"Chequhov és un camí per a conèixer a Rússia"
- Seleccionant una col·lecció d'obres d'Anton Chequhoven, Iker Sancho Intsausti (Lazkao, 1976) ha publicat el llibre '31 ipuin'. Els ha traduït directament de Rússia, en la primera gran col·lecció.
Ha traduït al basc la literatura d'Anton Chequhoven, per què ella?
Un grup d'escriptors russos coneix a tots els mons, com Dostoievski i Tolstoi, encara que no llegeix un llibre. No obstant això, Chequhov és un escriptor molt culte entre els aficionats a la literatura, però menys conegut per al públic en general. Per al dia d'avui té una cosa molt bona: els contes són curts, fàcils de llegir i sucosos. És una combinació bonica.
Abans hi ha algunes traduccions en basca, però per unitats.
Sí, contes solts. Xabier Mendiguren Bereziartu va realitzar cinc o sis traduccions. Però és la primera vegada que s'ha fet una edició contundent, i una col·lecció tan intensa s'ha col·locat per primera vegada en basca. Jo les he traduït directament del rus.
Això també li ha aportat valor?
En la història de la traducció, en l'època en la qual ens trobem, van començar a traduir-se directament del rus en la dècada de 1990, és a dir, coneixent als traductors al rus. Això no vol dir que ho situï millor en basc, però aquest camí correcte és un salt qualitatiu. Les traduccions també s'envelleixen, i les traduccions anteriors i les actuals són diferents. Qualitativament, aquesta edició és una novetat, perquè he traduït per primera vegada Chequhov del rus al basc.
Va ser un escriptor prolífic. Com has triat què sortir?
Calculo que pot tenir uns set-cents contes. Aquest projecte ha estat molt bonic per a mi. Fins ara he participat en concursos de traducció, però mai em vaig atrevir a crear i oferir un projecte. Aquesta vegada volia fer el que jo volia. És un món petit i em coneixien Elkar. Chequhov té una bona clau entre els aficionats a la literatura i els aficionats al conte. He fet el projecte, me l'ofereixo, he rebut el sí, a més de triar, m'han permès treballar molt bé, i és d'agrair i tot ho he fet jo. Personalment també ha estat un projecte bonic.
I quins contes introduir, en funció de quina has decidit?
L'autor té unes etapes bastant definides, en la primera uns contes curts i molts, en la segona etapa adquireix una maduresa que seria la creació. Un humor trist o una tristesa humorística és el que defineix a Gauzatu-khov. Fins i tot on hi ha humor, les situacions per a començar a carcajar no són, sinó que hi ha molta misèria moral. Aquesta és la característica del seu art.
No va tenir una vida tendra.
He parlat de la seva biografia, compaginant vida i treball. Va tenir una infància bastant difícil, el seu pare va fer deutes i ell mateix es va quedar venent coses per a pagar-les. Va acabar l'escola i se'n va anar a Moscou. Va estudiar medicina i això també impregna la seva carrera. Molt jove va atropellar la tuberculosi i a partir d'aquest moment és un escriptor mèdic malalt. D'altra banda, va escriure amb gran sensibilitat social. Va morir 13 anys abans de la revolució, però aquest ambient ja era aquí.
És, per tant , una col·lecció de ‘31 contes’ un viatge al llarg de la seva vida?
Com els contes de la primera època són curts i molts, he agafat més quantitat d'ells; són curts, més lleugers i més humorístics. Va fer menys de les dues etapes següents, però més llargues, i m'he pres menys. He intentat equilibrar-ho en funció de la seva trajectòria.
En els contes reflecteix cruament la societat de llavors i Rússia.
Totalment. És un realisme, no és una cosa abstracta. No es va lliscar massa amb moviments polítics concrets, però Lenin, per exemple, tenia referències dels contes de Chequhov: Deportat a Sibèria, va dir que va llegir un conte en Chequhov i que aquesta nit no va poder dormir. La història transcorre en un manicomi, però és Rússia. Va influir molt en els revolucionaris, però ell no va entrar massa. No li va donar temps.
