Kursk és una regió històrica de Rússia. Vivia en pau fins al 6 d'agost, quan l'exèrcit ucraïnès va entrar a la ciutat. Van entrar uns quinze mil homes. Centenars de tancs, vehicles blindats, peces d'artilleria, radars de defensa aèria… les armes més modernes que existeixen avui dia, portades de tot el món: Des dels Estats Units, Gran Bretanya, Alemanya, Polònia, Lituània, Espanya, Itàlia… La direcció militar de l'operació la va posar l'OTAN. Intel·ligència estatunidenca i britànica. Geolocalització per satèl·lit post-estatunidenc. Acompanyats de centenars de mercenaris sospitosos. Ho sospitem, perquè són soldats d'altres països que han canviat l'uniforme en si mateixos, segons dades concretes: francesos, polonesos, ianquis, britànics, alemanys… Qui ha envaït Rússia, Ucraïna o l'OTAN?
Quan van entrar, el pànic va començar a apoderar-se dels fugitius. Tirotejat per un grup de civils que fugien amb cotxe, hi ha almenys disset morts. Molts altres van ser vists en els camions de manera brusca i colpejats amb la culata dels fusells. Les massacres i els robatoris no han faltat. Quins són els objectius de totes aquestes proeses? En el cas de les tropes ucraïneses, els atacs d'odi poden ser els mateixos. Però l'OTAN no dissenya aquestes operacions amb les vísceres. Per contra, estan completament lligats a la lògica militar.
De llarg a llarg del món, els analistes han intentat endevinar els objectius d'aquesta invasió. Es parla de lloar els ànims de les tropes ucraïneses que s'estan quedant destrossades, de crear confusió entre els russos que pensen en la victòria, de retirar les tropes russes per a parar el procés de Donbass i del front oriental, d'obligar a Rússia a fer un salt qualitatiu en les respostes militars i, la qual cosa segurament s'acostarà més a la veritat, d'intervenir la central nuclear de Kursk.
La batalla de Kursk està sent, segons els militars occidentals, la major de les quals s'han conegut en el segle XXI. Amb aquesta iniciativa es pot dir que el moment del col·lapse s'ha accelerat i amb ella el final de la guerra
S'estan aconseguint els objectius? És just el gran triomf dels ucraïnesos que ens estan venent en la televisió i en els mitjans de comunicació? La veritat sembla tot el contrari. Des de tot l'Oest estan arribant les paraules dels analistes que asseguren el ressò de la derrota. Els ucraïnesos s'han quedat, segons es diu, sense poder avançar més, perquè l'Exèrcit rus els ha posat un topall a 20 quilòmetres de la frontera. A més, pel que fa als números, alguns són tan terribles com significatius: s'acosta a un centenar el nombre de tancs calcinats, a quatre centèsimes el de vehicles blindats… i, el més important, a sis milles el de soldats ucraïnesos morts i mutilats. Per a igualar aquestes xifres, que s'han format en dues setmanes i mitja, caldria sumar, segons ens diuen, a totes les persones afectades en els últims 6-7 mesos en tota Ucraïna.
Amb l'objectiu d'omplir els buits d'aquestes tropes perdudes, s'ha decidit ampliar el nombre d'efectius desplegats des del front oriental. D'aquesta manera han afeblit encara més el seu sistema defensiu ja bastant afeblit en Donbass i han accelerat la victòria dels russos en tot el front oriental. La batalla de Kursk està sent, segons els militars occidentals, la major de les quals s'han conegut en el segle XXI. Amb aquesta iniciativa, es pot dir que el moment del col·lapse s'ha accelerat i, amb ella, el final de la guerra.
Serà aquesta l'última batalla de la guerra? A l'hora de respondre a aquesta pregunta, el primer que cal tenir en compte és que la guerra no està contra Ucraïna, sinó contra l'OTAN. En aquests moments, Ucraïna no és capaç de fer front ni per un dia ni per un dia als exèrcits russos. Per tant, la pregunta és: L'OTAN encara té condicions per a fer un altre salt qualitatiu? Resposta: sí, per descomptat.
La llista d'actuacions realitzades fins al moment és llarga i destacable: amb desenes de mercenaris van començar a realitzar incursions en terres russes (Belgorod), en el Crocus City Hall de Moscou van continuar amb l'acció terrorista que va causar 144 morts i 551 ferits, amb la detecció dels míssils nuclears en Armavir i els radars estratègics d'Orsk que se succeeixen cada dia, amb la compra contra la central nuclear més gran d'Europa. Etc. Aquesta invasió del Kursk ha traspassat totes les línies vermelles, ha estat la major provocació fins al moment i, gairebé es pot donar per descomptat, ha frustrat totes les possibilitats de donar un final dialogat a la guerra. els Estats Units i la Unió Europea no tenen intenció de negociar un final i continuaran atiant a Rússia. La llista del que s'ha fet és molt llarga, però la imaginació de l'OTAN és gran per a continuar fent-ho… i continuaran fent-ho. Sens dubte.
Les elits econòmiques globalistes estan terroritzades. A més de l'hegemonia mundial, veuen el perill de perdre la d'Europa. Veuen que si l'OTAN perd la guerra d'Ucraïna, el seu futur es quedaria en una situació crítica. A més de l'hegemonia política i econòmica, no veuen amb certesa les seves vides. Per a ells també aquesta guerra ha esdevingut existencial. Per això diem que després de la derrota en Kursk es podrien esperar més accions dures i violentes. Els nord-americans no desistiran de la seva obstinació.
Joan Mari Beloki Kortexarena
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]
La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]
El 15 de novembre celebrarem a Errenteria-Orereta les tres jornades organitzades pels diferents agents que conformem Euskal Herria Digitala. Es tracta d'un taller d'autodefensa digital feminista i una xerrada sobre la digitalització democràtica.
Els membres de DonesTech... [+]
Portem unes setmanes escoltant en tots els mitjans i xarxes socials les opinions d'Iñigo Errejón sobre les acusacions de violència masclista. Al costat d'això, estan sorgint moltes controvèrsies: com hem de denunciar les dones, com han de ser les nostres relacions sexuals, el... [+]