Iraitz Lazkano, presidenta d'UEMA i Garikoitz Goikoetxea responsable de l'estudi presenten les dades en la Comissió de Cultura, Basca i Esports. Lazkano destaca la gravetat del diagnòstic: “Amb aquest treball hem volgut portar a les dades les sensacions i preocupacions dels últims anys i ha aflorat una situació tibant. L'àmbit audiovisual és l'estratègic, per la qual cosa des del punt de vista de la política lingüística és imprescindible prendre decisions fermes en aquest àmbit”.

Lazkano explica als parlamentaris la naturalesa i funcions de la Mancomunitat. Recorda, entre altres coses, que la UEMA té la funció d'observatori dels municipis bascos i que la recerca en profunditat s'ha realitzat en col·laboració amb els centres educatius i els ajuntaments. “En moltes escoles i pobles hem percebut una gran preocupació per la influència del consum audiovisual en els hàbits lingüístics dels joves. Aquest ha estat el primer pas per a canalitzar-lo, analitzar la realitat. La segona tasca és la de prendre mesures a la llum del diagnòstic”.

Conclusions: domini del castellà

El tècnic de la UEMA Garikoitz Goikoetxea, responsable de la recerca, ha presentat en el Parlament els detalls del treball realitzat. Com ja s'ha comentat, UEMA ha rebut 11.571 enquestes d'alumnes de FP4 a 2n de Batxillerat, en les quals s'ha completat la recerca amb respostes a les preguntes plantejades. En concret, s'ha analitzat el consum dels joves en televisió, plataformes de streaming, xarxes socials, música i videojocs, predominant en tots ells el consum en castellà.

Per exemple, de les últimes sèries o dibuixos animats que han vist els joves, només el 10,6% ho ha vist en basc, percentatge que disminueix a mesura que augmenta l'edat: només el 3,1% dels alumnes de batxillerat ha vist sèries o dibuixos animats en basc. En Educació Primària, la cadena de dibuixos animats Clan (42,9%) supera a ETB3 (22,1%).

En l'Informe de la UEMA es detallen els resultats i gràfics de l'estudi.

Necessitat de canvi en vuit punts

Com a conclusió de l'estudi, UEMA ha presentat davant el Parlament les següents consideracions:

Grans canvis. El panorama audiovisual ha canviat molt en poc temps, la qual cosa ens exigeix ampliar la mirada i fer-la més complexa. I hem de moure'ns, això està canviant a tota velocitat i hem d'abordar el tema. És urgent.

Ficció. Els joves busquen la ficció i necessitem una aposta més forta. Els resultats arriben quan es realitzen apostes fortes: L'exemple és la sèrie Goazen, que aconsegueix arribar fins i tot als xavals que no ho fan a casa. Necessitem més. En aquesta anàlisi s'analitza el consum i s'utilitza el consum per a referir-se a la presumpta falta d'adhesió dels bascos. Però parlem també de l'oferta.

RTVE. En parlar d'audiovisuals, ens ve al capdavant EITB, i, per descomptat, EITB té una gran responsabilitat en aquest tema. No obstant això, a la vista de les dades, hauríem de posar damunt de la taula la responsabilitat d'RTVE que milers de joves dels nostres municipis acudeixen diàriament a rTVE per a veure dibuixos animats i el basc no té cap presència en RTVE.

Plataformes. En els últims mesos hem vist alguns passos en les plataformes, però encara són molt febles: cal intensificar-los i aprofundir-los i regular-los perquè no quedi tot en mans de la seva voluntat. I és imprescindible donar a conèixer els passos: quants dels nostres xavals saben que en Netflix ja hi havia continguts en basc?

Referents. En les xarxes socials s'aprecia la falta de referents en basc i la falta de visibilitat dels qui ja estan treballant en les xarxes. Això afecta no sols al consum, sinó també a l'activitat dels joves: a pesar que la llengua quotidiana és el basc, en les xarxes socials es tendeix al castellà, entre altres coses perquè consideren les xarxes socials com a espais en castellà.

Creadors. Necessitem referents, per tant, en els audiovisuals, en les xarxes socials i en l'àmbit cultural en general. Necessitem una aposta pels creadors bascos, no sols en els audiovisuals, sinó també en els audiovisuals. Tenim un gran buit. L'oferta ha augmentat considerablement, i enmig d'aquesta mar el basc apareix en menor proporció.

Polítiques lingüístiques. En política lingüística hem d'abordar aquest tema amb més solidesa que fins ara: la pandèmia ens ha posat de manifest en quina mesura els mitjans audiovisuals influeixen en la competència i els costums lingüístics dels nostres adolescents, i en diferents àmbits s'estan notant retrocessos en l'ús dels joves. No és l'únic factor, però la seva influència en els grups d'edat més joves és molt notable. Així ho diuen des de les escoles.

Enfocament. Tenim, doncs, una pregunta a respondre: com a comunitat lingüística, com a poble, quin és el nostre model i la nostra aposta en l'àmbit audiovisual? És a dir, quina és la nostra intenció per a la televisió, les plataformes en línia, el cinema, les xarxes socials…