El diumenge s'han celebrat les eleccions a la presidència i al parlament turcs, que podien suposar un canvi. La participació ciutadana ha demostrat la importància de les eleccions: el 88,3% dels convocats han votat. Amb gairebé tots els vots, Recep Tayyip Erdogan, que porta vint anys en la presidència, ha estat el que més vots ha obtingut (49,4%), però no és suficient per a guanyar les eleccions; haurà d'anar a la segona volta i guanyar per a continuar sent president de Turquia.
El segon lloc ha estat el socialdemòcrata Kemal Kiliçdaroglu, líder de l'oposició, amb el 45% dels vots. Diversos partits de l'oposició van donar suport a la seva candidatura i van fer una crida a unir-se per a derrocar a Erdogan del poder. Kiliçdaroglu està protegit sobretot per la població urbana i Erdogan per la rural.
Com ni el primer ni el segon han obtingut la meitat dels vots, hauran de competir en la segona volta el 28 de maig. Podrien decidir el resultat les votacions dels quals han fet costat al tercer candidat d'extrema dreta, Sinan Ogan (amb el 5,2% dels vots), per a liderar Erdogan o Kiliçdaroglu. Cal destacar que Ogan va ser membre del Partit del Moviment Nacionalista (MHP), aliat del Partit per la Justícia i el Desenvolupament (APCA) d'Erdogan. Es pot preveure que aquest poc més del 5% votarà en Erdogan en la segona volta.
En espera de resultats oficials, anuncien que el partit APP d'Erdogan ha obtingut la majoria en les votacions parlamentàries: 266 dels 600 diputats, el menor dels últims anys. La segona força serà el Partit Republicà del Poble de Kiliçdaroglu (CHP), amb 169 localitats. El Partit Verd de l'Esquerra serà la tercera força amb 62 parlamentaris, secundats pel Partit Democràtic dels Pobles de Kurdistan (HDP).
En els últims anys el Parlament ha perdut importància perquè Erdogan ha implantat en el seu mandat el sistema presidencial i ha tingut la major part del poder. No obstant això, Kiliçdaroglu promet restablir el sistema parlamentari si és president. La Junta Electoral lliurarà els resultats oficials en les pròximes hores.
El genocidi és una paraula desgraciadament de moda. Segons la definició de Rafael Lemkin en 1946, el genocidi es defineix com “les accions encaminades a destruir totalment o parcialment un grup nacional, ètnic, racial o religiós”. Aquestes accions poden consistir a... [+]
El cronista Teofanes Declarant va recollir que l'hivern 763-764 va ser un dels més freds de la història. La neu i el gel van ocupar la capital bizantina i també van veure un iceberg en Bosforón.
Fins ara s'ha considerat que el refredament climàtic es deu, entre altres... [+]
La producció de drons és una indústria emergent i Turquia s'ha convertit en un dels grans fabricadors i exportadors de drons de guerra. El seu producte estrella és Bayraktar TB2. Un dron que pot enlairar, aterrar i navegar de manera autònoma, però que depèn d'un operador... [+]