L'origen del terme se situa a principis del segle XIX. En aquella època, les pretensions imperialistes dels liberals anglesos van xocar amb els russos, que s'estenia a Àsia i obstaculitzaven els desitjos de colonització d'Anglaterra. Per a protegir els seus interessos, Anglaterra va utilitzar propaganda contra els russos, dient que els russos eren cruels, autòcrates, pobres i endarrerits, i els occidentals d'Europa es vinculaven al progrés i la civilització. Durant les guerres napoleòniques, la propaganda francesa va llançar un missatge similar al dels russos. El mateix Napoleó va declarar que “Rússia era una nació de salvatges”.

En 1807 va aparèixer un pamflet anònim. Presentava a Rússia com un imperi salvatge, retardat i cruel, dient que oprimia a les petites nacions i que el seu exèrcit gegantesc tenia la capacitat de destruir Europa. El pamflet tenia un fals testament del tsar Pere el Gran, que va tenir gran influència en els dos segles següents. Hitler també ho va utilitzar com a justificació per a envair la Unió Soviètica. En el suposat testament, el tsar Pere I, fundador de l'Imperi rus, aconsellava als seus hereus “conquistar i dominar tota Europa”. Per a l'escriptor i diplomàtic britànic David Urguhart, Rússia “era un país despòtic, tirànic, no civilitzat, que volia dominar a tothom”. Les elits russes es van defensar contra aquests estereotips i així va sorgir el terme russofòbia, inventat pel poeta i diplomàtic rus Fiodor Tiutchev. Repetir una vegada i una altra “si no parem als russos, s'estendrà a tota Europa” s'utilitzava per a reforçar la solidaritat interna.

Els temors sobre Rússia es van exagerar i es van utilitzar per a fomentar més militarisme i justificar més les pretensions imperials dels britànics. A través de la propaganda, feien creure a la gent que Rússia era molt expansionista i que tenia intenció d'estendre's per tota Europa. Però Rússia no va conquistar terres a Europa. Per contra, Gran Bretanya va arrabassar les terres a França, Holanda i Espanya (Gibraltar). A més, va dir que quan els britànics feien alguna cosa era per a ampliar la llibertat i que els russos sempre anaven a destruir la llibertat.

Destaca el capítol de la guerra de Crimea (1853-1856). Abans de la guerra, els turcs havien estat vists com a atacants, com a forces islàmiques que terroritzaven als europeus cristians. Després de l'esclat de la guerra de Crimea, la propaganda dels britànics va presentar als otomans com a víctimes innocents, mentre que Rússia es va comportar com un agressor salvatge. Aquest capítol de la Russofòbia va tenir com a precedent la derrota que els russos van causar a Napoleó en 1812. Aquesta derrota va portar als britànics a substituir a l'etern enemic francès pel rus. A partir d'aquí, Rússia seria el principal enemic dels poderosos britànics i mai van acceptar als russos com a europeus.

Aquesta russofòbia ha portat a Rússia a culpar de moltes coses:

• En la dècada de 1920 es va produir a Gran Bretanya un gran auge dels moviments obrers. Per a aixafar-les, la propaganda liberal va dir que estaven rebent l'ajuda dels russos que més s'havien odiat pel seu estat de salut. Per a això, el líder de la Internacional Comunista (CPI) va crear una carta falsa en la qual ordenava al Partit Comunista Britànic participar en activitats subversives. Es va comprovar que la carta era falsa, però per a llavors el Partit laborista ja havia estat destruït.
• En les eleccions de 2016, Bill Clinton va crear i va finançar l'informe Steel amb la finalitat de danyar la imatge de Trump i va inventar un vincle amb Rússia i amb Vladimir Putin. Ho va organitzar al costat de l'ex president estatunidenc Barack Obama. Més tard se'l va acusar de fals hackeo i tota la xarxa de servidors ocults.
• Potser el cas més significatiu dels últims anys hagi estat el de la falsa bandera del gasoducte Nord Stream. Una demostració clara del que pot succeir quan hi ha una forta oposició a un país. La culpa se li va tirar a Rússia, però per a què anava a rebentar el gasoducte si era suficient amb tancar la clau per a tallar el subministrament de gas? els Estats Units i l'OTAN van aprofitar l'incident per a militaritzar i escalar encara més les guerres d'Ucraïna.
• La migració massiva que s'està produint des de Mèxic cap als Estats Units està sent acusada pels agents russos. Ells serien els responsables de la crisi migratòria que s'està produint.
• En els últims anys, sobretot a partir de 2017, han aparegut a França plagues de xinxes, sobretot a París, que han contaminat molt mobles i llits. La propaganda francesa atribueix les plagues a la guerra híbrida de Rússia.

Aquest sentiment antimusulmà s'alimenta de propaganda massiva. Té riscos. En 1830 la revista Chronicle demanava que la russofòbia es calmés perquè “si seguim obsessionats amb amenaces que no existeixen de veritat, ens quedarem ridículs”.

Joan Mari Beloki Kortexarena