Sí. La declaració de la renda es pot presentar en basca, tant en la Comunitat Autònoma del País Basc com en Nafarroa Garaia, tal com ens recorda anualment la UEMA (Mancomunitat de Municipis Bascos) juntament amb diverses institucions públiques i ajuntaments. A més, es pot realitzar en basc en entorns no inclosos en UEMA. Moltes campanyes ens recorden que els ciutadans tenim la possibilitat d'utilitzar el basc en les relacions amb les administracions, ens animen a fer la primera paraula i les següents en basca, amb la finalitat de fomentar la relació amb les administracions en basca. En aquest cas també es tracta d'optar pel basc, ja que encara que el nombre de ciutadans que realitzen la declaració de la renda en basca any rere any està creixent, les dades no coincideixen amb els del coneixement i ús. Són significativament inferiors, ja que encara és escàs el nombre de contribuents que presenten la seva declaració en basca.
Quant a les dades de la Comunitat Autònoma del País Basc, a Guipúscoa el 19,23% de les declaracions presentades en 2023 van ser en basca, 77.738 en total. En Bizkaia es van presentar en basc un 4,8%, amb un total de 31.634. I a Àlaba, al voltant del 0,7% ho fa en basc. No he pogut obtenir dades sobre Navarra. A la llum de les dades, hi ha molt de marge de millora i caldria treballar estratègies per a revertir la situació, perquè el percentatge creixi cada any, perquè estic convençut que molts més de les dades tenen capacitat per a presentar declaració en basca.
Sí. La declaració de la renda es pot presentar en basca, tant en la CAB com en Nafarroa Garaia, tal com ens recorda anualment la UEMA juntament amb diverses institucions públiques i ajuntaments
Segurament molts euskaldunes es veuran estranys a les “retencions”, a les “deduccions”, a les “bases liquidables generals” o a les “bonificacions”, la qual cosa els generarà incertesa a l'hora de decidir fer la declaració en basca, màximament quan cadascun ha de fer el procés, sense comptar amb l'ajuda d'una altra persona, quan només té la pantalla de l'ordinador. Segur que amb els comptes de diners volen anar en castellà. Serà necessari una mica de pedagogia i suport per a empoderar als bascos en aquest camí.
La pròpia UEMA ens ha ofert una sèrie de pautes per a presentar en basca la declaració de la renda a través d'Internet, per telèfon, en entitats financeres o en assessories, i per a indicar que volem relacionar-nos amb Hisenda en basca.
Les institucions responsables de la Hisenda i de la recaptació també haurien de facilitar el procés, però hi ha diferències significatives entre elles. Per a això, seria d'ajuda que les hisendes explicitin que la declaració es pot presentar en basca. Haurien de fomentar, ajudar i premiar. En la Diputació Foral de Guipúscoa, per exemple, s'està tramitant la campanya “Amb Hisenda en basca”. Diuen que una de les principals aportacions d'Hisenda al desenvolupament social és la qualitat en la prestació dels seus serveis públics, la qual cosa hauria d'incloure facilitar als bascos l'ús dels serveis en basc. La pràctica i el model de la Hisenda de Guipúscoa pot servir per a estendre-la a la resta de territoris. Les administracions públiques han de mostrar una política clara i un compromís per a fomentar l'ús del basc, de manera que la ciutadania també ho faci.
El termini per a la declaració de la renda va començar la setmana del 8 d'abril en Hego Euskal Herria i romandrà obert fins a finals de juny. La declaració de la renda no serà una de les més tendres, però sí una de les més eficaces en l'extensió de les possibilitats d'ús del basc en tots els àmbits. A veure si any rere any som capaços de millorar substancialment les dades de l'ús del basc, fins i tot en aquest àmbit.
Rober Gutiérrez, professor de basc
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
2025-2026 ikasturterako matrikulazio kanpaina hasi baino bi aste lehenago, Hezkuntza Saileko arduradunengana jo genuen, itunpeko eskoletako gelen ituntze maila ez delako egokitzen demografiaren jaitsierara eta indarrean dagoen lege esparrura.
