2023, estant implicats la majoria dels centres públics. El Departament d'Educació ha anunciat que està a punt de treure l'Ordre Foral que reguli l'horari de les classes, que, tal com ha sol·licitat la comunitat educativa, primer recopilarà dades i realitzarà un diagnòstic profund.
El Departament d'Educació diu que s'han recollit les opinions de les associacions de pares i mares, de les direccions dels centres i del professorat per a analitzar els efectes pedagògics, acadèmics, organitzatius i conciliatoris de l'organització horària.
El Govern ha explicat que ha finalitzat el caràcter experimental del canvi i que en el curs 2024-2025 tots els centres hauran de tornar a decidir la seva jornada.
Continu vs. dividit, font de discussions
En el procés de pas de la partida a la contínua, un grup de pares i mares van denunciar el passat curs, criticant que es tractava d'una decisió presa sense discussió per la direcció del centre, i que la jornada contínua és contraproduent, sobretot si es considera que suposa un excés d'hores seguides per a l'alumnat d'Educació Infantil i un menjar massa tard. Des del punt de vista pedagògic, aquest grup de pares i mares ha subratllat que les últimes hores del matí són més costoses que les de la tarda, i que l'escolarització continuada no és inclusiva, sinó que perjudica els alumnes més desfavorits i a les famílies amb menor flexibilitat, “perquè només aquests alumnes i alumnes queden per a complir les hores de la tarda en les activitats extraescolars que organitzen en la pròpia escola”. Quant a la convivència, afegeixen que “a partir de les 16.30 es perd la condició de punt de trobada del pati”.
També són pares i mares amb una opinió molt diferent, i segons van relatar en Argia, en els centres d'escolarització continuada la valoració és molt positiva i “la millor valorada ha estat en els centres on hi ha moltes famílies més necessitades, com les escoles guettizadas”. Una de les claus per a això és que a les tardes s'ofereixen activitats extraescolars gratuïtes en el centre. Diuen que amb l'escolarització contínua es redueix l'absentisme de l'alumnat (perquè no anaven a escola a la tarda) i que es redueixen els conflictes escolars, “la qual cosa es pot entendre relacionat amb l'eliminació de la franja de dues hores del migdia o el fet que els nens només treballin més tranquils al matí”. En lloc que els nens tinguin entre 8 i 9 hores en el centre, subratllen que l'activitat continuada és també una manera de “recuperar la tarda i les hores familiars”.
El debat està sobre la taula i el diagnòstic que el Govern de Navarra té en el camí pot ser clarificador per a veure en la pràctica la influència dels diferents horaris en diferents àmbits.
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
En Sociologia de l'Educació existeix una pregunta clàssica: per a què existeix el sistema educatiu en una societat? Les respostes a la pregunta són nombroses i canvien segons l'època. Però entre ells cal destacar que l'escola té com a objectiu principal la creació de futurs... [+]
La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]