En les últimes setmanes, Ucraïna ha intensificat les agressions en el nord-est i sud del país, en zones dominades per Rússia, amb la finalitat de recuperar el control sobre elles. En aquesta situació, Donbass, Kherson i Zaporizhia han decidit celebrar un referèndum entre el 23 i el 27 de setembre. Preguntaran als ciutadans si els agradaria ingressar en la Federació Russa. El 15% del territori d'Ucraïna està representat pels quatre territoris que plantejaran la seva integració amb Rússia.
El dilluns es va aprovar la celebració d'un referèndum entre Donets en Donbass i els parlaments de les repúbliques populars de Luhansk. El dimarts Kherson es va sumar primer a la iniciativa i després Zaporizhia. Vladimir Rogov, administratiu rus d'aquest últim territori, així ho ha declarat: “Les condicions ideals de seguretat no existeixen. Com més aviat millor passem a ser Rússia, més ràpid serà la pau”.
En el referèndum, el president de la República Popular de Donetsk, Denis Puxilin, demana al president rus, Vladimir Putin, que prengui en consideració el resultat com més aviat millor. Rússia ha pres amb bons ulls la decisió de referèndum. El ministre d'Afers exteriors rus, Serguei Lavrov, ha declarat que decidir el seu futur correspon als territoris com alguna cosa que han defensat des del principi. I afegeix: “La situació actual confirma que volen ser amos del seu futur”.
Ucraïna, per part seva, ha llegit com a “xantatge” la decisió de celebrar un referèndum i ha manifestat que està relacionada amb la por de Rússia al fracàs. Dmitro Kuleba, ministre d'Afers exteriors d'Ucraïna, ha anunciat que no hi haurà més que “referèndums d'esbarzers” que no canviaran res.
En les últimes declaracions de Putin ha manifestat que donarà suport als referèndums: “Farem tot el que sigui a les nostres mans perquè hi hagi mesurades de seguretat per a dur a terme els referèndums i que el poble expressi la seva voluntat”. En la mateixa cita que ha fet aquestes declaracions, ha anunciat que el dimecres començarà una mobilització militar convocant a 300.000 ex militars en l'exèrcit a Ucraïna “per a protegir la pàtria, la seva sobirania i la integritat territorial, i la seguretat dels nostres ciutadans”.
Etxe Zuriak bi komunikatu igorri ditu, Itsaso Beltzeko su-etena eta energia azpiegituren aurkako bi aldeen erasoen amaiera hitzemateko.
“Ez dugu gerraren aurrean etsi nahi, ez dugulako hilerrietako bakea nahi”, dio manifestuak, eta agintariei irtenbide politiko baten alde lanean jartzeko eskatu diete. Sinatzaileen artean daude Delàs institutua, Gernika Gogoratuz edo Ongi Etorri Errefuxiatuak... [+]
Defentsarako gastua handitzeko Europako herrialdeen apustuaren atzean, asko dago propagandatik, eta askoz gehiago interes ekonomikotik. Kontrakoa sinetsarazi diguten arren, XVIII. mendean Ingalaterran Industria Iraultza jaio zenean, armak eta gerra izan zituen oinarri, eta ez... [+]
Telefono bidez eginiko bileran, bi agintariek adostu dute Moskuk ez diola erasorik egingo Ukrainako azpiegitura energetikoari hurrengo 30 egunetan. Ukrainak eta Errusiak 175na preso askatu beharko dituztela iragarri dute, baina ez noiz.
Europa mailako ekimen kolektibo batek bakearen, irtenbide diplomatikoen eta armagabetzearen aldeko manifestua idatzi eta sinadura bilketa hasi du. Manifestuak dioenez, intelektualak, herritarrak bezala, “anestesiatuta daude”. Europako agintarien jokamoldea, NATOren... [+]
Vladimir Putinek interesa agertu du AEBek eta Ukrainak adostu duten 30 eguneko menia epeaz, baina zalantzak ere plazaratu ditu. Funtsean, ez du presarik erakutsi akordioa sinatzeko eta denbora gehiago eskatu du zalantzok argitu ahal izateko.
Mikel Jauregi Industria sailburuaren ustez, euskal enpresek “lan ona” egin dezakete Europaren “segurtasun estrategia babesten”. Eusko Jaurlaritzako bozeramaile Maria Ubarretxenak, berriz, berrarmatze asmoek “aukera berriak” ekar ditzaketela... [+]
Saudi Arabian elkartu dira AEBetako eta Ukrainako ordezkariak, eta zortzi ordu iraun duten negoziazioek fruitua eman dute. Etxe Zuriak Ukrainarentzako laguntza militarra berrabiaraztea erabaki du.
Europar Kontseiluak onartu du Ursula Von der Leyenek gastu militarrean proposatu duen 800.000 milioi euroko gastuarekin aurrera egitea. Horretarako bi arrazoi nagusi argudiatu ditu: Errusiari aurrea egitea eta Europar Batasunak aurrerantzean bere burua AEBen babes militarrik... [+]
Etxe Zurian edukitako liskarraren ostean, eskainitako laguntza "konponbide batera bideratuta" dagoela ziurtatu nahi du Trumpek. Zelenskiren arabera, Kievek bizirauteko aukera gutxi izango lituzke AEBen laguntza militarrik gabe.
.jpg)
Hala iragarri du Keir Starmer Erresuma Batuko lehen ministroak Londresen eginiko goi bileran. Etxe Zurian Trumpek Zelenskiren aurka egin ostean, izandako eztabaidaren aurrean, Europako buruzagiek babesa adierazi diote Ukrainako presidenteari.
AEBek Ukrainako gerraren aurrean egindako jarrera aldaketaren barruan, “lur arraroak” deiturikoak negoziaziorako gai nagusi bilakatu dira Volodymyr Zelenskyren eta Donald Trumpen artean. Lehenak nahi du AEBek bere segurtasuna bermatu dezatela Errusiaren aurrean,... [+]
Jarritako kondenak barkatzearen truke, armadara batu da preso andana. Azken urtean, errekrutatze-legeak gogortu ditu gobernuak.
