Cal recordar que 80.000 ciutadans navarresos es trobaven en risc de pobresa abans de la pandèmia i que gairebé la meitat dels quals es trobaven en aquesta situació ja tenien treball. Aquesta realitat afecta de forma més violenta a persones i col·lectius concrets, com les dones, les persones racialitzades i les que no tenen nacionalitat espanyola. En definitiva, la pandèmia ha posat al descobert un sistema social i no sostenible amb el medi ambient i ha portat les seves conseqüències a l'extrem.

I a l'altre costat, a Navarra hi ha els qui tenen avantatges: grans rendes i empreses. El territori que menys es paga en tot l'Estat per l'Impost de Societats és Navarresa, i a més, com més grans són les empreses, més avantatges tenen. Per si no fos prou, la principal mesura fiscal que ha adoptat el Govern de Navarra en aquesta legislatura ha estat la d'alleujar encara més la càrrega fiscal sobre les empreses. Malgrat això, el conseller d'Hisenda no veu raons per a pujar els impostos a les empreses ni als consumidors.

Si es descarta la reforma fiscal, ens veurem obligats a seguir el camí de les retallades. La previsió de recaptació a Navarra és de 800 milions d'euros menys, per la qual cosa si no s'impulsen els ingressos, és evident que no es podrà mantenir l'actual nivell pressupostari. Això mateix va succeir en la crisi de 2008, quan el dèficit públic es va tornar a disparar, a causa de la forta caiguda recaptatòria. Aquell dèficit es va convertir en deute i el posterior pagament dels interessos del deute va ser un punt prioritari en tot moment, abans de la despesa social. Si no volem que es repeteixi, cal augmentar la recaptació, però no de qualsevol manera, sinó de manera justa.

Per a buscar una solució justa a la crisi, ELA considera imprescindible mobilitzar a la societat. El plantejament del diàleg social ha estat sempre el mateix: oferir finançament als participants a canvi de la pau social. Però aquest plantejament no és adequat per als treballadors, entre altres motius perquè la patronal té dret a veto per a paralitzar qualsevol acord que vagi en contra dels seus interessos. I, per descomptat, els interessos de la patronal no coincideixen amb els de la classe treballadora, encara que es repeteixi el mantra del mateix " vaixell" una vegada i una altra. Aquesta és una de les mentides del diàleg social, els problemes de la classe treballadora no es resolen al mateix temps que es fomenten els interessos de la patronal, sinó a costa dels interessos de la patronal.

És inútil discutir sobre línies estratègiques i mesures, si després no hi ha manera de pagar-les. Així ha succeït amb el Pla de Recuperació del Govern de Navarra, les mesures estan encara per definir, però el més important és que s'aclareixi com es finançaran les mesures.

Ara cal decidir a qui es prioritzaran els interessos de les empreses que tenen un tracte privilegiat a Navarra i que paguen menys que en cap altre país de l'Estat, o els interessos de la majoria de la gent, promovent els serveis públics i repartint la riquesa d'una manera més justa. És hora de decidir si augmentar la recaptació d'impostos o fer retallades.

Quina és la proposta d'ELA? Nosaltres proposem augmentar els impostos a les persones amb rendes altes, a les empreses i al capital. En relació amb l'Impost de Societats, eliminar deduccions i imposar un recàrrec del 20% sobre els rendiments empresarials de 2019. Establir, en l'àmbit de l'Impost sobre el Patrimoni, un recàrrec progressiu d'entre l'1% i el 10% de la base imposable. Només amb aquestes mesures es recaptarien a Navarra 900 milions d'euros.

La influència de les decisions que ara es prenguin es deixarà notar en els pròxims anys i dècades. La riquesa es pot repartir d'una manera més equitativa, es pot organitzar una societat més justa a l'hora de sortir de la crisi. És una qüestió de prioritats i voluntat política. Amb les mesures proposades es veuria compensada la pèrdua d'ingressos públics, s'obririen de manera significativa els programes socials i es milloraria el sistema productiu des d'una perspectiva social i ecològica.

Aquest article d'opinió ha estat publicat en la web d'ELA i ho hem portat a ARGIA amb la llicència CC by-sa.