Agricultura estel·lar i boira
- En 1966 el gran Andima Ibiñagabeitia Idoiaga va publicar la traducció Unai i les cançons de camp (Bucolicon voluto i Georgicon libri), Virgili (a. C.). 70-19) recollint íntegrament les obres d'un dels poetes llatins més cèlebres. El traductor va fer un enorme esforç per a portar al basc la cultura clàssica i assimilar-la a la clàssica. També ens va portar poemes de Lukrezio sobre la Naturalesa (De rerum natura), d'Ovidius Maita-bidea (Ars amandi) i Katulo, entre altres. Diu que també va traduir temes científics, quan diu amb claredat, alguns dels quals encara no estan publicats en el convent benedictí de Lazkao. Haurem d'acostar-nos a ell…
Virgili era un poeta que va estudiar medicina i ciències de la naturalesa. Recopila gran quantitat d'informació sobre l'agricultura d'Arl-kantak. Mira com va traduir el que ell deia, Andima va aprendre filosofia, teologia i dret canònic: “Cal investigar les estrelles perquè són les que ens ensenyen les èpoques de sembra”. Jugaria una bona postura quan Andima ho coneixia, a la seva casa natal d'Elantxobe i escoltant les hortes de nombrosos convents que va estudiar i va ensenyar. Les estrelles ens ensenyen les estacions de sembra, i una pot dir també de la resta de treballs. Això és, aproximadament, el que avui es coneix com a agricultura biodinàmica. Però amb cura, ja que hi ha algun doctor de la universitat que es veurà afectat.
L'època de sembra té dues, novembre i juny. En tots dos se sembren plantes que han estat aliments bàsics de la nostra alimentació: al novembre, per l'est, pel territori de Virgili, vam portar cereals, entre ells el pa o el blat (Triticum aestivum), i al juny per l'oest, Andima va morir exiliat de la zona, el blat de moro portat (Zea mays), la mongeta (Phaseolus vulgaris) i la cubita (Cubita).
Aquest últim trio és l'època de sembra, sembra, sembra, sembra, sembra, sembra, sembra i sembra. El mes de juny es diu també sembra, vinya, raig, pera, edat real, birba, maig nou, pinta nova, rem, esquer i cervesa; és l'època en la qual arriba l'ordi sembrat en la sembra de novembre (Hordeum distichon). Després vindrà el blat, juliol, època d'arribada del blat. I juliol porta el nom del mes de la collita major, perquè el pa es recull llavors.
Els cultius d'ordi, blat, etc. es colpegen o s'engruixen en l'era; treball d'estiu per a passar l'hivern sense fam. Diu Virgili: “Moltes coses es fan millor en la nit freda o quan les estrelles del matí esquitxen els camps amb el nou sol. A la nit es tallen millor els cèrcols febles i les venes seques; a la nit mai falta la rosada estel·lar. (…) En la força de l'estiu es recol·lecta el blat vermellós, i en aquest moment l'era també abunda la collita bronzejada. Arada nua i sembra nu. L'hivern provoca la mandra de l'agricultor. Es dona en el rigor del fred quan els baserritarras gaudeixen del recaptat i es conviden a unes festes alegres, com sembla un hivern brillant que allunya les cures”.
Sembra les llavors i gaudeix els dies més llargs de l'any.
Galdera hau jaso berria dut Bizi Baratzeako postontzian: "Gaia San Joan bezperako familia afarian atera huen, Unanue sagardotegian, Azpeitian. Seguran Santa Engrazia egunean erein behar ditugun haziak bedeinkatzen dira. Erein beharreko hazi guztiak eramatea komeni al da?,... [+]
2022an Nafarroako Liburutegien Sareak martxan jarritako proiektu berezia da hazien liburutegia. Clara Flamarique Goñi da Nafarroako Gobernuaren liburutegi zerbitzuko proiektuen arduraduna, eta honela gogoratu ditu hastapenak: “Zaragozako liburutegian martxan zuten... [+]
Ur azaletik gertu dabiltza arrainak igerian. Zerbait uretarantz gerturatzen ari da, hegan: arrano bat dator, bere atzaparrak aurrerantz luzatuta eta zaplast! Uretan sartu da, bete betean. Arraina harrapatu ostean burua uretatik atera du arranoak, baina arrainak hondorantz egiten... [+]
Bost hilabete bete dira otsailaren 6an traktoreen mobilizazioak hasi zirenetik. Mirene Begiristainek eta Isabel Alvarezek ekofeminismoaren betaurrekoak jantzita aztertu dituzte mobilizazio hauek eta fokutik kanpo geratu diren laborariak eta aldarrikapenak ekarri dituzte lehen... [+]
Ingurumena, bioaniztasuna, uraren gestioa eta haurren beharrak oinarri hartuta, ikastetxeetako patioak aldatzeko proiektu kolektiboa jarri dute martxan Pirinio Atlantikoetan; Euskal Herriko lau herrik hartuko dute parte. Iruñean ere, itzal eta landare gehiago izango... [+]
