“A part de la mel, també elaborem altres productes de mel com la cosmètica i l'aigua de mel”, explica Arin. La seva intenció és sortir de sempre i aprofundir en l'apicultura moderna, per al que s'estan estudiant altres vies relacionades amb la mel. “La mel, el pròpoli i alguna altra cosa bàsica s'ha fet tradicionalment al nostre país. Nosaltres estem intentant trencar d'alguna manera els límits que han existit fins ara”, ha afegit l'apicultor.
Tots dos membres elaboren un altre producte d'abelles que no ha estat tan comuna rebre en el nostre entorn. “El nèctar és el nostre producte més exclusiu. Fins ara ningú ho treia aquí, perquè es pensava que no tenia interès”, diu. El nèctar és el que prenen directament les abelles de la flor, que després es deixa assecar i es transforma en mel. Doncs bé, els membres del projecte treuen el nèctar abans d'aquest procés d'assecat i, a més, poden treure el d'una sola flor, com la poma. “La poma té una floració molt curta, per la qual cosa no dona temps a treure-la, però es pot avançar i treure el nèctar”, diu Arin.
Altra de les branques importants del projecte és el servei de pol·linització. Desgraciadament, cada vegada hi ha menys abelles i insectes pol·linitzadors en el món i han posat el servei per a cobrir aquest buit. “Abans hi havia moltes abelles i la pol·linització es feia de manera natural i adequada. Però quan hi ha menys abelles, les pol·linitzacions no es donen del tot bé en alguns casos”, diu el jove. Per això, s'està oferint un servei de pol·linització als productors de la zona, i especialment als sidreros. En què consisteix? Perquè visiten la zona que es vol pol·linitzar per a fer una valoració i traslladen les seves abelles al lloc perquè facin la pol·linització durant el temps necessari.
El repte dels dos membres del projecte és viure de l'apicultura amb els projectes que tenen a les seves mans, i per a això s'estan fent passos: “Tanmateix, tenim clar que no volem posar 600 ruscos per a viure d'aquesta, perquè en la nostra zona no ens sembla molt viable. Som conscients de la importància de les abelles i, valorant això, volem apostar per viure d'aquesta, però anant més enllà de l'apicultura tradicional”.
Duela lau urte abiatu zuten Azpeitian Enkarguk proiektua, Udalaren, Urkome Landa Garapen Elkartearen eta Azpeitiako eta Gipuzkoako merkatari txikien elkarteen artean. “Orain proiektua bigarren fasera eraman dugu, eta Azkoitian sortu dugu antzeko egitasmoa, bere izenarekin:... [+]
Donostiako Amara auzoko Izko ileapaindegi ekologikoak 40 urte bete berri ditu. Familia-enpresa txikia da, eta hasieratik izan zuten sortzaileek ile-apainketan erabiltzen ziren produktuekiko kezka. “Erabiltzaileen azalarentzat oso bortzitzak dira produktu gehienak, baina... [+]
Ubidekoak (Bizkaia) dira Imanol Iturriotz eta Aritz Bengoa gazteak. “Lagunak gara txikitatik, eta beti izan dugu buruan abeltzaintza proiektu bat martxan jartzeko ideia”, azaldu du Iturriotzek. Nekazaritzari lotutako ikasketak izan ez arren, baserri munduarekin eta... [+]
Iruñean bizi ziren Iñaki Zoko Lamarka eta Andoni Arizkuren Eseberri gazteak, baina familiaren herriarekin, Otsagabiarekin, lotura estua zuten biek betidanik. “Lehen, asteburuetan eta udan etortzen ginen eta duela urte batzuk bizitzera etorri ginen”, dio... [+]
Gipuzkoako hamaika txokotatik gerturatutako hamarka lagun elkartu ziren otsailaren 23an Amillubiko lehen auzo(p)lanera. Biolur elkarteak bultzatutako proiektu kolektiboa da Amillubi, agroekologian sakontzeko eta Gipuzkoako etorkizuneko elikadura erronkei heltzeko asmoz Zestoako... [+]
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.