Ha arribat l'hora de dir-li adeu. Benito Lertxundi (Orio, 82 anys) ha estat en l'escenari més de mig segle –60 anys– i en la seva compareixença del dimecres al matí a Guernica ha triat la forma de dos extrems per a dir adeu: sí que ho deixarà, però amb un nou disc a la mà: DISC. Va oferir la seva memorable actuació l'11 de novembre de 2023 en el frontó Jai-Alai, on ha comparegut, per desig de Lertxundi, com a "espai ple de records i significats" per a ell.

Ibilian, Ez Dok Amairutik

El bard d'Orio no ha fet un recorregut lent. L'any vinent es compliran 60 anys de la creació d'Ez Dok Amairu, un dels creadors del grup, Lertxundi. No Dok recordava molt bé la primera reunió d'Amairu en una entrevista a ARGIA, a l'octubre de 2002, parlant amb les germanes Estitxu i Ixiar Eizagirre:

"Per a mi va ser una reunió surrealista, vaig sortir amb la impressió que no vaig entendre res, que no sabia el que estàvem fent. Però hi havia alguna cosa en mi, un instint, alguna cosa que m'arrossegava, alguna cosa que em deia que continués. Vam fer algunes reunions i d'aquí va sorgir el grup Ez Dok Amairu. Per a mi tornar a néixer va ser un baptisme. Ja cantava, però em vaig adonar d'això. Va sorgir una altra personalitat, una altra cantant. En aquella època comencem a cantar protestes molt esteses".

En aquells anys va publicar els seus primers discos curts i curts. En el programa d'aquesta setmana també es podran escoltar altres dues cançons conegudes de la cançó: Zenbat gera i Loretxoa, que se senten aquí o allí. I també Els nostres camins perduts en el segon EP. Més tard, també es va publicar en el seu primer llarg treball en solitari, amb el segell Herri Gogoa, en 1969. Cantada a la guitarra, Lertxundi va compaginar en les seves lletres principalment l'amor amb la situació social de l'època. En aquesta volta va conèixer també la Ribera de Navarra, i d'aquí va sorgir la cançó homònima.

Desmantellat Ez Dok Amairu, va emprendre un camí en solitari, encara que també va participar en projectes col·lectius. Com a autodidacta i improvisació, tal com s'ha fet fins llavors. La música no li venia de casa ni de l'escola, però sí que li agradava el cant des de les sobretaules. Va aprendre a treballar l'argila i la fusta fins que es va trobar amb un vell llaüt. I d'aquí a la guitarra elèctrica.

Zuberora... i a l'estranger

Després d'Ez Dok Amairu, es va dirigir molt a Zuberoa, i va formar un ampli grup de músics, destacant els sons d'acordió i arpa, i va rebre l'ajuda dels seus amics en el món de l'escriptura: dues cançons conegudes, com Oi Zuberoa i Bizkaia maite, li va escriure Jose Anjel Irigarai.

Però va arribar a Zuberoa de la mà de Xabier Lete, que al juliol de 2010 va comptar en ARGIA a Mel Anjel Elustondo. Sempre li havia sentit dir alguna cosa sobre Zuberoa, i li havia dit: "Haig de conèixer-la." Pensant en això, havia arribat allà per fi, escortat per Lete. Lete anava a Yesa i es van donar cita en el cim d'Orhi. Però... "Jo era allí el dia que acordem, però ell [Lete] no va aparèixer. Fins llavors, jo pensava que Zuberoa era un poble, res més. I tenir una comarca! ". Aquesta conversa és una lectura interessant per diverses qüestions.

De totes maneres, més enllà de Zuberoa, es va dirigir també a Itàlia, on va conèixer al pianista i compositor Antonio Berschi, així com a Bretanya i Irlanda. Ha confessat sentir gran admiració per la música d'aquest últim país.

Va començar una nova etapa, una vegada que s'aproximaven els 60 anys, quedant més assentat al País Basc. Però per a llavors ja tenia al seu costat a Olatz Zugasti, des de fa algun temps, i més tard als germans Zeberio, Pello Ramírez, Ángel Unzu... Qualsevol pot estar tranquil al costat d'ells. Això és el que deia fa un any, després del concert que va veure a Pamplona, en la crítica de concerts que va realitzar Amets Aranguren per a ARGIA.

Actualment té 82 anys. De cap manera, per a sobreviure encara sobre el tablado. Assaja qui és capaç de fer-ho. Metafòricament o no, com suggeria Amets Aranguren en aquesta crònica, ja s'estava dibuixant una declamació, a vegades més que cantar. "Desapareixen de la taula el membre d'Ez Dok Amairu".

Encara no desapareix. ÚLTIMA VOLTA ?