Fa temps que la recerca ja necessitava públic, però les associacions aragoneses de Riu Aragó i Aquesta, i Sustrai Erakuntza i Urbizi de Navarra han denunciat que ningú sap res de l'informe. En 2019 el Govern de Navarra va encarregar el treball a l'empresa Geodet, que va qüestionar l'estabilitat de les terres que envolten l'embassament.
En qualsevol cas, com altres estudis anteriors, diversos experts van assenyalar que el de Geoconsultor era bastant ambigu. Precisament per a evitar-ho, el Ministeri Transsiszo va encarregar al Col·legi d'Enginyers en 2018, amb una ordre de finalització de dos anys. Per acord de les parts, el lliurament del treball es va posposar fins a l'any 2021.
Davant la falta de coneixement del treball, al febrer de 2020 el diputat d'Hisenda, Carles Mulet, va preguntar al Ministeri de Transició on estava l'estudi, que va contestar que ja havia lliurat al Govern de Navarra i a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre CHE. Però el treball no apareixia i el mes d'abril passat, el parlamentari d'EH Bildu, Adolfo Araiz, va preguntar al Govern Foral sobre l'informe, i el portaveu del Govern, Javier Ramírez, li va dir que el Govern de Navarra no va rebre l'informe. "O l'un o l'altre menteix", diuen les quatre associacions que han denunciat la situació. En qualsevol cas, no sembla tan difícil recuperar l'informe, perquè és de suposar que en el ministeri estarà original i en el pitjor dels casos tindrà còpia el Col·legi d'Enginyers.
L'any 2001 es van adjudicar les obres d'ampliació de l'embassament de Yesa, amb ordre de finalització per a l'any 2005. Amb un pressupost de 113 milions d'euros, el pressupost s'ha multiplicat per quatre, segons han denunciat les associacions citades. Ara han d'acabar l'ampliació de l'embassament per a 2027. El vessant dret de l'embassament és la que més dubtes suscita, però les obres continuen sense saber si el que encara s'està fent és totalment segur per als habitants que viuen per sota de l'embassament.
Nafarroako Pirinioetako Aizpurgi herrian presa bat eraiki eta lur azpiko kanal baten bidez ura Esa urtegira eramateko proiektua kendu egin du Ebroko Konfederazio Hidrografikoak bere plan hidrologikotik.
Euskal Herriko hainbat tokitan izan dugun uda idorra ari da nabaritzen jadanik. Ebroko Konfederazio Hidrografikoak (CHE) jasotako datuen arabera, Nafarroan biltegiratutako ura azken hamarkadako batez bestekoaren oso azpitik dago, eta Esako urtegiaren kasuan gehienezko mailaren... [+]
Espainiako Gobernuak onartu duen Muga proiektuak 1.700 hektareako meatzea aurreikusten du Nafarroako Xabier eta Zaragozako Undués de Lerda udalerrien artean, Esako urtegitik oso gertu. Adituen ustez, besteak beste, inguruko erreka eta akuiferoak kutsatuko lituzke, lurra... [+]
Esako urtegiaren inguruan eta azken asteetan Nafarroan izaten ari diren mugimendu sismikoez erakutsitako jarrera dela eta, Sustrai Erakuntzak gogor kritikatu du Javier Remirez Nafarroako Gobernuko presidenteordea eta Babes Zibileko arduraduna. Ondorengo lerroetan irakur daiteke... [+]
Azken bi egunetan nahasmen handia egon da Esako urtegia handitzeko lanen inguruan. Asteartean Teresa Ribera Espainiako Gobernuko Trantsizio Ekologikorako ministroak esan zuen ez zela urrats bat gehiago aurrera egingo segurtasuna erabat ziurtatu arte. Aturando Esa (Esa Gelditzen)... [+]
Uraren Kultura Berria Fundazioak (FNCA gaztelaniazko sigletan) Esako urtegiari buruzko azken txosten ofizialak aztertu ditu eta ondorioztatu du urtegiaren eskuineko hegalak "ezegonkorra" izaten jarraitzen duela eta, beraz, "segurtasuna ez dagoela bermatuta".
"Esan eta manipulazio informatiboa" izeneko idatzia zabaldu dute Esa Ez-Lanak Gelditu eta Río Aragón elkarteek hainbat hedabidetan. Agintari politikoek, azpiegitura horrek dakarren arriskua ezkutatzeko darabilten hizkera salatu dute.