Relat
- En l'entrevista de Josu Urrutikoetxea a Berria (16 de desembre) es reflecteix el feble que va ser ETA a la treva de 2006. Segons compte, quan va acudir a la direcció d'ETA amb l'aconseguit en les converses mantingudes amb el Govern espanyol van quedar sorpresos: “Hòstia, s'ha aconseguit això?”.
Confessa que ell creia en el procés, però que l'ambient era negatiu des del principi, i que aquesta creença seva es va anar enfonsant amb el que va dir un directiu de l'organització abans de sortir a Ginebra: “Perquè em vaig adonar que la seva mentalitat sobre la negociació i la meva estaven en una punta i en l'altra. Em vaig adonar que alguna cosa havia ocorregut en l'organització”. I en la mateixa entrevista explica que en anys anteriors els qui estaven d'acord amb ell es van anar caient i que els nous directius no estaven d'acord amb l'esquema de negociació anterior.
No obstant això, va participar en les negociacions de l'estiu de 2006 amb Javier López Peña, membre de la direcció d'ETA. Aquí va abandonar el procés, amb una visió molt particular del seu company de negociació: “No creia en el procés [aquell]”. De tot el programa parla molt fort: "Si ell es va anar potes enlaire, no va anar només per l'actitud de Madrid. Si no tens ganes d'entrar en una negociació i no creïs, què faràs?”. ETA va trencar l'alto-el-foc amb l'atemptat de la T-4, sense que es trenqués formalment la treva: “Jo pensava que l'alto-el-foc es trencaria –diu Urrutikoetxea–, però no amb una acció en l'alto-el-foc. A Euskal Herria s'ha donat molta importància a la paraula de l'organització”.
Arnaldo Otegi tenia clar que el Govern espanyol no va complir els compromisos adquirits, però també que l'esquerra abertzale va actuar amb poca paciència, “perquè, si en tres mesos està en crisis [el procés], té unes bases molt febles. I per a això no entrem en un procés d'aquest tipus” (Les Faldilles de Loiola). Per descomptat, per a llavors ja s'estaven coent visions que en 2009 serien divergents i que es basaven en la continuació o no de la lluita armada.
En uns altres temps també es va escoltar amb força en l'esquerra abertzale la necessitat d'acabar amb la lluita armada, tal com relata l'ex pres Karlos Gorrindo en el seu llibre Funambulista beldarrain. En totes elles un es perd el coll. El temps és implacable: ara botxí, ara víctima; avui heroi, demà traïdor. Diferents concepcions, relats diversos. Per això és tan interessant el que diu Joseba Sarrionandia en el pròleg al llibre de Gorrindo: “Si volem que el passat no s'entengui no es pot imposar un relat, cal escoltar altres visions (…) Compartir la memòria de cadascun i contrastar amb els altres és com netejar l'entrada de la ciutat”.
Sare Herritarrak antolatuta, pasa den urtarrilaren 11n Bilboko kaleak bete zituen manifestazio jendetsuaren ondoren, berriz sortu da eztabaida, euskal presoei salbuespen legeriarik aplikatzen ote zaion. Gure iritzia azaltzen saiatuko gara.
Espetxe politikan aldaketa nabarmena... [+]
Igual que amb l'ajuda dels artistes hem viscut la florida d'Euskal Herria, també en aquesta ocasió, amb el seu impuls, continuem fent el camí junts, donant el suport necessari als presos polítics, exiliats i deportats bascos
El lector ja sap que l'Associació Harrera neix... [+]
Jar gaitezen 2025erako proposamen politiko gisa, Espainiako Auzitegi Kolonialaren (AN) epai guztiak berrikusten hasteko eta makila bakoitzak bere belari eusteko.
Unionismoarekin lerrokatutako alderdi, sindikatu eta gizarte-erakunde gehienek, eta ez bakarrik horrela... [+]
La xarxa ciutadana Sare ha convocat per a dissabte que ve, 11 de gener, una nova manifestació a Bilbao en defensa dels drets dels presos bascos. Es tracta d'una oportunitat única per a avançar en el camí de la convivència al nostre poble, després de dècades de violents... [+]
