Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

“No ens fixem en la realitat dels refugiats i el sofriment segueix aquí”

  • Mirin Zubeldia Plazaola (1984) i Arantzazu Zubeldia Plazaola (1987) van crear l'associació Erak per a donar a conèixer les realitats migratòries des de la boca dels seus protagonistes. Per a aquestes germanes d'Oñati, només aquests missatges en primera persona permeten fer un salt de número buit a humà en la imaginació col·lectiva.
Erei elkarteko Miren eta Arantzazu Zubeldia Plazaola ahizpak, hurrenez hurren. (Argazkia: Jon Garate)

25 de novembre de 2022 - 10:37
Última actualització: 15:28
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Durant aquestes setmanes l'associació Era està portant a diferents llocs d'Euskal Herria llibres, exposicions i documentals creats pels sol·licitants d'asil i refugiats que han migrat a Europa, acompanyats de xerrades organitzades al costat dels seus autors. El 22 de novembre es va projectar a la Casa de Cultura Okendo de Sant Sebastià el documental Nothing about us without us, realitzat per refugiats residents en Lesvos.

Documental realitzat per un grup de joves refugiats afganesa que han fet el pas d'assumir el paper de periodista en el campament de Lesbos. Per què és tan important comptar amb ells?

Mirin Zubeldia: Perquè nosaltres no podem posar-nos en el seu lloc. Perquè, pel lloc i el privilegi que hem nascut, i per la nostra comprensió de la normalitat, no podem situar-nos en aquesta situació. Amb tota l'empatia del món.

"Per a comptar realitats migratòries, què millor que el que ha viscut un procés migratori en la pell?"

Arantzazu Zubeldia: Per a comptar realitats migratòries, què millor que el que ha viscut un procés migratori en la pell? En el documental, alguns refugiats parlaven que havien fet el pas a treballar com a periodistes perquè els periodistes internacionals que parlaven amb ells no comptaven el mateix que veien ells.

Van criticar als periodistes perquè cada vegada que apareixia una història especial en el campament tornaven a sortir l'endemà passat, deixant enrere el problema fonamental, el campament.

M. Zubeldia: Com a periodista, vostè pot estar interessat a contar el que compte, però no sap quin és l'interès de l'altra persona que té davant. En molts casos, els uns i els altres no coincideixen.

I en el to de la història també hi ha un salt, no? Els refugiats passen d'aparèixer com a víctimes a ser subjectes actius.

M. Zubeldia: S'aconsegueix allunyar-se del drama, i vostè apareix com a persona, amb la seva vida, amb els seus somnis i amb les seves capacitats. Normalment, quan es parla de migrants es transmet una imatge de vulnerabilitat, i creiem que cal canviar aquesta mirada.

A. Zubeldia: Alguns que han treballat amb nosaltres ens han dit que no els agrada quedar-se amb aquesta etiqueta de refugiat. Sembla que això cobreix tota la resta, que no són més que això. Però ells no se senten així. Igual en aquest moment poden estar en situació de refugiat, d'acord, però hi ha moltes altres coses.

M. Zubeldia: Són les persones íntegrament, i això és el que hem de transmetre.

És a dir, que són més que números buits.

"Ens han dit que els periodistes sempre els fan les mateixes preguntes simples"

M. Zubeldia: Sí, però al final fiquem a tots en el mateix sac. A nosaltres ens han dit que els periodistes sempre els fan les mateixes preguntes simples.

A. Zubeldia: La informació sense interès real sobre el problema i les seves víctimes fa que la ciutadania percebi als refugiats com a mers números i no faci passos per a fer alguna cosa contra la situació.

En la tertúlia posterior al documental, un dels autors va recordar que en les últimes setmanes gairebé 100 persones han mort en aigües gregues en diversos naufragis. Donem importància a aquesta mena de notícies?

A. Zubeldia: Relativitzem vides, i això ho hem vist clar en el cas de la guerra d'Ucraïna. Quin tipus de protecció reben uns i quin tipus d'uns altres… Això és clar. I això també és conseqüència de com s'informa.

M. Zubeldia: Sí, i quan parlem de quantitats. Un pot dir “Mira! Ara només hi ha 1.000 refugiats en Lesbos!” [van arribar a superar els 22.000], i amb això ens quedem tranquils. Però no ens fixem en la realitat que viuen i, com no fem res, el sofriment segueix aquí.

I què els va portar a voler donar cabuda a aquestes veus?

A. Zubeldia: Era neix de les nostres experiències personals, perquè a Grècia hem estat a vegades, com a voluntaris. I la veritat és que, cada vegada que hem tornat, ens hem adonat que els nostres amics i la família no saben realment el que passa allí. Així les coses, pensem: quin pot ser la millor aportació per a aconseguir un canvi? Perquè comptar el vist.

M. Zubeldia: Però la pregunta era de sempre. Qui som nosaltres, des de la nostra posició i mirada, per a contar el que ocorre en un campament de refugiats? Coneixíem a moltes persones migrades que volien comptar els seus problemes, per la qual cosa per què no comptarem tot això a través d'elles? I en això ens vam posar.

A. Zubeldia: Creiem que és necessari perquè són veus silenciades i perquè per a algú que viu a Euskal Herria és molt difícil arribar a aquestes històries en primera persona.

