Segons un informe elaborat pel Consell Europeu, el Regne Unit no protegeix les llengües minoritàries que parlen en els territoris que té sota el seu domini, "ni a les escoles, ni en els mitjans de comunicació, ni en la vida pública, ni en les institucions". Així, el Govern del Regne Unit renuncia a la signatura de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries a favor de la promoció de les llengües minoritàries.

L'informe del Consell parla especialment de la derrota soferta per l'Executiu d'Irlanda del Nord i el Regne Unit per a solucionar el conflicte entre unionistes i republicans sobre l'estatus del gaèlic irlandès, que hauria de promoure's a través de l'acord de pau de Divendres Sant. Els debats sobre la situació del gaèlic a Irlanda del Nord van tenir en 2017 un pes important en la divisió de l'Executiu que compartia el poder en Stormont. El Consell Europeu ha considerat "fonamental" l'aplicació en Stormont d'una llei sobre aquesta llengua per a alliberar el gaèlic irlandès de les tensions polítiques.

El Consell ha criticat durament al Govern del Regne Unit per la “imposició” que ha expressat respecte al cornubi, l'idioma relacionat amb el bretó. Encara que l'últim parlant tradicional va morir a la fi del segle XIX, en el segle XX va aconseguir d'alguna manera reviure el córnico. No obstant això, avui dia són unes 3.000 les persones que poden parlar sense dificultat sobre el coronavirus. Per això, el Consell Europeu ha demanat la transferència del finançament i la responsabilitat de la promoció de la llengua a Kornualles. L'estudi i la promoció de la vida pública del Cornubi "ha de ser una prioritat", han afegit en l'informe.

L'informe afegeix que la llengua escocesa que es parla en les terres baixes d'Escòcia no s'està ensenyant, aprenent i fomentant com es mereix. Així mateix, han subratllat que el gaèlic "encara necessita més finançament i més programació".

L'informe destaca la "brutal" resurrecció del gaèlic de Manx a l'illa de Man i recomana un major ús de la gal·lesa en hospitals i centres d'atenció, formació professional i govern.

Segons recull el diari britànic The Guardian , el Govern britànic ha declarat que ja ha donat als parlants del córnico el mateix "nivell de protecció" que el gaèlic escocès, l'irlandès i el gal·lès. Un portaveu del Govern escocès ha assegurat que "s'anaven a tenir en compte les recomanacions" en resposta a la crida del Consell de Ministres per a realitzar més iniciatives per a promocionar el gaèlic. Els manifestants han parlat amb el Govern d'Irlanda del Nord per a buscar una resposta al conflicte armat.