Malàisia està confinada, però les fàbriques de guants estan obertes per a produir material per a diferents estats del món. Bussiness and Human Rights Resource Centri ha denunciat que tenen jornades laborals de dotze hores, amb males condicions laborals, en les quals s'apliquen "tipus moderns d'esclavitud".

L'ONG de drets humans ha afegit que el fabricant de guants ha de garantir la seguretat de les persones que els produeixen. Els treballadors temen per l'incompliment de les condicions de seguretat: 45 companys treballaran junts en el mateix autobús, l'entrada al centre de treball està plena de gent perquè tots entren tots alhora, tots els treballadors utilitzen l'únic escàner que llegeix les empremtes dactilars per a obrir les portes… En total no guanyen ni 10 euros al dia.

Molts dels treballadors de les fàbriques es van de Nepal, i aquests temen que si un treballador de Malàisia està contagiat, es contagiï a tots els altres. Neil Wilkins, de l'Institute for Human Rights and Bussins, ha afirmat que cal garantir als treballadors un marge de seguretat i que el govern ha de prevaler la seguretat i la salut dels treballadors.

Màfia en els propis centres de treball

Els fabricants de guants de Malàisia treballen en condicions precàries de treball i paguen diners per a protegir-se a si mateixos a alguns comercials. Com la quantitat que paguen és bastant alta per a ells, no tenen una altra opció que la de dependre dels comercials. La majoria d'aquests empleats procedeixen de països veïns, com Bangladesh, Nepal, Myanmar i Indonèsia.

Andy Hall, activista pro drets dels treballadors, ha denunciat que el Govern britànic s'ha assabentat d'això i ha qualificat de "molt lenta" la resposta de l'Executiu britànic. De fet, segons un estudi publicat per The Guardian, en 2018 les dues empreses que venien més guants al país tenien treballadors migrants en condicions laborals precàries.