M. Zubeldia: Quan reps la història a través d'ells, poses cara a aquestes persones, el nom. I vostè crea una relació directa entre aquest espectador que està a Euskal Herria i aquest protagonista que està a Grècia o en un altre lloc. I les persones refugiades passen de ser números a ser persones com tu i jo per al que està veient.

Pròxim esdeveniment d'Era

Actuació del tele-teatre “ASH” gravat per la directora afganesa Yadullah Mousawi en el campament Moria de Lesbos. L'obra, estrenada en el Festival de Cinema i Drets Humans d'Astúries, reflecteix la lluita de les dones afganeses a través d'un art escènic sense paraules. Després de la projecció s'oferirà una xerrada amb el director de la pel·lícula.

Data i lloc: 29 de novembre, 19.00 hores, en la Plaça Feminista de Kulturate d'Hernani.


T'interessa pel canal: Errefuxiatu krisi globala
L'Aita Mari rescata a 34 persones al Mediterrani
El diumenge ha estat el torn de l'Aita Mari, el vaixell de salvament que ha quedat atrapat. Han explicat que la majoria d'ells són procedents de Síria, encara que també es troben entre ells els procedents d'Egipte, Nigèria i Bangladesh, entre altres. El Govern italià ha... [+]

Almenys onze morts i 64 desapareguts en els sinistres ocorreguts el dilluns al Mediterrani per dos vaixells
Un vaixell va naufragar el dilluns a 120 milles de la costa de Calàbria (Itàlia) i en missió de rescat mor una dona embarassada. En un altre vaixell, deu persones moren en el soterrani després d'introduir l'aigua. Entre els desapareguts hi ha almenys 26 nens.

Segons la BBC, els guardacostes gregues ofeguen als migrants expulsats del vaixell en alta mar
Com el 16 de juny la cadena britànica BBC ha fet públic, han reunit testimoniatges que demostren la brutal mort de les persones que van voler viatjar des de Grècia a Europa. S'han realitzat nou casos públics que han sortit de l'aigua grega i han estat llançats a la mar... [+]

Migrazio eta Asilo ituna: Europaren legatu kolonialista denon begien bistan

Europar Batasunean berriki onartu den Migrazio Itunak, asko zaildu dizkie gauzak euren herrialdetik ihesi doazen eta asiloa eskatzen duten pertsonei. Eskuin muturraren tesiak ogi tartean irentsita, migratzaileentzako kontrol neurri zorrotzagoak onartu dituzte Estrasburgon,... [+]


El Parlament Europeu aprova un tractat per a endurir l'entrada dels migrants
L'Eurocambra ha aprovat un tractat per a establir una política migratòria més forta a la Unió Europea després de vuit anys de negociacions. D'aquesta manera, els països podran seguir les idees de l'extrema dreta i utilitzar regles discriminatòries per a augmentar el control... [+]

2024-02-29 | Euskal Irratiak
Otsailean 600 migratzaile lagundu ditu Irungo Harrera Sareak

Migratzaileen kopurua anitz emendatu da Irun eta Hendaia arteko pasabidean. Irungo Harrera Sareak ohartarazi duenez, otsailean 600 pertsona lagundu dituzte, iaz, urte osoan 2.700 izan zirelarik. Iragan urtarrilean, 2.700 etorkin heldu dira Kanariar Uharteetara, egunero 80... [+]


Divuit persones migrants van morir de mitjana l'any passat en el seu intent d'arribar a l'Estat espanyol
Caminant Davanteres és el balanç de l'organització no governamental en la nova edició de l'informe “Monitoratge Dret a la Vida”: 6.618 morts a la Frontera Euroafricana Occidental, entre ells 384 nens.

2023-09-29 | ARGIA
El Govern francès ratifica la il·legalitat del tancament de la frontera del Bidasoa
El Tribunal de Justícia Europeu (TJUE) ha adoptat una decisió sobre la política del Govern francès de restablir els controls interns fronterers. Algunes pràctiques habituals en el límit del Bidasoa. com les prohibicions per a travessar la frontera i les devolucions... [+]

Ens matin
El 15 d'agost de 2021, quan els talibans van conquistar Kabul, van intentar escapar milers d'afganesos. Només aquell mes, més de 35.000 persones van travessar la frontera amb el Pakistan, enfront de les 145.000 persones que van travessar en l'altre costat de l'any 2022. No obstant... [+]

2023-08-21 | Hiruka .eus
La Marea Groga demana un protocol que garanteixi l'empadronament de totes les persones
La plataforma Refugiats Ongi Etorri ha realitzat el dissabte la mobilització anual de la Marea Groga a les platges de Plentzia i Gorliz. Les persones reunides en elles han denunciat que milions de persones de tot el món, intentant abandonar els seus països d'origen i arribar a... [+]

Malgrat morir en el desert, no eren números, es deien: Fati i Marie
La fotografia d'unes mares filles que podien veure's mortes en el desert fronterer de Líbia i Tunísia provoca un renou. Encara que els migrants eren tractats com a números, eren persones que es deien Fati i Marie.

2023-07-18 | Gedar
El pressupost de Frontex ha pujat més del 12.000% en els últims disset anys
En 2005 l'agència europea de Fronteres i Costes tenia un pressupost de 6,5 milions d'euros. En 2022 va rebre més de 750 milions d'euros d'institucions públiques. Les partides destinades a l'execució de les expulsions de migrants han augmentat un 480% en els dos últims anys.

Eguneraketa berriak daude