Amb què t'ha atret?
Apareixen moltes de les realitats de l'època. Per als lectors d'aquí, és un camí per a conèixer Rússia. Perquè Rússia, fa cent anys i l'actual, encara que han passat moltes coses i va haver-hi la Unió Soviètica, no ha canviat tant. Però com Rússia, nosaltres o qualsevol lloc. Un poble o territori amb un caràcter concret de segles no pot canviar de nit a demà. Les antigues jerarquies continuen estant molt sòlides, les estructures socials, els tipus de relacions... són iguals. De fet, Chequhove aporta elements per a entendre algunes de les claus d'un país que, desgraciadament, ara està tan de moda.
Quan era nen, era costum a casa aparcar el que estàvem fent a les vuit de la tarda, muntar la televisió i veure el noticiari d'ETB1. Al principi sentia una gran irritació per aquests canvis injustos en la cadena de la nit, i els preguntava als meus pares com era possible que,... [+]
Aquest text comença amb una reflexió que es desenvolupa a primera hora del matí, sobre el cel buidat, en un poble perdut d'Àlaba. Mirant als ocells que volen entre aquest prat i els bigarrats, perduts els pensaments en els boscos que poblen les muntanyes. Però siguem... [+]
Nota prèvia a l'inici: La història que aquí es conta és una història basada en la realitat. Alguns fragments estan ficcionados per un procés creatiu. No obstant això, en defensa de la memòria històrica, els noms i cognoms i altres dades que apareixen són certs.
La... [+]
Xabier Zabaltza Perez-Nievas historialaria, idazlea eta EHUko irakasleak 'Euskal Herria heterodoxiatik' izeneko liburua plazaratu berri du. Bertan dio Euskal Herria ezinbestean euskara eta euskal kulturaren bidez eraiki behar dela eta horretarako funtsezkoa dela euskara... [+]
Sempre porto una cambra damunt, sense una funda en la bossa per a treure-la sota qualsevol pretext. He passat l'últim any fotografiant-lo tot, en la mesura en què el meu leitmotiv acadèmic i polític no té temps lliure, com si en la frenesí salvatge alguna cosa s'hagués... [+]
El meu germà, seguint els estereotips de la seva edat, em va llançar una d'aquestes preguntes curioses: “On han entrat els paraigües?” Vaig haver de respondre, no sé, no sé qui els ha portat. Llavors el meu germà, amb la mateixa rapidesa amb què es llança, em va... [+]
-Era una tarda corrent. Per al rap”. Aquesta nit és la que ens compta Maite Mutuberria en aquest àlbum. El llibre té molt pocs textos i les imatges ens compten molt bé el desenvolupament de la història.
Des del principi podem veure en les il·lustracions un rap gran i... [+]
"Euskara eta euskal literatura, programaketatik ikasgelara" jardunaldian parte hartu zuen Katixa Dolhare Zaldunbidek. Seaskak eta UEUk antolatu Udako Ikastaroen barne. Bere problematikak horiek ziren: Zer leku du literaturak hezkuntza programetan eta nola landu euskal... [+]
A pesar que han passat dos segles, el problema de La Plutònica no es pot deixar esvair en el pou de l'oblit. A més de 200 anys enrere per a conèixer la història de La Plutònica, hem de remuntar-nos a l'altre costat de l'oceà, Montevideo.
Els germans José Rosendo i Valentín... [+]
Distingir a les estrelles fugaces de les llums dels avions no és tasca fàcil. És un treball que només es pot fer en les nits que regalen els llargs dies d'estiu.
Acabo de començar l'estiu i amb la motxilla plena he fet un pas fora de la porta de la meva casa, per a estar... [+]
El que s'acosti a aquest llibre, en primer lloc, estarà amb G. Es troba amb les imatges de Mabire. Són imatges d'estil còmic, traços molt precisos i vivències de color celestial que ajuden a interpretar amb facilitat personatges i situacions. Aquestes imatges coincideixen amb... [+]