Acord previ per a la supressió de subvencions a combustibles fòssils a Glasgow
- Segons la informació filtrada el dilluns, l'informe final de la Cimera de Glasgow no hauria de fer referència a la necessitat que desapareguessin les energies fòssils. No obstant això, en un nou text s'esmenta la necessitat de deixar de finançar el carbó, el gas i el petroli.
La referència als combustibles fòssils és d'una sola línia en el nou esborrany i, segons els periodistes i experts en el cim, no està assegurat que es mantingui en el text final. El cas és que s'ha pres com un pas, ja que en la Cimera de París tampoc es feia esment a les restes fòssils. Segons Javier Andalusia, d'Ekologistak Martxan, es fa un esment a la desaparició de les ajudes a aquests combustibles, “però per a ser molt efectiu en general”.
Segons Alejandro Tena, del diari Públic, en 2020 es van subvencionar en el món 286.000 milions de dòlars als combustibles fòssils, mentre que a les energies renovables es van destinar 88.000 milions de dòlars. Segons els experts, la prohibició d'uns i el foment d'uns altres pot portar a una transició energètica mundial, però per a això seria imprescindible ajudar als països en desenvolupament amb fons financers perquè adaptin les seves economies, i aquí falla el nou esborrany fet en la matinada del dimecres.
La portaveu de Greenpeace, Tatiana Nuño, ha dit que cal parlar de xifres concretes i d'un pla concret per a dur-les a terme, perquè en cas contrari serà molt difícil avançar. La bretxa entre els països del Sud i del Nord és cada vegada major en aquest tema i no s'han fet grans passos en els últims anys. En el cim de la COP25 de Madrid es va reconèixer que el Fons Verd per a ajudar als països del sud tindria uns 100.000 milions d'euros, però de moment només s'han recaptat 89 milions.
Malament en matèria d'escalfament
Quant a l'emissió de Gasos d'Efecte d'hivernacle, tampoc sembla que vagi a haver-hi grans avanços; hi ha una diferència entre el que demana el món de la ciència i el que oferirà el cim. En la Cimera de París es va reconèixer que per a 2030 les emissions havien de reduir-se en un 55% si es volia mantenir l'escalfament global per sota de 1,5 graus. Per contra, les intencions dels països apunten al fet que per a finals d'aquesta dècada la temperatura de la terra pujaria 1,8 graus, sempre en la lectura més optimista.
No hi havia ningú o tots. Que tots sofrim almenys si no es donen els canvis necessaris perquè ningú sofreixi l'emergència climàtica. Vostè –lector–, jo –Jenofá-, ells –pobres– i ells –rics–. Els incendis de Los Angeles no em van produir satisfacció, però... [+]
La comprensió i interpretació de la llengua matemàtica és el que té importància en el procés d'aprenentatge, almenys és el que nosaltres diem als nostres alumnes. El llenguatge de les matemàtiques és universal, i en general, el marge d'error per a la interpretació sol... [+]
Recentment, davant la pregunta sobre en què consistia l'emergència climàtica, un científic va donar l'excel·lent resposta: “Miri, l'emergència climàtica és aquesta, cada vegada veus en el teu mòbil més vídeos relacionats amb fenòmens meteorològics extrems, i quan... [+]
En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]
