Dels 96 centres que han participat en l'enquesta, la majoria són centres d'Infantil i Primària (75) i la majoria funcionen a través de servei d'àpats (63). El 86% dels centres ha reconegut tenir incidències i queixes relacionades amb el menjar amb el servei de menjador. Les principals crítiques són la mala qualitat del menjar (“la fruita arriba en mal estat; a vegades cal malgastar part del peix per la manera de coure'l, es pega i s'espatlla”), l'escassa quantitat de carn i peix, i l'escassa quantitat de fruita i poca varietat (“la majoria de les vegades només es reparteixen pomes i mandarines, no s'ofereixen altres fruites de temporada i s'inclouen lactis ensucrats”).
Segons les conclusions de l'enquesta, “per als nens i especialment per als menors de 5 anys, s'introdueixen aliments poc saludables i inadequats (salsitxes, quètxups…)”. Els pares també han denunciat l'existència de canvis constants i injustificats en els menús sense previ avís.
L'opinió d'una associació de pares i mares reflecteix una crítica generalitzada: “Volem assenyalar que l'escassa varietat i qualitat del servei de menjador ha empitjorat en l'última temporada; aliments de baixa qualitat, peixos congelats, canvis de menú (sempre per a abaratir costos), fruites poc variades, quantitats escasses, etc.”.
La resposta rebuda del Departament d'Educació ha estat “Estem amb” en tots els casos, mentre que per part de les empreses han argumentat “falta de pressupost i pujada de preus”
Què diuen el Departament d'Educació i les empreses de servei d'àpats?
La meitat de les associacions de pares i mares que han participat en l'enquesta, 42, han comunicat les seves queixes al Govern Basc o a empreses de servei d'àpats. D'aquests 42, només 26 han rebut resposta: la resposta rebuda del Departament d'Educació ha estat “Estem amb això” en tots els casos, mentre que per part de les empreses s'ha argumentat “falta de pressupost i pujada de preus”. Malgrat conèixer la situació, APYMA ha denunciat la falta de mesures, si bé la normativa estableix que entre els compromisos que assumeixen les empreses de servei d'àpats està la de resoldre al més aviat possible les incidències que se li comuniquin.
L'existència d'una cuina en el centre facilita la preparació d'aliments de qualitat, ja que no és el mateix preparar i transportar centenars o milers de menús en una cuina industrial que preparar un menú adaptat als comensals en la pròpia escola
“Sense col·legi, sense cuina”
D'altra banda, l'Associació de Pares i Mares d'Alumnes d'Euskal Herria té en marxa una campanya per a “demanar cuines in situ a les nostres escoles i instituts”. A través de l'Òrgan Màxim de l'Escola, s'anima a les AMPAs a sol·licitar a la direcció del centre, primer al Departament d'Educació del Govern Basc. Per a això, també ofereix arguments: redueix considerablement el balafiament d'aliments (perquè els menús es poden recalcular al dia, segons els alumnes que han anat a escola); fa els menús poc abans de servir-los; facilita l'elaboració d'aliments frescos, de temporada, locals, sostenibles i de qualitat (perquè no és el mateix preparar i transportar centenars o milers de menús en una cuina industrial que preparar un menú adaptat als comensals a l'escola); la cuina pot ser una eina pedagògica amb els alumnes que valoren millor.
Precisament, la plataforma Gure Platera ha entrevistat l'escola Murumendi de Beasain que recentment ha sol·licitat la instal·lació d'una cuina a l'escola. La plataforma Gure aukera: una alimentació saludable ha estat el primer pas per a aconseguir una cuina i han apostat per mantenir la relació amb els productors locals i millorar la qualitat.
Euskal Herriko Ikasleen Gurasoen Elkarteak (EHIGE) artikulu honetan jakitera eman duenez, Eusko Jaurlaritzak EAEko ikastetxeetako jantokietarako argitaratu dituzten pleguak "caterin-enpresa handientzat pentsatutakoak dira". Alderdi pedagogikoan "ez dagoela... [+]