Es compleixen 85 anys de l'assassinat de la mare i els tres fills del caseriu Etxetxo de Lezo pels requetés
- María Oiartzabal i Domingo, Crisosoomo Enrique i Sebastián Usabiaga Oiartzabal van ser assassinats a tirs pels franquistes entre els caserius Mattejoane i Miura.
Aquest dimarts s'han complert 85 anys des que els requetés assassinessin a la mare del caseriu Etxetxo i a tres dels seus fills. Fa 85 anys, el primer succés tràgic va ocórrer en Lezo el 27 de juliol de 1936, i des de llavors fins al 13 de setembre s'han produït en la localitat tots els assassinats relacionats amb el franquisme. María Oiartzabal i Domingo, Crisosoomo Enrique i Sebastián Usabiaga Oiartzabal van ser assassinats a tirs pels franquistes entre els caserius Mattejoane i Miura. Va ser el mateix dia en què els franquistes es van apoderar d'Oiartzun. Els intents es van dur a terme també a Errenteria, i els grups que van precedir als militars es van dirigir també cap a Lezo. María i els seus tres fills van decidir fugir al caseriu Miura, sentint que eren els estranys moviments que buscaven refugi; el quart fill, en aquella època, estava en el servei militar. La núvia d'un dels seus fills, Domingo, era natural del caseriu Miura. El seu pare es va quedar en el camp treballant com una gespa. En el camí, no obstant això, es van trobar amb els requetés i van ser assassinats.
Segons els testimoniatges, alguns diuen que volien que aquests tres fills s'unissin a les tropes franquistes, que els portessin amb ells, que li van refusar i que per això els van matar; l'altre diu que un d'ells portava la ikurriña en l'oïda del cinturó i que quan els requetés li van veure van disparar allí. L'una o l'altra, o ambdues, poden ser la causa d'un assassinat injust. El cinturó amb el forat ha estat guardat fins fa 20 anys en el caseriu Miura. Van matar als seus tres fills, van fer veure a la seva mare i van matar a l'última, i després els van deixar en la cuneta.
El monument als fills de les mares del caseriu Etxetxo es va inaugurar en 2019 en la zona on van ser assassinats els quatre membres de la família.
Promogut per l'associació de memòria històrica Etxetxo, el consistori bilbaí ha acordat en el ple d'aquest dijous una declaració de reconeixement a les víctimes de la repressió franquista.
L'associació Etxetxo ha recordat a través de les xarxes socials que l'assassinat de la família d'Etxetxo de 85 anys està en mans dels requisats perquè la memòria, la justícia i la reparació són imprescindibles.
Gogora Institutuak 1936ko Gerrako biktimen inguruan egindako txostenean "erreketeak, falangistak, Kondor Legioko hegazkinlari alemaniar naziak eta faxista italiarrak" ageri direla salatu du Intxorta 1937 elkarteak, eta izen horiek kentzeko eskatu du. Maria Jesus San Jose... [+]
Familiak eskatu bezala, aurten Angel oroitzeko ekitaldia lore-eskaintza txiki bat izan da, Martin Azpilikueta kalean oroitarazten duen plakaren ondoan. 21 urte geroago, Angel jada biktima-estatus ofizialarekin gogoratzen dute.
Bilbo Hari Gorria dinamikarekin ekarriko ditu gurera azken 150 urteetako Bilboko efemerideak Etxebarrieta Memoria Elkarteak. Iker Egiraun kideak xehetasunak eskaini dizkigu.
33/2013 Foru Legeari Xedapen gehigarri bat gehitu zaio datozen aldaketak gauzatu ahal izateko, eta horren bidez ahalbidetzen da “erregimen frankistaren garaipenaren gorespenezkoak gertatzen diren zati sinbolikoak erretiratzea eta kupularen barnealdeko margolanak... [+]
1976ko martxoaren 3an, Gasteizen, Poliziak ehunka tiro egin zituen asanbladan bildutako jendetzaren aurka, zabalduz eta erradikalizatuz zihoan greba mugimendua odoletan ito nahian. Bost langile hil zituzten, baina “egun hartan hildakoak gehiago ez izatea ia miraria... [+]
Memoria eta Bizikidetzako, Kanpo Ekintzako eta Euskarako Departamentuko Memoriaren Nafarroako Institutuak "Maistrak eta maisu errepresaliatuak Nafarroan (1936-1976)" hezkuntza-webgunea aurkeztu du.
