Encara que no era de manera professional, ja tenien relació amb les abelles a casa de Lertxundi. “Els pares de Mikel sempre han tingut abelles de pol·linització en l'horta, però aquestes no s'orientaven a la producció de mel, sinó al benefici de l'horta”. D'altra banda, un oncle també tenia abelles i produïa mel. Un accident el va obligar a abandonar-lo i va prendre el relleu de Lertxundi. “L'oncle li va donar les abelles, així com els ruscos i tot el material”, explica Belarra.
Així va entrar en el món de l'apicultura Lertxundi, amb l'ajuda del seu oncle, els seus pares i la pròpia parella. I així va passar després a fer-se càrrec del projecte Belarra. “Jo encara estic en procés d'aprenentatge. Mikel és el meu professor perquè quan va començar va rebre nombrosos cursos i formació”, diu. Tenen relació amb l'associació a favor de l'abella negra Erbel, en la qual va treballar en el seu moment Lertxundi. “Estem treballant amb l'abella negra, sí amb l'abella autòctona. Com no?”, pregunta Belarra.
En Erlanka produeixen quatre tipus de mel, dues de primavera i dues d'estiu. Però no sols això: també venen flors en pols, pròpoli i animals vius en paquets o nuclis. “Enguany començarem amb la gelea reial, però ja es veurà, perquè et falta al part”, diu l'apicultor. Tots aquests productes es venen principalment en petits comerços i fires pròximes, i també a casa.
L'herba ha destacat que el procés d'aprenentatge d'aquests anys ha servit no sols per a aprofundir en l'apicultura, sinó també per a prendre consciència: “Això no és l'única apicultura, s'aprèn molt del nostre entorn, és una via per a adonar-se de la importància de la naturalesa”. La malaltia del fang, la vespa asiàtica i altres dificultats fan que sigui cada vegada més difícil ser apicultor, però, d'altra banda, percep que a poc a poc la gent pren consciència i valora aliments pròxims i de qualitat. “No es tracta només de consumir mel, sinó d'adonar-se que per a això són necessàries les abelles, com són necessàries per a fer front a la naturalesa”.
Emakume bakoitzaren errelatotik abiatuta, lurrari eta elikadurari buruzko jakituria kolektibizatu eta sukaldeko iruditegia irauli nahi ditu Ziminttere proiektuak, mahai baten bueltan, sukaldean bertan eta elikagaiak eskutan darabiltzaten bitartean.