Virgili era un poeta que va estudiar medicina i ciències de la naturalesa. Recopila gran quantitat d'informació sobre l'agricultura d'Arl-kantak. Mira com va traduir el que ell deia, Andima va aprendre filosofia, teologia i dret canònic: “Cal investigar les estrelles perquè són les que ens ensenyen les èpoques de sembra”. Jugaria una bona postura quan Andima ho coneixia, a la seva casa natal d'Elantxobe i escoltant les hortes de nombrosos convents que va estudiar i va ensenyar. Les estrelles ens ensenyen les estacions de sembra, i una pot dir també de la resta de treballs. Això és, aproximadament, el que avui es coneix com a agricultura biodinàmica. Però amb cura, ja que hi ha algun doctor de la universitat que es veurà afectat.
L'època de sembra té dues, novembre i juny. En tots dos se sembren plantes que han estat aliments bàsics de la nostra alimentació: al novembre, per l'est, pel territori de Virgili, vam portar cereals, entre ells el pa o el blat (Triticum aestivum), i al juny per l'oest, Andima va morir exiliat de la zona, el blat de moro portat (Zea mays), la mongeta (Phaseolus vulgaris) i la cubita (Cubita).
Aquest últim trio és l'època de sembra, sembra, sembra, sembra, sembra, sembra, sembra i sembra. El mes de juny es diu també sembra, vinya, raig, pera, edat real, birba, maig nou, pinta nova, rem, esquer i cervesa; és l'època en la qual arriba l'ordi sembrat en la sembra de novembre (Hordeum distichon). Després vindrà el blat, juliol, època d'arribada del blat. I juliol porta el nom del mes de la collita major, perquè el pa es recull llavors.
Els cultius d'ordi, blat, etc. es colpegen o s'engruixen en l'era; treball d'estiu per a passar l'hivern sense fam. Diu Virgili: “Moltes coses es fan millor en la nit freda o quan les estrelles del matí esquitxen els camps amb el nou sol. A la nit es tallen millor els cèrcols febles i les venes seques; a la nit mai falta la rosada estel·lar. (…) En la força de l'estiu es recol·lecta el blat vermellós, i en aquest moment l'era també abunda la collita bronzejada. Arada nua i sembra nu. L'hivern provoca la mandra de l'agricultor. Es dona en el rigor del fred quan els baserritarras gaudeixen del recaptat i es conviden a unes festes alegres, com sembla un hivern brillant que allunya les cures”.
Sembra les llavors i gaudeix els dies més llargs de l'any.
Igual que amb l'ajuda dels artistes hem viscut la florida d'Euskal Herria, també en aquesta ocasió, amb el seu impuls, continuem fent el camí junts, donant el suport necessari als presos polítics, exiliats i deportats bascos
El lector ja sap que l'Associació Harrera neix... [+]