El Parlament Basc va aprovar en 2019 la regulació d'un model alternatiu per a les escoles que vulguin actuar sense empreses de servei d'àpats. En el seu lloc, el Govern Basc ha publicat recentment una ordre que obliga els centres a prestar un servei a través d'empreses de servei d'àpats. Mentrestant, els 50 col·legis que han demanat que la cuina s'instal·li en el propi centre segueixen a l'espera.
Segons la normativa de l'any 2000, els centres de la xarxa pública han de treballar amb empreses de servei d'àpats, però des de 2016 ja tenen en marxa un projecte pilot en quatre centres públics basat en un altre model de menjador i a més en 2019 el Parlament va acordar “canalitzar les oportunitats per als centres que optin per una gestió innovadora i descentralitzada”. A això cal afegir que en els últims anys ha augmentat el nombre de centres que volen treballar en la cuina local amb aliments i proveïdors locals.
Per contra, tal com estableix la nova normativa del Govern Basc, “es contractaran empreses sectorials per a donar servei de menjador” i EHIGE denuncia que s'han tancat les escletxes que obria la normativa de l'any 2000: la contractació directa a través del centre i la gestió a través d'entitats autoritzades.
"Enganyats"
“Ens sentim enganyats –assenyala EHIGE–. Creiem en la funció educativa del menjador i apostem per la qualitat dels aliments relacionats amb l'entorn i la sostenibilitat. Per això, estem en contra d'aquesta nova ordre que va en sentit contrari, i demanem al Departament d'Educació que respongui a les demandes de les famílies”.
El secretari d'Educació d'EH Bildu, Ikoitz Arrese, ha portat el tema al Parlament i ha criticat que amb aquesta ordre s'ha fet un pas enrere en la regulació dels menjadors escolars, “l'any 2000. Perquè almenys l'ordre de l'any deixava la porta oberta, a través dels projectes pilot que hem vist, per a donar un servei complementari no equitatiu a les empreses, molt més local, més ecològic i que podria aportar a la transició ecosocial, però amb aquesta ordre, o l'empresa li cuita, o vostè ha de cuinar el menjar que li porta l'empresa”.
"Apostem per la qualitat dels aliments vinculats a l'entorn i a la sostenibilitat. Demanem al Departament d'Educació que respongui a les demandes de les famílies"
Cuines en el col·legi, per a quan?
D'altra banda, Ikoitz Arrese ha recordat que hi ha 50 centres que han sol·licitat cuina en el propi centre i que encara estan esperant, “que no saben quan començaran les obres, quin pressupost tindran, si se'ls posarà la cuina o no… Hi ha centres que quan eren alumnes que van començar Primària han demanat cuina i estan en Educació Secundària Obligatòria sense veure la cuina”.
El propi Arrese ha assenyalat que el model de les empreses de servei d'àpats és un model esgotat: "La qualitat dels menús és cada vegada pitjor, la gestió es fa cada vegada més insostenible i el luco de les empreses està darrere". Tampoc són poques les notícies de les famílies que estan enfadades amb el servei d'aquestes empreses.
En el programa Egonarria van parlar sobre el tema Lurdes Imaz i Eneko Viñuela, del projecte Gure Platera Gure Aukera.
Euskal Herriko Ikasleen Gurasoen Elkarteak (EHIGE) artikulu honetan jakitera eman duenez, Eusko Jaurlaritzak EAEko ikastetxeetako jantokietarako argitaratu dituzten pleguak "caterin-enpresa handientzat pentsatutakoak dira". Alderdi pedagogikoan "ez dagoela... [+]