Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Qui té el comandament en les abelles?

  • Com en un rusc només hi ha una reina i és mare de tots, es diu que ella és l'autoritat, però no és del tot correcta. La reina és molt important, però les decisions més importants les prenen les abelles obreres.
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

És cert que la reina dona ritme i caràcter al rusc. La posada de la reina donarà continuïtat al rusc, ja que cada dia neixen noves abelles i així es mantindrà la població.

La reina manté estesos les seves olors o feromones en les seves tasques. L'olor de la reina s'estén per tot el rusc per les abelles a través de les seves aletes perquè totes les abelles fan olor. Cada reina fa olor, saben que l'olor de les reines de la zona no és de la seva reina i per això les abelles no es barregen amb el rusc.

La reina té el seu propi cúmul, té entre 5 i 7 abelles servint al mateix obrer, donant tot el que li falta... però aquests treballadors, a més d'ajudar a la reina, controlen si la reina està fent bé les seves tasques.

La monarquia apical es trenca si els treballadors ho decideixen. Quan una reina no està realitzant correctament les seves funcions, els treballadors decideixen canviar-la i envien l'antiga reina del rusc.

Quan mor una reina, les abelles obreres també decideixen quina serà la següent reina dels ous. També poden determinar el nombre de plantes que necessiten, creant bresques més grans. Els treballadors podran acomiadar avis o la seva reina.

Llavors, qui té autoritat?


T'interessa pel canal: Animaliak
2024-07-15 | Eneko B. Otamendi
Perquè "aquesta última dansa" no sigui la del besuc
La majoria dels ‘pantxitos’ que solíem pescar en la molla de petit eren probablement besucs, però a penes vèiem grans besucs. De ser així, es trobaria en restaurants coneguts, mentre que la majoria dels besucs de les peixateries havien estat portats de fora. En... [+]

L'àguila que no es mulla
Els peixos neden prop de la superfície de l'aigua. Alguna cosa s'aproxima a l'aigua, volant: una àguila s'acosta, les seves arpes s'allarga cap endavant i zas! S'ha submergit de ple en l'aigua. Després de la captura del peix, l'àguila ha tret el cap de l'aigua, però el peix es... [+]

Neteja
La capacitat de neteja és una tendència que tenen les abelles des del naixement fins a la mort. Res més néixer comença a netejar la bresca que ha nascut, a treure del rusc els trossos de cera que ha trencat.

Què és el ramat? (Un acostament)
Porto més d'una setmana reflexionant sobre el ramat. Ja he dedicat abans espais a l'ús del concepte de ramat, però el diàleg que vaig mantenir fa una setmana ha renovat la seva reflexió i m'ha portat a aquest paper.

Alpina Rosalia
Relíquia de la fageda
La imatge d'aquest escarabat escarabat no deixa lloc a dubtes: no té igual. És l'única espècie d'aquest gènere en el nostre territori, i també en tota Europa. Les seves grans talles (per a ser un escarabat, per descomptat) i les seves coloracions s'insereixen per sempre en els... [+]

2024-06-24 | Iñaki Sanz-Azkue
Complexitat del senzill
Quan és jove no deixa molt de marge de dubte. La serp de corbata té una característica que la diferència de la resta: la corbata. Corbata, o com l'anomenen alguns, collaret. De fet, encara que pot ser de color marró o fosc, verdós o blau, el cos sol tenir un clar coll blanc... [+]

broquetes i agulles de bruixota
Saps com es diu ‘libèl·lula’ / ‘libellule’ en basca?
Iñaki Mezquita Aranburu (Alegia, Guipúscoa,1959) és membre de la Societat de Ciències Aranzadi, odontòleg i fotògraf naturalista. Ha rebut en basc els noms de 84 broquetes i agulles de bruixa residents en la Península Ibèrica. Els tècnics de medi ambient Mesquita i Jon... [+]

2024-06-17 | Nagore Zaldua
S'han despertat les tortugues marines de la letargia en la costa basca?
Quan el solstici d'estiu s'acosta, en la costa basca s'han multiplicat les possibilitats de veure tortugues marines. La més coneguda de les nostres aigües és la Careta Real (Caretta caretta). La grandària mitjana de la pela dels exemplars adults pot aconseguir els 120 cm de... [+]

Ratoncito Basc Pérez
Els ratpenats formen el grup Chiroptera. Mà “cheir”, ala “pteron”, en l'antic grec. Per tant, ales a les mans. Sent l'únic mamífer que pot volar, conquistant l'aire i aconseguint un gran èxit, a tot el món es descriuen gairebé 1.500 espècies de ratpenats.

Assisi, el gos que passa el dia a l'escola juntament amb els alumnes
El gos Assisi rep diàriament a tots els alumnes de l'escola, ajuda a adaptar-se als més petits, participa en el projecte d'anglès i els nens majors s'encarreguen de la seva cura i passeig. Forma part del projecte pedagògic en el col·legi català de Sabadell.

2024-06-03 | Eneko B. Otamendi
Nascut en el fons de la mar, hàbil en la pesca
Malgrat ser poc apreciada pels pescadors, avui dia es coneix molt millor que en la mar. Carn compacta, especialment en la cua.

Tecnologia
Animals teledirigits

Les persones que treballen en la ramaderia busquen un equilibri entre l'òptima qualitat de vida dels animals i la viabilitat econòmica de la producció. Els éssers humans hem posat al món moltes limitacions físiques per a protegir el que és “nostre”, per a protegir els... [+]


Terrissaire que ve a l'estiu
En veure aquest ocell amb ales llargues i esmolades i cua ahorquillada en forma de v, sabem que està a punt d'arribar l'estiu a Euskal Herria. Dors i cua negres, amb lluentor blavosa, pit de pollastre vermell i part inferior blanquinosa. L'oreneta és un ocell que ha tingut una... [+]

2024-05-27 | Jakoba Errekondo
En el mateix lloc...
Tenia 4 de maig, dissabte. No era un ambient especialment càlid, però sí almenys fred. De sobte, un gran brunzit, no escoltat fa molt temps. Aquí apareix a la porta de la casa un munt d'abelles, milers d'abelles volant, en una elegant vol sincronitzat, en un dunbots... [+]

2024-05-23 | Estitxu Eizagirre
"Les preses fan que els rius estiguin totalment dividits"
Arturo Elosegi és catedràtic de biologia, membre del grup de recerca Ecologia Fluvial i professor d'universitat. En Egonarria ha parlat amb Eli Pagola sobre la importància dels rius, que tenen una gran capacitat per a netejar l'aigua i són un dels ecosistemes més divertits a... [+]

Eguneraketa berriak daude