Si no es pot pujar l'escola al caseriu, es baixarà el caseriu al col·legi...
- El projecte de l'Escola Agrària Alabesa porta més de deu anys en marxa, impulsat per la Fundació Hazi en col·laboració amb diversos productors. En aquests temps en els quals els nens i joves viuen cada vegada més desconnectats del món rural, és més necessari que mai crear espais per al coneixement mutu i el contacte entre tots dos mons, i per això es va llançar el projecte. “L'objectiu del projecte és donar a conèixer als alumnes la vida en el medi rural, per a això els productors anem a les escoles a donar tallers”, explica l'apicultor alabès Sergio Martínez de Rituerto. Des dels primers anys participa en el projecte.
En l'actualitat són uns deu els productors que participen en el projecte, encara que durant aquesta dècada han estat molts els agricultors i ramaders que han passat per ell. Cada curs imparteixen entre 40 i 50 tallers en escoles de tot el país: “Ens movem a totes les escoles que mostren interès per la iniciativa, en tota Àlaba”, explica.
Els productors i impulsors que participen en el projecte es reuneixen dues o tres vegades a l'any per a organitzar i concretar conjuntament el que treballaran. “Ens ajuntem persones de diferents tipus de producció: estables de boví, productors d'hortalisses, en un model més intensiu o baix ecològic, formatgers, viticultors…”. Totes són produccions familiars, i consideren important que siguin els propis productors els qui assisteixin a les classes, que parlin en primera persona. “L'objectiu principal és sensibilitzar sobre la importància de mantenir vives produccions pròximes, encara que cada productor organitzem la nostra pròpia activitat”.
Cada any uns mil alumnes
El programa està dirigit a estudiants de tercer cicle de primària, d'11 i 12 anys. En anys anteriors, els productors també es van reunir amb joves d'entre 8 i 12 anys. “Cada curs passen pels nostres tallers entre 900 i 1.000 alumnes”, explica l'apicultor. D'un any a un altre, els productors van girant entre ells perquè els alumnes coneguin més d'una activitat.
“Varia molt d'una escola a una altra, però en general, i sobretot a la ciutat, percebem que els nens viuen molt desconnectats del camp. Per això creiem que és important veure que existeix el medi rural i els seus habitants perquè aprenguin qui i com produeix els aliments”.
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.