Hiri gehienetan arazo orokorra... [+]
Ukrainako gudaren amaierak ondorio sakonak ekarriko ditu Europa osora. Europako elite ekonomikoek beren indar guztia jarri dute guda-zelaian eta galdu egin dute. Galtzaileek, elite globalistek, beren egitasmo kuttuna galduko dute, Europako Batasuna, eta Bruselatik europar... [+]
Azterketak amaitzearekin batera ohikoak bihurtu dira ikasleriaren artean, urteko garai honetan merkeak diren hegaldiak hartu eta adiskideekin bidaiatzea. Horrela egin dut neuk ere eta Londresera joateko aukera izan dut. Ildo beretik, bertan “euskaldun” pilarekin egin... [+]
Ez dakit nondik hasi, egia esan. Ordezkoa naizen heinean –irakaskuntzan ikasturte gutxi batzuk daramatzat lanean– eskola ugari ezagutu ditut Nafarroa, Bizkai eta Araban zehar. Lankide izan ditudan irakasleekin euskal eskolak dituen gabezien inguruan hitz egiten... [+]
Alberto Martinez Eusko Jaurlaritzako Osasun sailburuak argi dio: ez ditu mediku euskaldunak aurkitzen, eta euskarazko osasun arreta ezin da bermatu mediku egoiliar (formazioan dauden espezialista) gehienak kanpotarrak direlako. Mediku euskaldunak bilatzea perretxikotan joatea... [+]
“Gogo eta gorputzaren zilbor-hesteak: bi kate. Bi kate, biak ebaki beharrezkoak: bat gorputzaren bizitzeko, bestea gogoaren askatzeko”. Hala dio Mikel Laboaren kantak; hala izan da belaunaldiz belaunaldi, egun arte.
Gogoan dut nire gurasoak askotan joaten zirela... [+]
Otsailean bost urte bete dira Iruña-Veleiako epaiketatik, baina oraindik hainbat pasarte ezezagunak dira.
11 urteko gurutze-bidea. Arabako Foru Aldundiak (AFA) kereila jarri zuenetik epaiketa burutzera 11 urte luze pasa ziren. Luzatzen den justizia ez dela justizia, dio... [+]
MAITE: (biharko eguna antolatzen bere buruaren baitan) Jaiki, gosaldu, bazkaria prestatu, arropa garbitu, etxea garbitu, gizon hori jaiki, seme-alabak jaiki, hiru horien gosaria prestatu, haiek agurtu, erosketak egin, lanera joan, seme-alabak eskolatik jaso, merienda eman,... [+]
Matxismoa normalizatzen ari da, eskuin muturreko alderdien nahiz sare sozialetako pertsonaien eskutik, ideia matxistak zabaltzen eta egonkortzen ari baitira gizarte osoan. Egoera larria da, eta are larriagoa izan daiteke, ideia zein jarrera matxistei eta erreakzionarioei ateak... [+]
“Kasu, ez gitxu lo!”. Gure denbora eta manerekin baina heldu gira.
Azaroaren 25ean Baionako elgarretaratzera joan ez joan eta autoak nola partekatu pentsatzetik (joan-jina bi oren), bat-batean Lartzabalen elgarretaratze bat antolatu genuen, eta 47 emazte bildu!... [+]
Nahiz eta Nazio Batuen Erakundeak (NBE) 1977an nazioarteko egun bat bezala deklaratu zuen eta haren jatorriaren hipotesi ezberdinak diren, Martxoaren 8aren iturria berez emazte langileen mugimenduari lotua da.
Martxoaren 8a hurbiltzen ari zaigu, eta urtero bezala, instituzioek haien diskurtsoak berdintasun politika eta feminismoz josten dituzte, eta enpresek borroka egun hau “emazteen egunera” murrizten dute, emakumeei bideratutako merkatu estereotipatu oso bati bidea... [+]
Sare Herritarrak antolatuta, pasa den urtarrilaren 11n Bilboko kaleak bete zituen manifestazio jendetsuaren ondoren, berriz sortu da eztabaida, euskal presoei salbuespen legeriarik aplikatzen ote zaion. Gure iritzia azaltzen saiatuko gara.
Espetxe politikan aldaketa nabarmena... [+]
Duela gutxi think tank izateko jaioa omen den Zedarriak bere 6. txostena aurkeztu zuen. Beren web orrialdean azaltzen dutenaren arabera, zedarriak ebidentea ez den bidea topatzeko erreferentziak dira. Hots, hiru probintzietako jendarteari bidea markatzeko ekimena. Agerraldi... [+]
Ha arribat el moment de matricular-se en els centres educatius per al curs 2025-26 en la CAB, i en moltes llars el més petit farà un nou pas al setembre, és a dir, escolaritzar. Des d'Euskal Eskola Publikoa Harro Topagunea apostem fermament per l'escola pública i volem... [+]