Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

S'han trobat més restes romanes amb imatges aèries, aquesta vegada en Arkaia

  • En la zona termal dels romans d'Arkaia s'ha localitzat una gran infraestructura hidràulica vinculada al riu Sant Tomàs, i un edifici subterrani de 3.000 metres quadrats, amb restes que podrien pertànyer a una granja d'aquella època.
Arkaiako gari-soroen azpian erromatarren garaiko eraikinen arrastoak antzeman daitezke, argazkiak ikus daitekeen bezala. Argazkia: Arkikus

24 de juliol de 2024 - 10:49

Després de conèixer-se la setmana passada l'existència d'un circ romà en el jaciment d'Iruña-Veleia, la Diputació Foral d'Àlaba ha informat d'una nova troballa arqueològica, segons ha informat EiTB. A la ciutat romana d'Arkaia, en l'anomenat Suestatium, s'ha trobat un pou d'aigua de vint metres de llarg, vuit d'ample i dos de fons.

Es tracta d'una infraestructura singular, ja que es creu que va ser construïda per a canalitzar i aprofitar el riu Sant Tomàs durant les crescudes, la qual cosa indicava fins a on arribava l'enginyeria romana. D'aquesta manera, serviria no sols per a proveir d'aigua a la ciutat, sinó també per a aprofitar les termes de la ciutat.

L'arqueologia de l'empresa Iterbide, Miguel Loza, ha detallat amb més detall a la televisió pública basca: "El riu Sant Tomàs, sobretot a l'hivern i a la primavera, surt del seu llit i per això van fer un gran canal per a portar aigua a aquesta ciutat organitzada".

El dipòsit o pou s'assembla a una gran piscina. Els arqueòlegs creuen que ho van fer per a canalitzar les crescudes del riu Sant Tomàs i el llit del riu Ebre.

El jaciment d'Arkaia, a més, ha estat objecte de més troballes. Igual que en el jaciment d'Iruña-Veleia, amb imatges aèries de drons i tècniques especials, han inspeccionat el subsol circumdant de la ciutat i creuen que podria haver-hi restes d'un edifici d'uns 3.000 metres quadrats. Fonts de la Diputació han assenyalat a EiTB que és possible que es tracti d'un col·legi, una poma o una "parada" de la calçada entre Astorga i Bordeus.

A la ciutat de Suestatium es va viure gent des del segle I a. C. fins al segle III d. C. i es coneix almenys l'existència de noves cases de bany o termes des del segle XVIII. No obstant això, la ciutat a penes està excavada, encara que compta amb més de 20 hectàrees, tan sols un 1% o un 2%.


T'interessa pel canal: Arkeologia
Lucy: estrelles mediàtiques 50 anys

Etiòpia, 24 de novembre de 1974. L'esquelet de Lucy va ser trobat en Hadar, una de les petjades més antigues dels avantpassats humans. L'homínid australià d'Australopithecus afarensis té entre 3,2 i 3,5 milions d'anys.

Llavors ho van considerar l'avantpassat de les espècies,... [+]


Missatge de l'arqueòleg de fa 200 anys

Mentre treballaven en un jaciment de l'època romana de Normandia, diversos estudiants d'arqueologia han fet recentment un curiós descobriment: a l'interior d'una olla de fang van trobar un petit flascó de cristall, dels quals les dones usaven per a portar el perfum en el segle... [+]


Altres tants geoglifos en Nazcan

Un equip d'investigadors liderat per l'arqueòleg japonès Masato Sakai, de la Universitat de Yamagata, ha descobert nombrosos geoglifos en el desert de Nazca (el Perú). En total s'han trobat 303 geoglifos, gairebé el doble de geoglifos que es coneixia fins al moment. Per a... [+]


Violència, endogàmia i verola en Treviño

Treviño, segle VI. Un grup d'eremitas va començar a viure en les coves de Les Gobas i van excavar noves coves en el congost del riu Laño, ocupat des de la prehistòria. En el segle següent, la comunitat va començar a utilitzar una de les coves com a necròpolis. En el segle... [+]


