"Ser conscient que els relats històrics tenen una mirada colonial no significa que avui dia hi hagi menys racisme"
- L'exposició Geu Afrikarro s'exhibeix al febrer en el Centre Cultural Montehermoso de Vitòria-Gasteiz i entorn d'ella s'han organitzat diverses activitats. ARGIA ha parlat amb un dels participants de la tertúlia "Mirades colonials, mitjans audiovisuals i estereotips" que se celebrarà aquest divendres, sobre “pel·lícules que presenten al colonitzat com a exòtic, estrany, retardat, temible, violent…”.
Xerrada oberta en l'Institut Francesc de Vitòria el 24 de febrer a les 13: 00 hores. Participen els professors i investigadors Tamara Moya, Farshad Zahedi i Miguel Fernández Labayen. Això ens ha contat que parlaran del paper del cinema i els mitjans de comunicació en el control i difusió de l'imaginari colonial: “Com els mitjans construeixen diferències culturals i ètniques, sovint des del desconeixement i des de la mirada construïda a Europa. L'objectiu de la xerrada és doble: pensar que poc sabem tradicionalment de les terres i cultures dominades i esperonades pels estats i nacions anomenades ‘occidentals’ i reflexionar sobre la necessitat de canviar aquests relats”.
Per a això, ens ha dit, és important contar la història dels qui han estat menyspreats i/o revoltats: “Naturalitzem que algú parli de vivències, llocs i cultures que no tenen, i presentar aquest relat com una sola perspectiva, però com parlarem d'aquests temes sense escoltar les persones que han experimentat la migració, el racisme o viure a Àfrica?”.
"Hem naturalitzat que algú parli de vivències, llocs i cultures que no tenen, i que es presenti aquest relat com una sola perspectiva"
Fernández ens ha recomanat una interessant sèrie de documentals per a observar aquestes dinàmiques colonials i les seves dramàtiques conseqüències: Exterminate All the Brutes (Acabar amb tots els salvatges), del director Raoul Peck. Visible en HBO.
Hem parlat a Fernández que cada vegada són més les iniciatives per a prendre consciència de la mirada colonial que hem tingut històricament. Diu que “segurament avui som més conscients que aquests relats històrics han privilegiat una manera d'entendre el món i han construït la grandesa de les nacions a través dels discursos de les conquestes, silenciant altres històries. Però ser més conscient no significa major coneixement d'altres cultures o menys racisme i intolerància. Al contrari, moltes vegades els atacs a altres cultures i societats han augmentat”.
"A les escoles, desgraciadament, predomina un coneixement poc autocrític que presenta com a naturals les situacions de dominació"
Deures escolars: ampliar la visió
A pesar que serà una xerrada oberta, el divendres serà una activitat especialment dirigida a la comunitat escolar, i el professor ens parla dels reptes que té l'escola en aquest tema: “En educació, la clau és enfocar el coneixement des d'una perspectiva àmplia, en lloc de presentar com a realitat els relats culturals i històrics que responen a una manera de veure i dominar el món. Desgraciadament, l'habitual és el contrari: predomina un saber poc autocrític que presenta com a natural situacions de dominació. En quants centres educatius es parla de la dependència espanyola del Sàhara o de la Guinea Equatorial en el segle XX?”.
També tenen la intenció de parlar amb els assistents sobre les seves experiències racionals i colonials: “Compartint experiències i mirades, volem construir espais crítics i alternatius a la manera d'entendre un món basat en l'explotació i la massacre”.
L'exposició Geu Afrikarrok romandrà en Montehermoso fins a finals de febrer:
Washington (els EUA), 1807. La Constitució estatunidenca va prohibir el tràfic transatlàntic d'esclaus. Això no significa que l'esclavitud hagi estat abolida, sinó que la font principal dels esclaus s'hagi interromput. Així, les dones esclaves es van convertir en l'única... [+]
No és casualitat que el Dia de la Hispanitat, el de la Guàrdia Civil i la Verge del Pilar coincidissin en aquesta data. Els tres representen estructures opressores (estàtua, exèrcit i església). D'altra banda, hi ha resistència indígena i població represaliada per l'Estat... [+]
Gurutzegramen zaletuek –eta beste inork gutxik– ezagutu ohi dute Txagos uhartediaren izena. Irla haietan handiena, Diego Garcia, aipatzen bada, gehixeago izango ginateke aditzera dugunak: ospea –ez batere gozoa– lortu du bertan dagoen base militar... [+]
Des de la Muntanya de Navarra, milers de persones van prendre rumb a Amèrica en el segle XIX per a sobreviure en el pasturatge o en altres quefers. La historiadora Raquel Idoate recupera en la seva tesi la història d'uns 4.000 d'ells: com es va fer el viatge, en què es van... [+]
Estem en el territori més industrialitzat del País Basc, el Marge Esquerre de l'Ibaizabal, o la Ria de Bilbao, si es vol. Aquí les xemeneies ho havien ordenat una vegada. Però per a alimentar-los no sols es va utilitzar el carbó, sinó també la suor de milers de... [+]
L'èpica es construeix sobre les vides de molts homes i conèixer això fa més madura a la societat”. L'escriptora Bibiana Candia té raó. En Azucre (Llavors de Carabassa, 2021) ens compta la tragèdia dels migrants esclavitzats gallecs del segle XIX, però aquesta història... [+]
Malgrat la pell negra i el cabell arrissat, continuaven sent homes invencibles, amb la intel·ligència i el ressentiment dels éssers humans”. Així va escriure sobre els esclaus CRL James en el llibre Jakobino Beltzak, que narra amb mestratge la revolució d'Haití. Tantes... [+]
Si aconsegueixes escapar de la multitud de turistes i mirar des de la barana de la Petxina fins a la molla donostiarra, potser la imaginació t'acompanya en l'època en la qual va ser una intensa ciutat comercial marina, en la qual la banda sonora de les gavines t'acompanyarà. Tal... [+]