La referència als combustibles fòssils és d'una sola línia en el nou esborrany i, segons els periodistes i experts en el cim, no està assegurat que es mantingui en el text final. El cas és que s'ha pres com un pas, ja que en la Cimera de París tampoc es feia esment a les restes fòssils. Segons Javier Andalusia, d'Ekologistak Martxan, es fa un esment a la desaparició de les ajudes a aquests combustibles, “però per a ser molt efectiu en general”.

Segons Alejandro Tena, del diari Públic, en 2020 es van subvencionar en el món 286.000 milions de dòlars als combustibles fòssils, mentre que a les energies renovables es van destinar 88.000 milions de dòlars. Segons els experts, la prohibició d'uns i el foment d'uns altres pot portar a una transició energètica mundial, però per a això seria imprescindible ajudar als països en desenvolupament amb fons financers perquè adaptin les seves economies, i aquí falla el nou esborrany fet en la matinada del dimecres.

La portaveu de Greenpeace, Tatiana Nuño, ha dit que cal parlar de xifres concretes i d'un pla concret per a dur-les a terme, perquè en cas contrari serà molt difícil avançar. La bretxa entre els països del Sud i del Nord és cada vegada major en aquest tema i no s'han fet grans passos en els últims anys. En el cim de la COP25 de Madrid es va reconèixer que el Fons Verd per a ajudar als països del sud tindria uns 100.000 milions d'euros, però de moment només s'han recaptat 89 milions.

Malament en matèria d'escalfament

Quant a l'emissió de Gasos d'Efecte d'hivernacle, tampoc sembla que vagi a haver-hi grans avanços; hi ha una diferència entre el que demana el món de la ciència i el que oferirà el cim. En la Cimera de París es va reconèixer que per a 2030 les emissions havien de reduir-se en un 55% si es volia mantenir l'escalfament global per sota de 1,5 graus. Per contra, les intencions dels països apunten al fet que per a finals d'aquesta dècada la temperatura de la terra pujaria 1,8 graus, sempre en la lectura més optimista.