L'estudi va ser encarregat pel Ministeri de Transició Ecològica al Col·legi d'Enginyers de Ports, Canals i Camins, després d'innombrables informes, perquè aquest emetés un consell final. Segons l'informe, “el vessant té una estabilitat suficient per a posar en servei les preses associades”. No obstant això, haurà d'establir-se un protocol d'ompliment i buidatge de l'embassament que permeti la continuïtat immediata del comportament de la presa i del vessant, així com les modificacions oportunes en el procés constructiu.
No obstant això, segons Koldo Martinez Geroa, senador de Bai, el resultat de l'informe no és tan segur i està ple d'incerteses. En la nota de premsa publicada per Geroa Bai, el senador afirma que “des de la primera lectura d'un informe de 637 pàgines sorgeixen molts dubtes. En les onze pàgines de les conclusions s'utilitza la paraula ‘incertesa’ en catorze ocasions.
Martínez parla també del vessant dret en la qual han existit nombrosos lliscaments de terres: “L'elevat nombre d'incerteses presents confereix poca fiabilitat a qualsevol càlcul o modelització per a obtenir un coeficient de seguretat”, i considera que “a causa de la incertesa existent sobre els factors que influeixen en l'estabilitat, és molt difícil demostrar que les condicions actuals estan per sobre d'un factor de seguretat acceptable (ni en el projecte ni en cap norma oficial)”.
Falta de transparència
Tant el senador Martínez com el diputat d'EH Bildu Bel Pozueta han assenyalat l'escassa transparència que hi ha hagut en relació amb aquest informe. El Ministeri va encarregar la recerca en 2018 i el Col·legi va finalitzar el seu treball a l'abril de 2021.
El diputat foral d'Hisenda, Carles Mulet, al febrer de 2020, va preguntar al Ministeri de Transició on estava l'estudi, que va contestar que ja havia estat lliurat al Govern de Navarra i a la Confederació Hidrogràfica del CHE Ebre. Però el treball no apareixia i el mes d'abril passat, el parlamentari d'EH Bildu, Adolfo Araiz, va preguntar al govern foral sobre l'informe, i el portaveu del govern, Javier Ramírez, li va dir que el govern no havia rebut l'informe. Finalment, responent al diputat Pozueta, el Ministeri de Transició espanyol acaba d'aprovar el 15 de setembre en el Congrés que el va deixar en mans del Govern Foral el 22 de juliol.
Pozueta demana la compareixença de Teresa Ribera en el Congrés perquè doni explicacions, mentrestant, es paralitzen les obres de l'embassament fins que estiguin en condicions de garantir la seguretat.
Nafarroako Pirinioetako Aizpurgi herrian presa bat eraiki eta lur azpiko kanal baten bidez ura Esa urtegira eramateko proiektua kendu egin du Ebroko Konfederazio Hidrografikoak bere plan hidrologikotik.
Euskal Herriko hainbat tokitan izan dugun uda idorra ari da nabaritzen jadanik. Ebroko Konfederazio Hidrografikoak (CHE) jasotako datuen arabera, Nafarroan biltegiratutako ura azken hamarkadako batez bestekoaren oso azpitik dago, eta Esako urtegiaren kasuan gehienezko mailaren... [+]
Espainiako Gobernuak onartu duen Muga proiektuak 1.700 hektareako meatzea aurreikusten du Nafarroako Xabier eta Zaragozako Undués de Lerda udalerrien artean, Esako urtegitik oso gertu. Adituen ustez, besteak beste, inguruko erreka eta akuiferoak kutsatuko lituzke, lurra... [+]
Esako urtegiaren inguruan eta azken asteetan Nafarroan izaten ari diren mugimendu sismikoez erakutsitako jarrera dela eta, Sustrai Erakuntzak gogor kritikatu du Javier Remirez Nafarroako Gobernuko presidenteordea eta Babes Zibileko arduraduna. Ondorengo lerroetan irakur daiteke... [+]
Azken bi egunetan nahasmen handia egon da Esako urtegia handitzeko lanen inguruan. Asteartean Teresa Ribera Espainiako Gobernuko Trantsizio Ekologikorako ministroak esan zuen ez zela urrats bat gehiago aurrera egingo segurtasuna erabat ziurtatu arte. Aturando Esa (Esa Gelditzen)... [+]
Uraren Kultura Berria Fundazioak (FNCA gaztelaniazko sigletan) Esako urtegiari buruzko azken txosten ofizialak aztertu ditu eta ondorioztatu du urtegiaren eskuineko hegalak "ezegonkorra" izaten jarraitzen duela eta, beraz, "segurtasuna ez dagoela bermatuta".
"Esan eta manipulazio informatiboa" izeneko idatzia zabaldu dute Esa Ez-Lanak Gelditu eta Río Aragón elkarteek hainbat hedabidetan. Agintari politikoek, azpiegitura horrek dakarren arriskua ezkutatzeko darabilten hizkera salatu dute.