2024-08-23 | Kontxita Beitia
Rosca

El passat 1 d'agost, una desena de persones de la família vam estar en Aranguren. Dos joves d'Aranzadi van donar a conèixer de primera mà les excavacions i treballs que s'estan duent a terme en Irulegi. Aquesta visita és molt recomanable, ja que recull la dimensió del treball... [+]


Caçadora-Recollidora de Bilbao

En el desert de Coahuila (Mèxic), en el paratge denominat dunes de Bilbao, s'han trobat restes d'un esquelet humà. Després de ser estudiats pels arqueòlegs, conclouen que tenen entre 95 i 1250 anys i que estan relacionats amb la cultura de Candelaria.

La troballa ha estat una... [+]


Troben restes d'un circ romà per a 5.000 persones en Iruña-Veleia
Al costat del jaciment arqueològic alabès s'amaga una estructura de 280 metres de longitud i 72 metres d'amplària sota els camps de cultiu. L'empresa Arkikus ha realitzat la troballa utilitzant tècniques especials de cartografia amb drons, que han estat realitzades per... [+]

Males pràctiques o política arqueològica?

La ciutat romana de Santakriz és un impressionant jaciment arqueològic situat en Eslava, prop de Sangüesa. Pel que sembla, allí va estar un poble fortificat de l'Edat de Ferro, i després es van instal·lar els romans en el mateix lloc. Juan Castrillo, propi sacerdot d'Eslava,... [+]


Cementiri dels nens petits d'Auxerre

Aquest hivern els arqueòlegs de l'INRAP (Institut Nacional de Recerques Arqueològiques Preventives) han trobat una necròpoli especial en el centre històric d'Auxerre (Estat francès), un cementiri d'època romana per a bebès nounats o nens nascuts morts. -Ah, bé! La... [+]


Exposició en Ablitas d'un dels mosaics romans més importants trobats a Euskal Herria
El gran mosaic romà descobert en 2017 en el jaciment del Villar ha estat restaurat i exposat a la casa de cultura d'Ablitas. La vila o granja del segle IV ocupa una superfície de 40.000 metres quadrats i es creu que està íntegrament, encara que només s'ha excavat un petit... [+]

Un altar dedicat al déu vascó Larrahe és descobert en Larumbe
És una peça de pedra del segle I i un altre testimoniatge escrit del Vascó.La troballa ha estat realitzat per investigadors de la Societat de Ciències Aranzadi en el jaciment del mont Arriaundi.

Troben fòssils d'un neandertal arcaic en el Polvorí de Karrantza
S'han trobat 18 restes d'un neandertal en la galeria inferior situada en la cova del Polvorí en Karrantza, anomenada Primer Osina. Consideren que tots ells són d'un sol individu i, basant-se en les seves característiques morfològiques, són els neandertals més arcaics, explica... [+]

La intervenció oncològica més antiga

Fa dos anys, l'arqueòleg català Edgard Camarós, dos cranis humans i Càncer? va trobar una targeta de motius dins d'una caixa de cartó en la Universitat de Cambridge. Els cranis venien de Giga, d'Egipte i recentment ha publicat en la revista Frontiers in Medicine, el seu equip... [+]


Microplàstics en el patrimoni arqueològic

York (Anglaterra), d. C. Segle II. A la ciutat romana d'Eboracum es van construir diverses estructures i cases. Entre altres, van construir un edifici de pedra en l'actual Wellington Row i van col·locar un arc en la muralla que travessava l'Hotel Queen’s. Tots dos jaciments van... [+]


Descobreixen restes d'un altre poblat vascó a Navarra i denuncien que les obres del TAV poden destruir-les
En la localitat de Muru Artederreta, en el pujol de Murugain, s'ha descobert la paret d'un poblat de l'Edat del Ferro, mentre prenien mostres per a les obres del TAV. La comunitat de veïns denuncia que la construcció de la boca d'un túnel per al ferrocarril destruiria part de la... [+]

Eguneraketa berriak daude