El padró, o estar empadronat, és el primer requisit per a l'accés als drets econòmics, socials, educatius i culturals dels ciutadans. Per a molts ciutadans l'empadronament és una cosa “normal” o “innat”, però per a moltes persones és el primer gran obstacle per a viure en un municipi i, per tant, una eina per a fer negocis per a uns altres.

Legalment, l'empadronament hauria de ser un lleu tràmit burocràtic. Els Ajuntaments estan obligats a censar a les persones residents en el municipi, qualsevol que sigui el seu lloc de residència: “La teva casa en propietat, la que llogues, la cabanya, la casa ocupada o el pont”. Així ho va ratificar Leire Zugazua, síndic vitorià (defensora ciutadana) en la seva presentació a la Casa de Cultura Ignacio Aldekoa. L'Ararteko també ho ha manifestat en els seus informes.

Per a què serveix el padró?

La targeta sanitària és el primer dret d'urgència que exigeix estar empadronada. Hi ha més: el dret a l'escolarització dels nens i nenes, o a les ajudes socials i econòmiques a les persones en situació d'emergència (en aquest últim cas, també exigeixen l'antiguitat del padró: de sis mesos a tres anys).

Per això, Josu Oskoz, d'Argitus, ha destacat que la labor de les administracions hauria de ser la de cuidar als seus habitants, “parar esment i ajudar a les persones, aplicar la norma/llei més favorable que els correspon i que infringeixi els seus drets”. Per què ocorre el contrari? Una persona que treballa en l'assistència jurídica de menors respon del públic: “Hi haurà algú en l'administració que ordeni que la llei s'apliqui així, que doni la cara!”.

Múltiples obstacles i negocis

No obstant això, l'Administració posa moltes traves a les persones en situació més vulnerable. Com? D'una banda, els nouvinguts, per exemple, acudeixen al Servei Municipal d'Urgències. En aquest, segons el treballador, tampoc prenen dades amb l'excusa de no estar empadronats a Vitòria. No obstant això, el registre en aquest, és a dir, “la persona amb nom i cognoms X I Z ha romàs aquest dia en aquesta oficina”, és el primer senyal que vostè està vivint en el municipi, el document que acredita des de quan es troba en el municipi, per a posteriorment obtenir el cens o rebre ajudes. Per tant, has d'acudir a l'oficina fins que et trobis amb un empleat que rebrà el teu nom: “Els demanem que vagin tots els dies”, diu un membre de l'associació Portes Obertes del públic.

La cooperativa Enara ha col·laborat en l'informe, treballen amb dones que treballen en les llars, i en el seu nom ha vingut Katerine Astudillo. Hi ha dones treballadores que treballen 24 hores durant set dies en les llars i no poden empadronar-se en ells, mentre que a unes altres els cobren el padró d'aquesta casa on treballen i viuen.

En l'informe es recullen més situacions: persones els amos de les quals no els deixen empadronar-se i viceversa: persones que paguen per empadronar-se en un habitatge i no viuen en ella. Segons el síndic Zugazua, l'administració, a més de posar traves per a l'empadronament, a vegades envia “cartes incomprensibles per a moltes persones”. “En definitiva, són requisits per a renovar el padró, alguns ciutadans han perdut el padró i els seus drets associats a conseqüència d'aquestes cartes”. A més, obstaculitzen o oculten el padró social: “No hi ha informació sobre ella en cap lloc”.

Més obstacles de l'Administració: una persona pot viure al carrer, però li diuen que cal adscriure el padró a un habitatge, que necessita una casa per a domiciliar les notificacions i comunicacions, encara que avui dia es pot fer telemàticament. El síndic dona l'exemple d'una persona que volia empadronar-se en el barri ocupat d'Errekaleor, a la qual un jutge li va anul·lar. I, per contra, també ha donat exemples de jutges i sentències més garantistes.

 

 

Es pot millorar la situació?

Francesc Mateu i Hosta procedeix del Fòrum de Síndics de Catalunya. A més de 40 municipis catalans, participen els síndics de Mallorca, Menorca, Bilbao i Vitòria. Mostra l'exemple de Barcelona: s'ofereix informació i ajuda per a realitzar el cens en la web municipal i en qualsevol oficina. També ha aportat una fulla de mà en la qual el Departament de Sanitat de la Generalitat facilita un cens en dotze idiomes i les instruccions per a rebre assistència sanitària. També han realitzat formacions. Des del públic s'han sentit reivindicacions per a empadronar a les persones en el seu domicili, així com per a impulsar el cens social.

En definitiva, els problemes amb el padró són conseqüència dels problemes amb l'habitatge. D'altra banda, és símptoma d'aporofobia i racisme en la societat i de l'escassetat de recursos que els municipis han dedicat al tema.