L'origen del terme se situa a principis del segle XIX. En aquella època, les pretensions imperialistes dels liberals anglesos van xocar amb els russos, que s'estenia a Àsia i obstaculitzaven els desitjos de colonització d'Anglaterra. Per a protegir els seus interessos, Anglaterra va utilitzar propaganda contra els russos, dient que els russos eren cruels, autòcrates, pobres i endarrerits, i els occidentals d'Europa es vinculaven al progrés i la civilització. Durant les guerres napoleòniques, la propaganda francesa va llançar un missatge similar al dels russos. El mateix Napoleó va declarar que “Rússia era una nació de salvatges”.
En 1807 va aparèixer un pamflet anònim. Presentava a Rússia com un imperi salvatge, retardat i cruel, dient que oprimia a les petites nacions i que el seu exèrcit gegantesc tenia la capacitat de destruir Europa. El pamflet tenia un fals testament del tsar Pere el Gran, que va tenir gran influència en els dos segles següents. Hitler també ho va utilitzar com a justificació per a envair la Unió Soviètica. En el suposat testament, el tsar Pere I, fundador de l'Imperi rus, aconsellava als seus hereus “conquistar i dominar tota Europa”. Per a l'escriptor i diplomàtic britànic David Urguhart, Rússia “era un país despòtic, tirànic, no civilitzat, que volia dominar a tothom”. Les elits russes es van defensar contra aquests estereotips i així va sorgir el terme russofòbia, inventat pel poeta i diplomàtic rus Fiodor Tiutchev. Repetir una vegada i una altra “si no parem als russos, s'estendrà a tota Europa” s'utilitzava per a reforçar la solidaritat interna.
Per a protegir els seus interessos, Anglaterra va utilitzar propaganda contra els russos, dient que els russos eren cruels, autòcrates, pobres i endarrerits.
Els temors sobre Rússia es van exagerar i es van utilitzar per a fomentar més militarisme i justificar més les pretensions imperials dels britànics. A través de la propaganda, feien creure a la gent que Rússia era molt expansionista i que tenia intenció d'estendre's per tota Europa. Però Rússia no va conquistar terres a Europa. Per contra, Gran Bretanya va arrabassar les terres a França, Holanda i Espanya (Gibraltar). A més, va dir que quan els britànics feien alguna cosa era per a ampliar la llibertat i que els russos sempre anaven a destruir la llibertat.
Destaca el capítol de la guerra de Crimea (1853-1856). Abans de la guerra, els turcs havien estat vists com a atacants, com a forces islàmiques que terroritzaven als europeus cristians. Després de l'esclat de la guerra de Crimea, la propaganda dels britànics va presentar als otomans com a víctimes innocents, mentre que Rússia es va comportar com un agressor salvatge. Aquest capítol de la Russofòbia va tenir com a precedent la derrota que els russos van causar a Napoleó en 1812. Aquesta derrota va portar als britànics a substituir a l'etern enemic francès pel rus. A partir d'aquí, Rússia seria el principal enemic dels poderosos britànics i mai van acceptar als russos com a europeus.
Aquesta russofòbia ha portat a Rússia a culpar de moltes coses:
Aquest sentiment antimusulmà s'alimenta de propaganda massiva. Té riscos. En 1830 la revista Chronicle demanava que la russofòbia es calmés perquè “si seguim obsessionats amb amenaces que no existeixen de veritat, ens quedarem ridículs”.
Joan Mari Beloki Kortexarena
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]
La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]
El 15 de novembre celebrarem a Errenteria-Orereta les tres jornades organitzades pels diferents agents que conformem Euskal Herria Digitala. Es tracta d'un taller d'autodefensa digital feminista i una xerrada sobre la digitalització democràtica.
Els membres de DonesTech... [+]
Portem unes setmanes escoltant en tots els mitjans i xarxes socials les opinions d'Iñigo Errejón sobre les acusacions de violència masclista. Al costat d'això, estan sorgint moltes controvèrsies: com hem de denunciar les dones, com han de ser les nostres relacions sexuals, el... [+]
Hi ha qui diu que les eleccions no serveixen més que per a donar caràcter legal a les decisions polítiques. I no són pocs els que pensen així. Val, però amb això es diuen moltes coses, entre altres coses, que el veritable poder, el poder, està fora d'aquest joc.
Però,... [+]