-La principal qualitat d'un tancament és que un se surt de la rutina.

En general, ens movem per un riel. Per si mateix. I sol ser una sensació com si estiguéssim perduts sense aquests rieles. Però en el tancament podem passar a un altre carril a través de la rutina que cadascun va construint. Els rieles són, en efecte, rutines. I tots tenim la capacitat de fer-ho o de desenvolupar-ho.

Com a poble ocupat i pròxim a la plena colonització, som súbdits de poders estranys fins i tot en situacions extremes. No érem independents i no ho som. Tanmateix, malgrat això, la percepció d'aquesta realitat, que moltes vegades passa desapercebuda, s'aguditza en una situació "extrema" com l'actual. La majoria se'ns ensorra. Lectura de la situació, decisions, manipulació de la societat, límits, ús de la coherència... Tot ens ho transmeten a través de la imposició. La sensació, en contra del que crèiem, pot ser que les nostres vides estan fora del nostre control, i que en aquest pou tenim una hora més o menys piecilla per a plazear.

Així doncs, és fàcil generar asfíxia dins de la casa. Desequilibri, daltabaix, angoixa, nerviosisme... Al cap i a la fi, no és que caminem pels nostres carrils... sinó en una espècie de terra incognita.

Però tot això no té per què ser així. Disposem d'eines per a fer front a la gravetat que ens genera la situació.

El mes el fan les setmanes i les setmanes els dies

Nosaltres ens centrarem en el dia a dia. L'eix del dia, que és el que més importància té. Dia rere dia, sobretot fent el dia. En cas contrari, la data de tornada al carrer i a les activitats habituals no serà més que un número que es va allunyant a mesura que es va mirant en el calendari. Pot trigar molt si no canvia el xip.

Seguir un horari ens ajudarà a crear la rutina (nou carril per a aquests dies)

I, per exemple, movent-nos en l'horari de rutina establert per nosaltres, vivint, tornarem a tenir la sensació que estem "estructurats". Però no sols és una sensació, sinó una veritat: construirem aquesta estructura i, a través d'ella, anirem en els carrils creats expressament per a aquests dies.

El teletreballador tindrà menys treball en hores "buides"

Qui no el fa, té un repte una mica més gran, però és totalment factible.

Cadascun ha de crear i portar la seva pròpia rutina

Qualsevol que sigui el cas, també hauria de tenir els següents components:

1- Exercici físic: aquí tot val. Caminar per casa, bicicleta estàtica, sokasalto, zumba, ioga, pesos…

2- Estiraments: en situacions excepcionals el cos, com a autovia, tendeix a contreure's, la qual cosa provoca malestar físic-psíquic. El mateix li ocorre a qui està davant de l'ordinador. Per tant, els músculs de les crineres s'han de xiular.

3- Respiració: respiració completa i conscient. Això ens proporciona un plus d'oxigen tant en les fibres musculars com en el cervell. I MOLT eficaç per a combatre l'ansietat i l'excés d'estrès.

Tingui en compte que, a més de tot l'anterior, arribar al llit de nit amb un punt de fatiga ajuda a dormir millor.

També hem de prendre el temps per a fer les coses que ens agraden o per a provar les noves

Ara tenim l'oportunitat, aquest és el moment! Començar a pintar (aquest racó de la classe on es comença a menjar un quadre o la humitat...), fer maquetes (música, diaporama, projecte...), llegir (llibres que normalment no tenim temps de llegir), treballar alguna nova competència... Aquí tot té el seu lloc, segons la nostra ment i les coses que ens envolten. L'única frontera, en general, som nosaltres.

La cura de la dieta també és fonamental

Com més net mengin, millor funcionaran tots els nostres sistemes (circulació sanguínia, aparells respiratoris, defenses, nervis, aparells gàstrics…) Però, per descomptat, també cal tenir un buit per a capritxos dolços, encara que aquests siguin una excepció. En el pecat sa…

Descans

A la nit els problemes augmenten, per la qual cosa és convenient ficar-se al llit el més tranquil possible. Al cap, la bellesa del conte que hem llegit, el record de la bonica nit que lliguem, el plaer que sentim (el que ens hem donat a un mateix o el que ens han donat dels altres... segons les possibilitats...)... No deixis de costat els mòbils, els ordinadors i altres aparells electrònics a l'hora de ficar-nos en el llit!

Sentiments

Pot ocórrer que se senti enfadat, per això és important que es comuniqui. Sovint, començant a parlar amb els altres, notarem que es calma la indignació. Sovint no sabrem com començar a comunicar-nos, i en aquest cas el més adequat és que sigui totalment vulnerable: La frase "estic enfadat i no sé amb qui, ni per què" pot obrir el camí. Es tracta de situacions de molt d'estrès, encara que no és evident.

Comunicació

Pot ser la temptació de deixar de comunicar per sentir-se malament del cap, per falta de ganes... I així desvirtuaríem el que ens és propi. Perquè en la mesura en què som éssers socials, no sols necessitem la interacció, la interacció... sinó que també som imprescindibles.

Estem disposats a ajudar, però estem disposats a demanar ajuda? No és una pregunta retòrica, sinó una qüestió que requereix reflexió.

Si ens dediquem a la construcció de la comunitat, i com estem treballant, formem part d'ella, tindrem les mateixes necessitats o semblances que la comunitat.

És vàlid, en general, que el dia sigui complet. I el mateix pot succeir amb el contrari. L'equilibri i el que se li serveix a un mateix, això és l'essencial. L'important és, per tant, que cadascun es gestioni tan bé com sigui possible en l'espai i el temps que tenim.

No existeix l'única fórmula eficaç. El que val és el que li serveix a cadascun. Poden ser formes molt diferents, fins i tot contradictòries, i, no obstant això, funcionar bé.

Moltes vegades, el temps que marca el rellotge no va acompanyat de la nostra percepció d'ell. Això és degut a la relativitat.

Però per a canviar això n'hi ha prou amb aixecar la vista dels nostres grillons: centrar-se en els altres i oblidar-nos de nosaltres mateixos en el millor dels sentits. A mode de contrast, això pot ser també un moment d'introspecció profunda. La ubicació del focus és la que caracteritzarà el pas d'aquests dies.

Perquè aquí estem per a ajudar-nos."