La reforma que va anunciar Gabriel Attack el mes de desembre passat, ministre d'Educació, avui primer ministre de França, i la reforma que es coneix com “El xoc del coneixement”, s'ha publicat el mes de març passat: a partir de setembre, en les assignatures de Matemàtiques i Francés, els alumnes de 5è i 6è curs es distribuiran en funció del rendiment acadèmic, i un curs més tard faran el mateix amb els alumnes de 3r i 4t.
Respon a l'etiqueta i expectatives que l'alumne que va al mal "" grup es posa a si mateix; "sap que d'ell no s'espera res, per a què intentar, no té estímul"
TREPITJA és una reforma provocada pels mals resultats dels exàmens, argumentant que l'associació d'alumnes amb dificultats millorarà el seu rendiment. Per contra, hi ha veus crítiques que temen el contrari: que la discriminació només suposarà estigmatitzar als alumnes amb dificultats i empitjorar el seu rendiment, perquè respondrà a l'etiqueta i expectatives que l'alumne que va al “mal” grup s'autoposarà i perquè les recerques diuen que el grup d'alumnes amb dificultats no avança a l'aula. “Els alumnes que abans es deien “aules escombraries” i que agrupen aquí, sovint els que tenen menys recursos socioeconòmics, els més vulnerables, sofreixen l'efecte Pigmalion: saben que d'ell no s'espera res, i respondran a aquesta previsió, a què intentar, a què no tenen estímuls”, hem escoltat en la ràdio al sociòleg d'educació Xavier Martínez.
Mobilitzacions de pares i professors
Molts veuen un pas més en la diferenciació i en la classificació, en contra de l'educació inclusiva, perquè només les classes mitjanes i avançades avancin. Alguns recorden que no hi ha recursos personals suficients per a tirar endavant la mesura. Per a denunciar l'absurd " pedagògic", professors i pares han protestat durant els últims dies en els col·legis Barracq de Baiona, Errobi de Cambo i Aturri de la capital.
Segons la reforma publicada el 17 de març, els grups seran decidits pels professors en funció de les necessitats dels alumnes, i els grups d'alumnes amb dificultats podran ser més petits, és a dir, tenir millors ràtios. Si al llarg del curs un alumne millora, podrà saltar d'un grup a un altre si així ho decideix el professor.
La reforma també té més mesures controvertides. Per exemple, l'última paraula per a decidir si un alumne repeteix de curs la tindrà ara el professor en Primària i no els pares. Fa poc el Govern francès va anunciar la seva intenció d'implantar l'uniforme en totes les escoles, notícia que tampoc va deixar indiferent a ningú.
Lau mila karaktere ditut kontatu behar dudana kontatzeko. Esan behar ditut gauzak argi, zehatz, soil, eta ahalko banu polit, elegante, egoki. Baga, biga, higa. Milimetrikoki neurtu beharra dut, erregelaz markatu agitazioa non amaitzen den eta propaganda non hasi. Literarioki,... [+]
Ha arribat el moment de matricular-se en els centres educatius per al curs 2025-26 en la CAB, i en moltes llars el més petit farà un nou pas al setembre, és a dir, escolaritzar. Des d'Euskal Eskola Publikoa Harro Topagunea apostem fermament per l'escola pública i volem... [+]
Des de l'aprovació de la nova Llei d'Educació per a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, estem escoltant i llegint una vegada i una altra que l'educació serà gratuïta. Hem escoltat els diferents agents, també al Departament d'Educació, i en les entrevistes que oferim als mitjans de... [+]
Boterea eskuratzeko modu asko dago; denak ez dira politak. Bada boterea eta horrek berarekin dakarren erantzukizuna banatu nahi duenik, agintea bilatzen duenik. Beste batzuek errespetu lar diote eta pauso bakoitza hainbeste neurtuta ez dira gai erabakirik hartzeko. Boterea zer... [+]
El 3 de febrer ha començat el període de prematrícula dels nostres nens i joves a les escoles, i com tots els anys volem recordar-vos per què no ens sembla bona idea matricular en religió. L'any passat acabàvem l'article dient que “a molts aquest escrit us resultarà... [+]
Des de l'Associació de Pares i Mares de l'Institut Arratia Tranbia Txiki volem impulsar una reflexió en la comunitat educativa sobre l'ús de les pantalles.
Últimament existeix una gran preocupació per la influència de les pantalles en nens i adolescents. Aquesta... [+]
Badira kontzeptuak bolada batzuetan edonon agertzen direnak, mantra ere bilakatzen direnak. Berez positibo eta beharrezko moduan agertzen zaizkigu, eztabaida gehiegirik gabe eta haiei buruz ia pentsatu gabe. Iruditzen zait mantra horietako bat nazioartekotzea dela, jatorria... [+]