85 anys després, les coses no semblen haver canviat molt en el món. Fa un any, des d'aquest lloc el nostre company Mikel García deia que eren temps interessants per al periodisme. Pensàvem en la pandèmia, la guerra d'Ucraïna, la crisi energètica… Qui ens anava a dir, un any després, que vèiem un genocidi dia a dia en directe?

Israel ha matat a més de 25.000 palestins a Gaza, ha bombardejat per terra i aire… sense que res quedi dempeus. En ARGIA hem tingut clar des del principi que hem de contar el que està passant en Palestina i denunciar els còmplices d'Israel. Estem fent un seguiment constant en la web, perquè no podem permetre desviar l'atenció informativa i normalitzar el genocidi. 'No en el nostre nom', dèiem en la portada de la revista especial que publiquem al novembre. I avui ho confirmem aquí: No en el nostre nom.

Com va anunciar Josep Fontana, el món es mou cap a un lloc estrany. Diuen en Palestina que resistir és existir. Podem dir el mateix del periodisme: com combatrem els missatges d'odi, la xenofòbia, les idees totalitàries, les mentides indesitjables... si no tenim llibertat d'informar? El feixisme està esmolant les dents i ens correspon resistir i respondre a la seva amenaça.

No són temps fàcils per a aquest ofici. Lamentablement, Pablo González segueix en el mateix lloc de l'any passat i el periodista de La Directa, Jesús Rodríguez, col·laborador i amic d'ARGIA, també està intentant castigar l'Audiència Nacional d'Espanya en el cas Tsunami Democràtic. Una forta abraçada de solidaritat per part de tot l'equip d'ARGIA.

Però, en els casos més greus, el compromís i la valentia dels periodistes s'han convertit en una cosa vital: Segons dades del sindicat de periodistes palestins, Israel ha matat 112 periodistes a Gaza. Sí, es diu fàcilment. Davant això, ens sembla vergonyosa la passivitat de les associacions de periodistes internacionals.

A Guatemala tampoc estan molt millor, sinó preguntar als membres de Premsa Comunitària. Les empreses mineres són contínuament criminalitzades i perseguides, tal com Paolina Albani va comptar en ARGIA el mes d'abril passat a la periodista Leire Artola. Al fil d'aquesta conversa rebem una carta certificada de la multinacional Solway de regal, que ens esborrava l'article i ens prometia pagar 15.000 euros si no volíem acudir a judici. La nostra resposta va ser contundent: no ens silenciaran. I el resultat ha estat que ells han estat els que han callat. Per contra, els mitjans de comunicació d'Euskal Herria li van donar una gran repercussió al tema i és molt apreciable.

Més enllà de la resistència a les amenaces, en ARGIA tractem de treballar alternatives en el dia a dia. Per a això, comptem amb una comunitat ideal per al treball veïnal, formada per nombroses associacions i agents, i un any més tenim algunes novetats que compartir amb vosaltres. Entre les vuit iniciatives hem creat la xarxa Doinuele: Les fires de llibres i discos bascos de Ziburu i altres set localitats, que organitzem amb els amics de Baltsan, hem unit forces per a donar ressò a aquestes places en basca. A més, ARGIA forma part del projecte Amillubi promogut per Biolur, perquè sabem l'important que és treballar les terres col·lectivament per a sembrar un futur prometedor. També hem començat a ecoeditar llibres amb la col·laboració de l'Institut d'Ecoedición de Catalunya. I no podem deixar d'esmentar la xarxa d'economia transformadora Olatukoop a la qual pertanyem, que enguany compleix el seu desè aniversari.

Quant als productes, hem tingut una gran collita: Hem publicat els llibres Un cavall en el camp de fugida, Ño, la Romanesa i el Planeta Precari; l'agenda Lluna i Plantes de 2024 i el Calendari de la Llum; hem publicat els jocs Jarioka, Hizki Piztu i Otu, i enguany hem posat en marxa sis nous podcasts: Repòs, Senyores, BTN, Doble Menta, Larrun i Memòria Histèrica.

Darrere d'aquests projectes i productes hi ha noms de moltes persones, massa per a esmentar-los aquí, però estem molt agraïts amb tots. Enhorabona a tots!

Tot això no seria possible sense el suport de la comunitat i membres d'ARGIA. Per vuitè any consecutiu som més que l'any anterior, i ja el 40% del pressupost d'aquest projecte prové de l'aportació econòmica dels membres d'ARGIA, que és el nostre principal ingrés. Molts d'ells són nous joves, i molts altres porten anys a prop transmetent afecte i estima cap a aquesta revista. Una vegada més en els Premis Argia hem reunit entorn d'una taula a diversos membres que porten mig segle amb nosaltres: Bejondeizuela!... Andoni Sarriegi, Arantxa Galparsoro, Maria Pilar Aizpurua, Ana Barandiaran, Pake Gartzia, Alberto Agirreazaldegi, Gregorio Jauregi i Mila Etxeberria.

A més del compromís de la ciutadania, és evident que els mitjans de comunicació en basc també necessiten un compromís institucional. Creiem que oferim un servei públic d'informació des de la qualitat i la professionalitat. Aquestes institucions han de garantir que els lectors dels mitjans de comunicació en basc rebin també un servei digne, i en aquest sentit nosaltres sempre tenim obertes les portes per a col·laborar.

Estem parlant de periodisme i volem acabar amb un esment especial. El nostre company d'ARGIA, Pello Zubiria, ha pres el camí de la jubilació. Recentment, en una entrevista amb Jenofa Berhokoirigoin sobre el llibre "El Planeta Precari", afirmava que en aquests temps hi ha una gran necessitat de periodistes que han d'assumir riscos per a donar claus per a entendre el que està passant en el món. Gràcies Pello per tot el que ha fet fins ara. Nosaltres també intentarem fer-ho".